2020 Future Value Chain: tendències del gran consum

Segueixo amb les tendències de futur, amb una anàlisi del sector de gran consum. Així, l'informe 2020 Future Value Chain: Four Strategic Objectives for the Industry, a partir d'un estudi realitzat per la consultora Cap-Gemini en col·laboració amb The Consumer Goods Forum, aborda els reptes que afronta el sector de gran consum la propera dècada, per tal de respondre als canvis socioeconòmics que es preveuen i a les noves necessitats dels consumidors.
Com a resultat, l'estudi determina 12 tendències clau, i proposa 4 objectius que hauran de perseguir les estratègies d'aquest tipus d'empresa per als propers anys:

• Fer el negoci més sostenible
• Optimitzar la cadena de subministrament compartida
• Interactuar amb la consumidors adeptes a la tecnologia
• Donar servei a la salut i el benestar dels consumidors

Com sempre, en tradueixo una versió resumida: ...

Florence Noiville. Soy economista y os pido disculpas

Un llibre que m'ha tornat un munt de records a la memòria sobre els meus anys en una escola superior d'administració i direcció d'empreses que hi ha just a sota del monestir de Pedralbes barceloní. (Per cert, un dels racons més tranquils i bonics de Barcelona).
L'autora, la Florence Noiville és una persona que va clarament a contracorrent. A La Contra la titllen d'"empollona rebel", quan ella s'ha forjat un molt bon nom en el món del periodisme literari després d'haver renunciat a una prometedora carrera per entre les multinacionals del món dels negocis. I és que, sobretot, es permet acusa les escoles de negoci que només ensenyen a mirar d'obtenir el màxim benefici possible, sense cap més consideració. I els seus ex-companys s'hi han dedicat, tots aquests anys, en cor i ànima. (De fet, per la seva escola hi van passar personatges com l'Strauss-Kahn).
És ben veritat que els anys vuitanta, els llicenciats veien davant seu que se'ls desplegava l'alfombra vermella, tant si es dedicaven a les finances -els golden boys- o al màrqueting -els high pots. I més quan aprenien, fonamentalment, amb el mètode MMPRDC, és a dir, Make More Profit, the Rest we Don't Care about, que vol dir ni més ni menys que el tot s'hi val per guanyar diners.
El problema, però, no és tan la formació que es practicava, com la incapacitat de les escoles per a percebre durant els darrers deu anys els nombrosos signes que feien pensar que l'economia capitalista, portada a límits extrems, podia pura i simplement descarrilar. Per tant, la qüestió fonamental és sobre la responsabilitat de les grans escoles de negoci actuals davant dels canvis que s'haurien d'introduir amb urgència en l'ensenyament per aprendre la lliçó que pot extreure's de la crisi.
I retreu que les bones intencions que semblaven portar -les càtedres de comerç just, d'empresa social, d'empreses alternatives i fins i tot d'ONGs- han quedat en un no-res, i són ara totalment marginals.
Finalment, també explica que el propòsit del llibre és alertar i despertar consciències, especialment les dels responsables d'aquestes escoles, per tal que canviïn el sistema d'ensenyament que s'hi dóna. I, sobretot, per demanar que aportin principis i valors als futurs dirigents de les empreses d'arreu del planeta, més enllà d'intentar pujar en el rànquing de les escoles de negoci d'arreu, i és que els rànquings mai han creat un projecte pedagògic.
El llibre està farcit de citacions literàries -que es noti l'ofici- i d'anècdotes sobre ex-companys seus, ben poques que aportin optimisme. Cal ressaltar la conversa amb el Professor Yunus, premi Nobel de la Pau el 2006 conjuntament amb el Banc Grameen, la seva experiència esperançadora de microcrèdits per a dones pobres a Bangladesh.
Evidentment, recomanaré el llibre als meus ex-companys en el proper sopar. ...

Nova Comunicació de la UE sobre RSC

Ahir mateix, Brussel·les va publicar un nou i important document sobre la Responsabilitat Social Corporativa. Es tracta de la Comunicació titulada Responsabilité social des entreprises: una nouvelle stratégie de l'UE pour la perióde 2011-2014, que suposa un canvi en l'accent que la UE donava a aquesta matèria dins de la seva política empresarial. Sembla que, per fi, comencen a prendre's seriosament les possibilitats que suposa la RSC per a un nou model de desenvolupament econòmic arreu del continent.
Com que es tracta d'un altre nou document, només en edició en anglès i francès, m'atreveixo a publicar-ne la traducció (com sempre, excuses pel nivell) al català, esperant que algun dia la nostra llengua sigui reconeguda com a llengua oficial, a efectes si més no de la publicació d'aquesta tipologia de documents.
De moment, començo per la Nota de Premsa, i els propers dies aniré publicant el document sencer. ...

Cultura, canvi social i filantropia

M'arriba un informe, -Fusing arts, culture and social change. High Impact Strategies for Philanthropy, que vindria a ser quelcom com ara Arts de fusió, cultura i canvi social. Estratègies d'alt impacte per a la filantropia- que trobo interessant i novedós a casa nostra, pel missatge i la reflexió que fa sobre l'ús dels nostres diners, tant a nivell de despesa pública com individual, a partir de la filantropia. (Un concepte que a casa nostra no ha fet fortuna, però que als Estats Units serveix per reconèixer i entendre els esforços que realitzem tots plegats, a nivell individual o de forma organitzada, en forma de donatius a organitzacions humanitàries, persones, comunitats, o treballant per a ajudar als altres, directament o a través d'una ONGs amb finalitats no lucratives, així com el treball de voluntariat per a donar suport a institucions que tenen el propòsit específic d'ajudar als altres i millorar les seves vides. Així, aquest patrocini, mecenatge i voluntariat es pot donar en diversos àmbits -social, educatiu, esportiu, cultural- , i per al sector cultural representa, als Estats Units, una bona forma de finançar les activitats artístiques i culturals, a diferència de casa nostra, on és el sector públic el que financia en bona part la cultura).

En aquest estudi, elaborat per Holly Sidford, presidenta de Helicon i el seu equip per encàrrec de la NCRP, s'explica que l'art i la cultura són elements fonamentals de la nostra societat, i un mitjà essencial pel qual la gent forma la seva identitat, expliquen les seves experiències i imaginen el seu futur. Als Estats Units, la filantropia institucional és un factor clau per a les institucions culturals i artistes, i un important estímul per al progrés en aquest camp. Cada any, es recullen al voltant de 2.300 milions de $ per a les arts, però la distribució d'aquests fons no es correspon amb la realitat del paisatge cultural ni amb l'evolució permanent de la realitat demogràfica. Així, el repartiment de subvencions actual no té en compte la pràctica artística de grans segments de la nostra societat.
El document resumeix raons convincents -demogràfiques, estètiques i econòmiques- per tal que les fundacions modifiquin els seus sistemes de concessió de subvencions per mantenir-se al dia, d'acord amb els canvis en el sector cultural i per seguir sent rellevants d'acord amb l'evolució de les comunitats més necessitades. Amb la concessió de subvencions també es pot treballar per l'equitat i la justícia social, prioritzant intencionadament les comunitats més marginades, i invertint en la participació i el desenvolupament cultural comunitari. D'aquesta manera, els finançadors poden contribuir de manera significativa a desenvolupar un sector cultural molt més incloent i dinàmic, i un món més just i democràtic.
Evidentment, la mateixa reflexió la podríem fer nosaltres al nostre país, analitzant a quins sectors i classes socials van a parar els recursos dedicats a l'art i la cultura, i fomentant encara més l'orientació social del sector.
El NCRP (Comitè Nacional de Filantropia Responsable) ja ha elaborat altres informes similars -sobre salut, educació i properament sobre medi ambient-, per tal reconsiderar les estratègies de finançament per generar un major impacte. Durant més de 30 anys, aquesta Comissió ha servit com a organisme de control independent de les fundacions dels Estats Units. Amb el temps, donants institucionals, governs federal i estatal i la gent han tingut presents les seves recomanacions i les han transformat en polítiques concretes, com la promoció de la informació financera completa de les fundacions (què hauria passat si això ho hagués fet la Fundació del Palau de la Música?), considerada una bona pràctica, entre moltes d'altres. Així, la NCRP, que promou la filantropia que serveix al bé públic, és sensible a les persones i les comunitats amb menor riquesa i oportunitats, i és un exemple de responsabilitat, d'integritat i de transparència.
Queda clar que el futur més proper suposarà un canvi en el finançament de moltes activitats, i en el nivell de compromís de les persones amb allò que creuen més prioritari. Així, serà feina de tots -i això vol dir de cada un de nosaltres- decidir si volem que la cultura -i quina cultura- ha de sobreviure a la crisi, i amb quin nivell de dignitat cal que ho faci.
A continuació, us mal-tradueixo al català el resum executiu del document: ...

Gunter Pauli, creador de l'economia blava



Foto de Günter Pauli, feta per Maite Cruz

M'arriba a les mans el llibre sobre l'economia blava -que no és un tractat sobre els comptes de la colla dels Blaus a la FM-, cerco informació sobre l'autor i em trobo amb aquesta Contra de LV. (Com que aquest diari no té versió digital en català), així doncs, la tradueixo, per tal de fer-me'n una primera idea sobre com pensa aquest economista belga (1956), que resideix entre Sudàfrica i el Japó, després d'haver-ho fet a França, Suècia i els Estats Units, consultor permanent de les Nacions Unides i el Govern del Japó, i empresari multi-inquiet. Casat, amb cinc fills, no treballa, sinó que frueix amb el que fa. I exposa les seves idees per generar un entorn que condueixi a un futur millor per als nostre fills, basant-se en el coneixement acumulat durant anys per la natura per a assolir nivells d'eficiència cada cop més grans. Per això, fa sentències com la que diu que "la zebra és el model d'eficiència energètica" que cal seguir.
Un pensador singular, un xic revolucionari, que creu que hi ha futur, és molt d'agrair. De moment, doncs, per anar fent boca i fins que no tingui temps de nit per llegir-lo i fer-ne crònica, aquí va La Contra ...

Luis Bassat. Inteligencia comercial

Plataforma editorial segueix oferint llibres amens i interessants que posen al dia la relació entre el món de l'empresa i els valors que l'han de guiar. Aquest no n'és pas una excepció. Així, en Lluís Bassat -Luis, quan actua en castellà- ens proposa la seva visió del món econòmic basant-se en la seva llarga experiència en el món del màrqueting, la comunicació i l'entorn comercial que l'han envoltat tota la seva vida. I intenta combatre la falsa imatge del comercial pel qual tot s'hi val a l'hora de vendre, exposant la idea de la intel·ligència comercial, que parteix de la confiança que cal aconseguir del client.
Per a això, posa damunt la taula -com el comerciant que abans obria el seu maletí amb el mostruari de gènere disponible- tot un seguit de valors humans necessaris per a actuar en el món dels negocis -no només en el departament comercial, sinó a tota l'organització. Els ordena alfabèticament, condensant així un gran diccionari de valors, els quals acompanya de cites de personatges cèlebres. Els valors que proposa són aquests: Amabilitat, autenticitat, creativitat, criteri, decisió, desig d'aprendre, eficàcia, exemplaritat, empatia, entusiasme, experiència, gratitud, honradesa, humanitat, humilitat, humor, justícia, lleialtat, memòria, oportunitat, optimisme, ordre, organització, proactivitat, reflexió, resistència, respecte, responsabilitat, saber escoltar, saber rectificar, sabiduria, sinceritat, tenacitat, transcendència, valentia, vitalitat, voluntat.
De cadascú de nosaltres depèn la combinació més adequada per explotar els nostres punts forts en cada valor, i corregir les mancances en aquells valors que tinguem més dèbils. I els podem comparar, a més, amb les virtuts que uns quants amics -clients- de l'autor proposen, després de respondre un qüestionari sobre la matèria.
Per guanyar la confiança del client, cal afegir-hi també una mirada sobre el treball en equip, que és la manera de desenvolupar la intel·ligència comercial col·lectiva. De fet, i segons el MIT i Science, les dones, quan treballen en equip, actuen de manera més intel·ligent que els homes. Això depèn de tres variables: la sensibilitat social dels membres del grup, la capacitat de dialogar entre ells i el nombre de dones que hi hagi. Així doncs, quantes més dones, més intel·ligència col·lectiva!
Bassat també afegeix unes quantes lliçons sobre el producte, la marca i la comunicació. Sobretot, per explicar-nos que el consumidor ja no és el receptor passiu dels nostres missatges i dels nostres productes, i que fins i tot coneix més bé el producte que el mateix venedor. Ell decideix què vol i com ho vol. La intel·ligència comercial ha de tenir present sempre aquest canvi de paradigma, cap a un món de consumidors intel·ligents.
Però també és interessant per les reflexions que hi afegeix sobre la crisi. I la fórmula que proposa per combatre-la és ben senzilla i evident: treballar més, i més intel·ligentment. Cal fer les coses millor que com les hem fet fins al moment. Altres propostes són les de liberalitzar els horaris del comerç, per poder mostrar millor la capacitat emprenedora dels ciutadans. Ajudant al petit comerciant en tot allò que sigui necessari perquè també pugui obrir, i no només les grans superfícies. O no tancar-ho tot per vacances a l'agost. I cal també enfocar la publicitat per als temps de crisi. El consumidor té més por a equivocar-se i la publicitat l'ha de reafirmar-lo en què no s'està equivocant.
El llibre és ple de petits exemples i casos pràctics, viscuts pel mateix Bassat, i que demostren que tothom -fins i tot a nivell de microempresa- pot actuar amb intel·ligència comercial, especialment quan hem de comprar, a partir de la recerca d'informació i la comparació, per poder decidir amb garanties.
En resum, un bon manual per guanyar-se la confiança dels clients, començant per un mateix. ...

Arcadi Oliveres. Aturem la crisi

El subtítol -Les perversions d'un sistema que és possible canviar- és prou explícit respecte el contingut. Enfront dels mals de la crisi, una anàlisi ben crítica i de punta afilada, llistant tot el seguit de perversions que hem permès entre tots que ens fessin anar d'un costat a l'altre sense veure'n el final. Cada una d'elles, acompanyada d'una caixa d'eines per capgirar-la. I un epíleg optimista, de l'estil We can; un crit a la rebel·lió amb uns principis també prou clars per ser aplicats entre tots.
Mirat amb més detall, hi trobem l'anàlisi sobre el sistema financer, amb una crida a la banca ètica, treballant per als més necessitats, i perseguint, l'especulació, el frau fiscal i els paradisos. Segueix amb una mirada al consum desenfrenat, denunciant les 60.000 persones que moren diàriament de fam, i pregonant un canvi d'hàbits alimentaris, de consum i energètics. L'explicació de la bombolla immobiliària, els EROs escandalosos, la necessitat de la immigració i el nou paper dels sindicats, que haurien de treballar per noves solucions als problemes de l'habitatge, l'atur i l'estalvi. L'observació de com la democràcia s'ha anat degenerant, començant per les Nacions Unides i la Unió Europea, fins als nous fets del Palau de la Música, amb una demanda de democratitzar els organismes de control arreu. I l'anàlisi de com la societat s'ha anat tornant paranoica i la seguretat ha passat a ser l'excusa perfecta per a l'imperi del control, la por, la desinformació i l'engany per a generar nous conflictes bèlics, al darrere dels quals només hi ha interessos bruts, dels estats i de les grans corporacions. Per això, la proposta de reduir la despesa militar, augmentar la negociació en tots els terrenys i, fins i tot, exercitar l'objecció de consciència fiscal. El darrer capítol, cap al món post-crisi, ens prepara per a un nou model econòmic i una democràcia més real que l'actual, en els quals el paper de la ciutadania serà clau. El canvi per aturar la crisi passa també per un canvi de mentalitat. Encara som a temps de canviar-ho.
L'Arcadi escriu igual com parla. A mesura que avances en el llibre, et va venint a la ment la seva veu, pausada però sense aturades. Insistent, amb un to de veu baix, de professor universitari que narra l'assignatura com si expliqués un conte al nét. Talment una de les seves classes magistrals. I aquest llibre, certament, n'és una de bona. ...

La RSC, surt a compte?

Val la pena afrontar un procés d'implantació de la RSC a la meva empresa? Aquesta és la gran pregunta que, en el món empresarial, tothom es planteja a l'hora d'afrontar la Responsabilitat social corporativa de forma seriosa. En aquest sentit, i a banda de retòriques benintencionades, poques vegades s'ha analitzat en profunditat aquesta realitat. Per això és més que interessant que sigui la mateixa Unió Europea, a partir de la Direcció General d'Empresa i Indústria, qui encarregués l'estudi Does Corporate Responsibility Pay Off? Exploring the links between CSR and competitiveness in Europe's industrial sectors, elaborat per l'Institut de Recerca per a la Gestió de la Sostenibilitat i la Universitat d'Economia i Empresa de Viena. A més, la seva aproximació, a diferència d'altres estudis sobre la matèria, intenta relacionar el concepte de RSC amb la competitivitat, com a valor fonamental per a una empresa exitosa. I, a més, analitza diversos casos sectorials, amb una mirada específica i més detallada a tres grans sectors: el químic, la construcció i el tèxtil.
Com sempre, em trobo amb la necessitat de traduir al català no pas l'estudi sencer, sinó només el seu resum executiu. A continuació, doncs, hi trobareu l'explicació dels apartats:
1. Antecedents: "perquè, què i per a què";
2. Resultats: "similituds, diferències i problemes";
3. Actuant: "Les polítiques públiques de RSC i iniciatives sectorials de RSC";
I el detall dels tres sectors:
A: Sector Químic: "amb responsabilitat en el maneig de substàncies perilloses";
B: Construcció: "Les disjuntives entre els baixos costos i demandes de la societat";
C: Tèxtil: "Com protegir un segment d'alt preu en el mercat".
Títols de crèdit

En conclusió, lligar la RSC amb la competitivitat es converteix en una promesa, però amb el risc de contradir-se. Potser el lligam amb el concepte d'"excel·lència empresarial", molt més ampli i amb visió estratègica, en lloc de la competitivitat, ja que aquest enfocament presenta una major coherència amb les idees principals de la RSC. ...

Principis per a la Inversió Responsable

Ja que en un post anterior vaig entrar en la dinàmica de la Inversió Responsable, val la pena seguir-ne la beta. Per començar, per rectificar la meva afirmació que a casa nostra ningú s'hi fixa, en aquestes qüestions. I és que hi ha una entitat -per exemple, FETS, Finançament Ètic i Solidari, que treballa tant per promoure la Banca Ètica com en l'anàlisi de qüestions relacionades amb les Inversions Responsables i el conjunt del sistema financer, a partir del seu Observatori de les Finances Ètiques; o l'Observatori de SETEM per a les finances ètiques que, a banda de publicar diverses anàlisis sobre entitats bancàries concretes, també ha promogut campanyes més actives, fins i tot de denúncia directa en les assemblees generals d'aquestes entitats bancàries gens ètiques.
Pel que fa a la Inversió Socialment Responsable o Inversió Responsable "a seques", cal dir que ens referim al procés de presa de decisions d'inversió que té en compte consideracions socials i mediambientals, a més de les consideracions financeres tradicionals (liquiditat, seguretat, rendibilitat). És a dir, es tracta d'una metodologia d'inversió que pren en consideració criteris de responsabilitat social, o sostenibilitat, a l'hora de prendre decisions d'inversió o estalvi. La inversió socialment responsable tracta d'afavorir les pràctiques que tinguin en compte la protecció del medi ambient i el consumidor, la qualitat dels productes, o la diversitat. En moments de crisi provocada, entre altres, pel fet que els bancs i altres inversors han estat potenciant inversions especulatives, sense cap mirament ètic, és bo reflexionar-hi una mica.
Per això, i seguint amb la meva línia de traduir documents bàsics i fonamentals en la nostra llengua, que comporten les reflexions i fites importants en la dinàmica internacional de la Responsabilitat social corporativa, a continuació exposo els Principis per a la Inversió Responsables, recollits en un document de les Nacions Unides, en una iniciativa que ja comença a tenir alguns anys, encapçalada pel mateix Secretari General de l'ONU del moment, Kofi Annan.
El document, recollit en el també web de RSCat promogut per la Generalitat (l'enllaç és a la versió en castellà, sense ni tan sols traduir-la), conté diversos apartats. A continuació, us llisto els Principis:

1. Incorporar les qüestions ASG (ambientals, socials i de governança empresarial) en els processos d'anàlisi i adopció de decisions en matèria d'inversions.
2. Ser propietaris de béns actius i incorporar les qüestions ASG a les pràctiques i polítiques.
3. Demanar a les entitats en les que s'inverteixi que publiquin les informacions apropiades sobre les qüestions ASG.
4. Proveïr l'acceptació i aplicació dels Principis en la comunitat global de la inversió.
5. Col·laborar per a millorar l'eficàcia en l'aplicació dels Principis.
6. Informar sobre les activitats i progressos en l'aplicació dels Princips.

Uns Principis que, només amb la seva redacció textual, sonen molt espessos. Per tal d'intentar fer-ho comprensible, en l'annex us afegeixo el text sencer: des de la Introducció, l'explicació dels Principis amb les mesures possibles a adoptar, la Carta del Secretari General de l'ONU, l'explicació de com es varen desenvolupar els Principis, i les Preguntes Més Freqüents, que serveixen per comprendre molt millor l'esperit del document sobre la Inversió Responsable. A veure si aconseguim que els inversors adoptin principis ètics!

4 empreses catalanes, en el Dow Jones Sustainability Index

Sembla estrany, però no he vist a cap diari català informar d'aquesta novetat en referència a la RS: la revisió anual de l'Índex Dow Jones de Sostenibilitat ha portat canvis en les empreses que hi eren seleccionades. De les 342 empreses que composen aquest Índex selectiu, n'hi ha quatre de catalanes: Abertis, La Caixa, Gas Natural i Indra. (Que n'hi ha vint de l'estat espanyol sí que s'han cuidat d'escampar-ho arreu).
El Dow Jones Sustainability Index és una família d'Índex bursàtils, que es revisa anualment, el composen diverses empreses en un total de 57 sub-sectors agrupat en 19 sectors, i premien les seves estratègies i activitats de responsabilitat corporativa i sostenibilitat. Aquestes empreses han hagut de passar una anàlisi externa per una agència independent, amb un procés rigorós d'analisi i selecció, que valora la qualitat i excel·lència en la gestió en qüestions com ara el govern corporatiu, la gestió dels riscos i la marca, l'atracció i la retenció del talent, les pràctiques laborals o la eco-eficiència. Per a aquesta edició, les principals novetats han estat l'apliació d'una metodologia pròpia sobre els riscos que tenen les empreses en relació a l'ús de l'aigua, i en l'apartat d'anàlisi i informes, que s'han centrat en la integració de la sostenibilitat en l'informe anual i en la unió existent entre aquest tipus d'iniciatives i la creació de valor per als accionistes.
Llançat el 1999, els Dow Jones Sustainability Indexes són els primers índexs globals que segueixen l'exercici financer dels principis de sostenibilitat i responsabilitat social impulsats per empreses de tot el món. Sobre la base de la cooperació, Dow Jones Indexes i SAM ofereixen als gestors d'actius una sèrie de punts de referència fiables i objectius per administrar carteres de sostenibilitat.
En l'actualitat, hi ha aproximadament 60 llicències DJSI en mans dels gestors d'actius en 16 països per gestionar una gran varietat de productes financers, incloent fons d'actius i passius, certificats i comptes separats. En total, aquests concessionaris en l'actualitat gestionen més de 8.000 milions de dòlars. Per tant, es converteix en un dels principals exponents de la corrent anomenada Inversió sostenible o socialment responsable. No és l'únic -n'hi ha més de 50!-, però sí el principal índex, amb major capital invertit. Per això és tan important que més de l'1% del total mundial d'empreses siguin catalanes és prou rellevant.
Però la gran notícia d'enguany sobre l'IDJS és la caiguda de 23 grans multinacionals de l'Índex (com ara HP, Coca-Cola, FedEx, Hewlett Packard, Royal KPN o Fujitsu, entre otras.). I, per altra banda, se n'hi han inclòs 41 de noves (com ara Unicredit, Zurich Financial Services i Societe General, per exemple), tenint present la continuïtat amb les seves polítiques.
Tot i amb això, hi ha diversos aspectes que em sorprenen, des d'un punt de vista de país. ...

Guia d'aplicació de la ISO 26000 per a PIMEs - 3. Practicar la responsabilitat social

Aquest és el quart i darrer post amb els que acabo la traducció al català de la Guia d'aplicació de la norma 26000 per a PIMEs, editada per NORMAPME, l'associació europea per a petites i mitjanes empreses, seguint el seu índex (0. Introducció, 1. Principis, 2. Guia en matèries fonamentals de responsabilitat social, 3. Practicar la responsabilita social).
En aquest post s'explica com portar a la pràctica els fonaments de la RSC a les petites i mitjanes empreses.



3. PRACTICAR LA RESPONSABILITAT SOCIAL

Les PIMEs practiquen la RSE d'una manera més informal, pràctica i sovint espontània. Això no implica necessàriament canviar els seus processos. La propietat pot decidir sobre els processos i estructures segons els requisits, sense adoptar un sistema específic de presa de decisions i implementació.
La integració de la RSE en una PIME implica compromís i comprensió, fet que cal iniciar a nivell superior; és a dir, de la propietat. Per a comprometre's amb èxit amb la RSE cal incloure els treballadors de manera adequada. Això pot requerir informació, mesures i formació específiques, així com l'oportunitat per als treballadors d'expressar les seves idees, suggeriments i crítiques.

a. Comprendre la Responsabilitat social d'una PIME

• Implicació personal: L'empresa ha d'identificar els potencials impactes negatius socials, ambientals i econòmics de les seves decisions i activitats, per tal d'evitar-los o reduir-los. En el cas de les PIME, això es basa en gran part en la implicació personal de la seva propietat.
• Determinar la rellevància de les matèries i assumptes fonamentals: Una empresa hauria d'analitzar la rellevància de les matèries i assumptes fonamentals. En aquesta anàlisi pot implicar els seus interlocutors per tal d'ampliar-ne la perspectiva.
• L'esfera d'influència d'una PIME: Les PIMEs poden exercir la seva influència de manera individual, a través de les seves competències personals, o adoptant un enfocament col·lectiu a través de les seves associacions sectorials.
• Una acció cada vegada: Una vegada identificades les matèries fonamentals rellevants, els assumptes i l'esfera d'influència, una PIME pot trobar que diferents aspectes poden ser rellevants per tal de desenvolupar les seves activitats. Tot i amb això, per tal d'evitar ineficiències, la PIME ha de ser curosa abans de començar diverses activitats a la vegada. Més aviat, hauria d'establir prioritats i realitzar una acció cada vegada.

b. Enfocament col·lectiu
Adoptar un enfocament col·lectiu pot ajudar una PIME a ser apercebuda millor per la societat. Les PIMEs haurien de practicar l'enfocament col·lectiu directament amb altres PIMEs o amb associacions. En aquest darrer cas, com a primer pas, la PIME ha de decidir quina associació és rellevant per a ella. La transparència i la presa democràtica de decisions són fonamentals per a qualsevol associació.
En la percepció pública es reconeix les PIMEs com a part del sector específic en el que treballen. Estan afectades no només per interessos locals i regionals sinó que també s'enfronten a una àmplia gamma d'obligacions legals desenvolupades a un nivell estatal o europeu. Els convenis col·lectius sobre salaris i condicions laborals dels treballadors es negocien sovint mitjançant les federacions estatals. Els interessos comuns locals haurien d'estar organitzats i presentats per associacions regionals professionals. L'enfocament col·lectiu com a forma específica de gestió de xarxes pot millorar les possibilitats individuals de les PIMEs quan al seu nivell d'influència.

Alguns exemples són:

• Recolzament a les activitats comunes en el sector industrial específic
• Foment de les habilitats de qualificació per a un ofici i dels requisits de la formació professional
• Millora de la reputació de la indústria i foment de la confiança pública
• Compartir coneixement tècnic i informació, com per exemple l'accés a noves tecnologies
• Prevenció o reducció de conflictes potencials amb els consumidors respecte a productes o serveis
• Una associació funciona com a “portaveu” dels seus membres respecte a diversos temes, i pot representar els seus interessos enfront del govern, els sindicats i altres associacions

c. Comunicació
La comunicació sobre l'ús responsable de la ISO 26000 és de gran importància. Tot i amb això, cada empresa individual ha de decidir com vol comunicar, segons els seus recursos i prioritats.
Comunicar sobre RSE pot ser molt positiu, tant per a la imatge interna com externa de la PIME: Permet entrar en diàleg amb els interlocutors amb més facilitat i pot motivar els treballadors. Per a comunicar de manera efectiva, la informació ha de ser completa, entenedora, exacta, puntual i accessible.

Exemples de comunicació interna:

• Convocar reunions freqüentes amb els treballadors per tal d'informar-los sobre el progrés assolit en temes de RSE.
• Oferir als treballadors la possibilitat de formular suggeriments.
• Comunicar els valors de l'empresa, col·locant cartells a oficines o plantes de producció.
• Produir un butlletí de notícies intern.

Exemples de comunicació externa:

• Informació a la pàgina Web de l'empresa sobre les seves pràctiques en matèria d'RSE.
• Actualitzar freqüentment les llistes de contactes per a enviar correus electrònics amb informació sobre les darreres pràctiques relatives a la RSE.
• Difondre fulletons.
• Organitzar esdeveniments per tal de presentar iniciatives d'RSE exemplars.

La comunicació pot adoptar diferents formes, incloent reunions, esdeveniments públics, butlletins de notícies, publicitat, informes o blogs, entre altres.
La comunicació es pot millorar considerablement amb l'ajut de les associacions sectorials. En efecte, es poden considerar les següents accions conjuntes: les declaracions públiques, el lobbying responsable i la gestió de les relacions amb els mitjans de comunicació de masses, la coordinació amb els partits polítics i els projectes comuns a nivell estatal o regional.

d. Iniciatives voluntàries
La RSE es construeix sobre la base d'iniciatives voluntàries i no es pot imposar a les PIMEs per llei. Hi ha moltes associacions empresarials que han desenvolupat iniciatives voluntàries amb la finalitat d'assistir els seus membres en l'optimització de la seva responsabilitat social, bé es tracti de codis de conducta, recomanacions o guies d'aplicació. Una PIME hauria d'avaluar si una determinada iniciativa podrà ajudar-la en la seva responsabilitat social. Hi ha diversos criteris que es poden aplicar per tal de decidir si es participa o no en una iniciativa:

• la coherència entre els principis de la iniciativa i els principis de la RSE
• la reputació de l'associació que desenvolupa la iniciativa
• les possibilitats de participació que ofereix

Exemples de tals iniciatives són:

• Guia de la RSE desenvolupada per la CGPME (Confédération Générale des Petites et Moyennes Enterprises, Francia) (en francès 15/05/2011)
• Codi de conducta de ZVEI (l'associació alemanya de fabricants de la indústria elèctrica i electrònica; el seu codi de conducte està disponible en diversos idiomes (en alemany, 15/05/2011)
• RSE Alemanya (CSR Germany): es tracta d'un fòrum ofert per BDA (Confederació de les associacions patronals alemanyes), BDI (Confederació de la indústria alemanya), DIHK (Cambra de comerç i indústria alemanya) i ZDH (Associació Central de l'Artesanat Alemany i de les Petites Empreses) on es presenten i discuteixen les pràctiques d'RSE de les empreses

Es recomana visitar la pàgina web de NORMAPME per tal de conèixer més exemples d'activitats desenvolupades per PIMEs en l'àmbit de la RSE.

Aquesta Guia d'aplicació està disponible online en els següents idiomes EN, FR, DE, IT, PL a:
http://www.normapme.eu/

Guia d'aplicació de la ISO 26000 per a PIMEs - 2. Guia en matèries fonamentals de Responsabilitat social



Allò que no ha de ser la responsabilitat social de les empreses, segons Piero Tonin


Aquest és el tercer de quatre post amb els que tradueixo al català la Guia d'aplicació de la norma 26000 per a PIMEs, editada per NORMAPME, l'associació europea per a petites i mitjanes empreses, seguint el seu índex (0. Introducció, 1. Principis, 2. Guia en matèries fonamentals de responsabilitat social, 3. Practicar la responsabilita social). En aquest blog s'expliquen les matèries fonamentals en la responsabilitat social de les empreses:









2. GUIA EN MATÈRIES FONAMENTALS DE RESPONSABILITAT SOCIAL

Segons la ISO 26000, les matèries fonamentals són: el govern organitzacional, els drets humans, les pràctiques laborals, el medi ambient, les pràctiques justes d'operació, els assumptes de consumidors, la participació activa i el desenvolupament de la comunitat.
Altres aspectes, com els factors econòmics, els aspectes relacionats amb la salut i la seguretat, la cadena de subministrament o assumptes de gènere es tracten transversalment en les matèries fonamentals. Una empresa ha de revisar totes les matèries fonamentals, encara que per a les PIME no totes són igualment rellevants.

a. Dret Humans
Hi ha dues categories àmplies de drets humans: la primera es refereix als drets civils i polítics i a la igualtat davant la llei. La segona es refereix als drets econòmics, socials i culturals, inclús el dret al treball, a l'educació i a l'alimentació. La majoria de lleis sobre els drets humans es refereixen a la relació entre l'Estat i l'individu; però també les empreses privades, com les PIMEs, poden tenir un efecte sobre els drets humans.
A la Unió Europea, el respecte dels drets humans és un principi fonamental establert per les Constitucions de tots els Estats membres i per diversos textos de la Unió Europea, com per exemple, la Carta Europea sobre els drets fonamentals. La protecció legal dels drets humans està garantida per les normes legals i el funcionament dels sistemes judicials. Per tant, els assumptes relatius als drets humans seran molt menys rellevants per a PIMEs europees que operin en un context local, regional o estatal que per a aquelles PIMEs siguin actives a nivell internacional, especialment en països en vies de desenvolupament.
S'haurien de considerar els següents assumptes referents als drets humans:

• Situacions de risc en matèria de drets humans fora d'Europa: Les empreses haurien de ser conscients de les circumstàncies i dels entorns que posen en risc els drets humans (per exemple, en situacions d'inestabilitat política, pobresa, després de desastres naturals, corrupció, no presència de drets civils i polítics). A més a més, les empreses hauries de comportar-se de tal manera que evitessin tota complicitat amb la violació dels drets humans. S'haurien d'informar sobre les condicions socials i mediambientals en que es produeixen determinades mercaderies.
• Discriminació i grups vulnerables: Una empresa hauria de tenir en compte tots els grups socials i especialment els grups vulnerables, per tal d'evitar la seva exclusió i discriminació. Els grups vulnerables poden estar constituïts, entre altres, per dones, persones amb alguna discapacitat i immigrants.

b. Pràctiques laborals
Les pràctiques laborals inclouen, entre d'altres assumptes, la contractació de treballadors, la finalització del contracte, la formació, els salaris, la salut i seguretat en el treball. En els Estats membres de la Unió Europea tots els estàndards laborals rellevants han sigut adoptats per la legislació o a través de convenis col·lectius. Els assumptes prioritaris haurien de ser:

• Condicions laborals i protecció social: Una empresa s'hauria d'assegurar que les condicions laborals compleixen amb la legislació estatal i/o els estàndards establers pels convenis col·lectius (per exemple, els salaris, les jornades, les vacances, les pràctiques d'acomiadament, la protecció de la maternitat i l'accés als sistemes de seguretat social).
• Diàleg social: Les empreses haurien de respectar i implementar els resultats del diàleg social, tenint present el marc legal existent i les tradicions nacionals.
• Salut i seguretat en el treball: Amb la finalitat de prevenir malalties, ferides o inclús les morts relacionades amb l'ocupació, una empresa hauria de desenvolupar, implementar i mantenir una política de salut i seguretat ocupacional, que compleixi amb la legislació estatal respectiva o que voluntàriament vagi més enllà.
• Desenvolupament humà i formació: Les PIMEs haurien de permetre als seus treballadors desenvolupar les seves aptituds i accedir a la formació quan això sigui possible.

c. Medi ambient
Les activitats de les empreses poden tenir un impacte sobre el medi ambient. Per tant, haurien de comportar-se de manera responsable amb el medi ambient, augmentant la conscienciació, analitzant i minimitzant el seu impacte potencial:

• Prevenir la contaminació: Implementar tecnologies o estratègies per a reduir les emissions contaminants a l'aire o l'aigua, l'ús i els residus químics i tòxics perillosos, optimitzar la gestió de residus.
• Ús sostenible de recursos: Els recursos no renovables (combustibles fòssils, metalls, etc) haurien de ser reemplaçats per recursos renovables allà on sigui possible. Paral·lelament, l'ús de recursos hauria de ser minimitzat en la mesura que sigui possible (energia, aigua, materials).
• Atenuació del canvi climàtic: Cada empresa hauria de considerar la seva possible contribució al canvi climàtic, amb l'objectiu d'identificar-la, reduir-la i minimitzar-la.
• Protecció dels ecosistemes: Una empresa pot actuar de manera més socialment responsable si protegeix i restaura l'hàbit natural minimitzant així el possible impacte de les seves activitats.

Totes les activitats ambientals haurien de ser tractades a nivell local i regional en cooperació amb els interlocutors afectats.

d. Pràctiques justes d'operació
Les empreses haurien d'operar de manera justa enfront dels seus clients i socis, proveïdors, institucions de govern i altres. Els següents assumptes relatius a les pràctiques justes d'operació poden ser rellevants:

• Anticorrupció: Per a prevenir la corrupció a tots els nivells, una PIME pot, per exemple, recolzar i formar els seus treballadors i representants, amb la finalitat d'eradicar el suborn i la corrupció, augmentar la consciència entre ells i animar-los a denunciar violacions de les pràctiques d'anticorrupció.
• Competència justa: L'empresa hauria de respectar les lleis i reglaments relatius a la competència, per exemple, per a prevenir el ‘dumping’ salarial o social.
• Promoure la Responsabilitat social en la cadena de valors: La PIME hauria, en aquells casos en que sigui possible, animar a altres empreses a integrar criteris ètics, socials, ambientals i d'igualtat de gènere en les seves polítiques empresarials.

e. Assumptes de consumidors
Les empreses que operen en l'àmbit dels béns i serveis de consum han de proporcionar informació correcta i transparent i promoure el consum sostenible. Hi ha alguns aspectes que aquestes haurien de tenir en compte, encara que pot variar la seva rellevància segons el tamany:

• Màrqueting just, informació objectiva i imparcial i pràctiques contractuals justes: La informació hauria de ser proporcionada de forma entenedora per als consumidors. Les PIMEs haurien, per exemple, d'indicar de manera clara i transparent el preu total i els impostos del producte, els termes i condicions per a la provisió i l'ús dels béns i serveis.
• Informació: Les PIMEs haurien d'informar els consumidors sobre tots els aspectes rellevants pel que refereix a la salut i la seguretat.
• Consum sostenible: Les empreses haurien de dissenyar productes i envasos que poden ser fàcilment reutilitzats, reparats o reciclats, amb l'objectiu de prolongar el seu cicle de vida.
• Protecció de dades del consumidor i privacitat: Per a prevenir la recollida de dades personals, les empreses haurien de limitar la recollida de dades a allò essencial per al subministrament dels productes.
• Les PIMEs haurien d'aplicar mètodes cooperatius en la gestió de queixes, amb l'objectiu de millorar les relacions amb els seus clients.

f. Participació activa i desenvolupament de la comunitat
Les empreses estan en relació amb la comunitat amb la que operen. A través de la participació activa i el desenvolupament de la comunitat, les PIMEs poden contribuir a enfortir la societat civil i elevar el benestar de la seva comunitat. Els següents aspectes poden ser rellevants:

• Participació activa: Les empreses poden fer una aportació a les seves comunitats a través de la seva participació i del seu recolzament a les institucions civils. Una PIME hauria, per exemple, de consultar els grups comunitaris, participar en associacions locals i mantenir relacions transparents amb els representants del govern local, sense suborns.
• Educació i cultura: Una empresa hauria de recolzar l'educació a tots els nivells (per exemple, afavorir el desenvolupament de las habilitats professionals dels grups en risc de marginalització social, oferir llocs per a aprenents, oferir formació contínua), promoure activitats culturals i ajudar a conservar i protegir el patrimoni cultural.
• Desenvolupament tecnològic i accés: Las PIMEs poden fer una aportació a la comunitat si comparteixen coneixement, habilitats i tecnologia.
• Inversió social: Les empreses haurien d'invertir o comprometre's amb programes dirigits a aspectes socials de la vida comunitària (relacionats amb l'educació, la formació, la cultura, la salut). Han de considerar la possibilitat de cooperar de manera contínua i acompanyar les comunitats, governs, organitzacions empresarials o no governamentals (ONG) per a maximitzar sinergies.

Guia d'aplicació de la ISO 26000 per a PIMEs - 1. Principis



La RSC, segons Dilbert

 Aquest és el segon de quatre posts, amb els quals tradueixo al català la Guia d'aplicació de la norma ISO 26000 per a PIMEs, editada per NORMAPME, l'associació europea per a petites i mitjanes empreses, seguint el seu índex (0.Introducció / 1. Principis / 2. Guia en matèries fonamentals de responsabilitat social / 3. Practicar la responsabilitat social ). En aquest post, se n'expliquen els principis que regeixen la RSC:

1. PRINCIPIS
Els principis bàsics de la Responsabilitat social per a les petites i mitjanes empreses són la rendició de comptes, la transparència i el comportament ètic, així com la comunicació dins de la xarxa de persones, grups i organitzacions que tenen un interès en la PIME.

a. Rendició de comptes
La rendició de comptes significa que la PIME està disposada a assumir la responsabilitat de l'impacte que pot generar en el seu entorn específic. El propietari o gerent ha de ser capaç d'explicar i justificar la decisió que pren. Rendir comptes és important en el cas de decisions que afecten a clients, empleats, proveïdors, veïns o la comunitat local, en aspectes econòmics, socials i mediambientals.
Rendir comptes suposa, a més a més, la disposició i la capacitat de revisar i corregir decisions incorrectes, assumir la responsabilitat dels danys causats i adoptar mesures preventives. D'aquesta manera s'ajuda a què les empreses trobin la manera de què es comprenguin les seves decisions per part dels seus interlocutors i per tant és una via per a augmentar la seva credibilitat i reputació.
Per exemple, una PIME pot rendir comptes quan respon:

• a les autoritats, explicant les causes d'un accident laboral i prenent mesures de millora
• a acusacions degut a què el personal que treballa per a l'empresa ha vessat aigües residuals en una àrea verda
• a clients que demanen una explicació pels canvis en la política de preus de l'empresa

b. Transparència
Transparència vol dir que l'empresa fa accessible la informació sobre els seves decisions i activitats respecte als aspectes socials, econòmics i mediambientals rellevants de les seves operacions. Aquesta informació pot ser proporcionada de manera ad hoc, però les PIMEs han d'avaluar si hi ha un interès legítim i fort en establir un flux d'informació més regular cap els seus clients, col·laboradors, empleats, o altres persones i organitzacions en la seva xarxa d'interlocutors.
Exemples:

• un taller mecànic informa sobre el nombre d'aprenents admesos cada any
• una PIME comparteix amb els seus empleats els principals resultats de la darrera enquesta de satisfacció laboral
• una escola bressol informa sobre els ingredients i calories contingudes en l'alimentació dels infants

c. Comportament ètic
Una empresa ha de comportar-se èticament, el que implica que totes les decisions s'haurien de prendre i implementar-se de manera honesta, justa i fiable, sense acceptar beneficis il·legals o conflictes d'interès. Això inclou tant les operacions econòmiques de la PIME, com la preocupació per les persones i el medi ambient. El comportament ètic està influenciat, en gran mesura, pels valors personals i el sentit de responsabilitat del propietari-gerent, que es reflecteix per exemple en la seva disposició a tractar les persones com a iguals i amb dignitat, a complir amb la seva paraula o a ajudar als altres. Només si el comportament ètic és practicat de manera continuada en la vida diària de la PIME generarà reciprocitat i confiança, de tal manera que els receptors d'aquest comportament adoptaran al seu torn aquestes actituds.
Exemples:

• Evitar tot tipus de corrupció, tal como el suborn per a accelerar els procediments o el frau fiscal; donar o rebre només regals de baix valor i de manera no freqüent, limitar i definir el tipus d'entreteniment que s'accepta, decidir no operar en països on no es respecten els drets fonamentals del treball establert per l'Organització Internacional del Treball (OIT).
• Competència justa: especialment a nivell local, les pràctiques comercials fiables són la base de l'èxit de tot, per exemple una PIME no ha d'enganyar deliberadament a un competidor.

Possibles beneficis, entre altres:

• Els clients o proveïdors prefereixen a la PIME “ètica”, especialment aquells que tenen una postura similar
• Els empleats són més lleials a l'empresa inclús en temps difícils
• La gent de la comunitat local tendirà a recolzar a una PIME que es trobi en una situació difícil com a resposta a l'ajut rebut per part de l'empresa.

d. Gestió de xarxes

La gestió activa de xarxes és un principi cada vegada més important per a l'èxit de les PIME, ja que pot assegurar la comunicació i resoldre possibles conflictes de manera més eficaç. Una PIME hauria d'identificar quins interlocutors poden tenir un interès en les seves decisions i activitats per a entendre quin pot ser el possible impacte d'aquestes i com respondre-hi. Aquesta anàlisi no s'hauria de limitar a la relació amb clients i proveïdors, perquè cada PIME depèn d'una infraestructura eficient i d'una xarxa basada en la societat. Altres individus o grups també poden tenir drets, exigències o interessos específics que poden afectar el treball diari de la PIME i que s'haurien de tenir en compte. Cada empresa s'hauria de concebre com a part de la seva corresponent estructura local o regional, segons el tamany i capacitats. La gestió de xarxes de les PIMES pot donar-se en diverses àrees d'activitats.

Xarxes basades en els clients
Cada empresa necessita clientes. Per tant, és necessari que entengui quins són les seves xarxes respectives i els seus valors. Les PIMEs han d'estar informades sobre els grups i associacions amb els que estan compromesos els seus clients i mantenir el contacte amb ells. Això varia segons si la PIME és proveïdora de clients industrials o si més aviat treballa amb usuaris i consumidors locals i regionals.

Xarxes basades en les persones
La personalitat del propietari determina en gran mesura la forma que adoptarà la PIME. Sovint, activitats privades i activitats de negoci estan vinculades. Les xarxes personals i les associacions locals són importants per a l'intercanvi d'idees. Molts problemes relacions amb el treball diari d'una PIME només es poden resoldre a través d'un esforç comú i en una atmosfera de confiança. Per a construir aquestes xarxes de confiança, en què tothom es coneix, es pot incloure per exemple, el club de futbol, així com el grup local d'empreses.

Xarxes basades en la societat
Les empreses formen part de la societat: això significa, per exemple, que els veïns i grups ambientals segueixen de prop els possibles canvis o molèsties quan analitzen l'impacte que pot tenir una PIME en el seu entorn. Els interessos de la PIME poden estar afectats fortament per interlocutors que formen xarxes basades en la societat. Una participació activa en debats públics permet una millora de la situació i ajuda a trobar solucions adequades i compromisos.
Degut a l'envelliment de les societats occidentals, es necessiten esforços comuns per a millorar el desenvolupament professional dels treballadors i els estudiants. Les PIMEs poden treure beneficis d'una cooperació amb escoles, instituts i universitats, obtenint accés a empleats més ben qualificats. Això brinda moltes oportunitats, ja que els permet millorar la seva imatge pública i tenir accés a noves idees i tecnologies.
Cal prendre en consideració alguns elements clau a l'hora de construir les xarxes:

• Qualsevol comunicació amb les xarxes està basada en un interès personal per intercanviar idees.
• Construir xarxes és més que màrqueting: implica el compromís de comprendre els interlocutors i de respondre adequadament amb la finalitat d'elaborar solucions concretes als problemes.
• Gestionar xarxes no és una activitat puntual: es tracta d'una activitat que requereix continuïtat. La manifestació de compromís és clau per a la generació de confiança, l'intercanvi d'informació i la posada en marxa d'accions conjuntes.

La capacitat d'una PIME per a construir xarxes està basada en la personalitat del seu propietari. En molts casos, resulta en activitats més informals i relacionades amb les persones, tals com:

• Jornades de portes obertes per al públic
• Participació en debats
• Tallers per a estudiants d'escoles, instituts i universitats
• Fòrums a internet (debat i informació)
• Presentació de l'empresa a internet

Guia d'aplicació de la ISO 26000 per a PIMEs - 0. Introducció



El Show de la moda de la RSC, de Tom Fishburne

Un dels grans problemes del món de les normatives tècniques -les normes ISO-, aplicable també a cada una de les matèries que aquestes tracten, és el de trobar instruments per a fer fàcil la seva implantació en les petites i mtijanes empreses, que són la majoria. Per això, és de celebrar que un conjunt d'organismes europeus que representen les PIMEs acabin d'elaborar la primera edició d'una Guia d'Aplicació NORMAPME per a PIMEs Europees de la Norma ISO 26000 per tal de donar-la a conèixer aquesta normativa sobre Responsabilitat Social a les empreses, i amb idees i exemples per facilitar la seva aplicació. (Al final d'aquest post hi detallo els títols de crèdits, sobre els seus autors).

Com sempre, s'ha publicat en pocs idiomes europeus, descuidant-se el català (per allò de la llengua vehicular del món econòmic, potser?). I, com que això es va convertint en una constant en tot el que trobo respecte la RSC -no entenen que la diversitat lingüística també forma part de la RSC-, em decideixo de traduïr-la, en els propers quatre posts, corresponents a cada un dels capítols de la Guia, segons el seu índex. (0. Introducció / 1. Principis / 2. Guia en matèries fonamentals de responsabilitat social / 3. Practicar la responsabilitat social ). Així doncs, començo amb la Introducció:

INTRODUCCIÓ

La present Guia d'Aplicació per a PIMES de NORMAPME està pensada para donar recolzament a l'ús eficient de la norma ISO 26000 per part de les petites i mitjanes empreses (PIMEs). Mentre que la ISO 26000 segueix un enfocament més aviat global, la present Guia inclou només aquelles recomanacions que poden ser rellevants per a les PIMEs europees.

Què és la Norma ISO 26000, “Guia sobre Responsabilitat Social”?

L'objectiu de la ISO 26000 és el d'oferir una Guia sobre Responsabilitat social a totes els tipus i tamanys d'organitzacions. Està redactada en forma de recomanacions, consells, propostes i orientacions. És un document de 100 pàgines que pretén ser aplicable globalment. Només de manera formal se l'anomena “norma”. Per un costat, segueix un enfocament d'aplicabilitat global per a tot tipus d'organitzacions, però per altra banda, reconeix que cada cas pot ser específic:
“A l'aplicar aquesta Norma Internacional, és aconsellable que l'organització prengui en consideració la diversitat social, ambiental, legal, cultural, política i organitzacional, així como les diferències en les condicions econòmiques, sempre que siguin coherents amb la normativa internacional de comportament.” 1

Què no es la Norma ISO 26000?

A l'apartat d'“Objecte i camp de aplicació” s'explica, entre altres, la següent limitació:
Aquesta Norma Internacional no és una norma de sistemes de gestió. No és adequada, ni pretén servir per a propòsits de certificació, o ús regulatori o contractual. Qualsevol oferta de certificació o petició per a obtenir una certificació conforme a la Norma ISO 26000 es consideraria una tergiversació del propòsit i intenció d'aquesta Norma Internacional i una mala utilització de la mateixa. Donat que aquesta Norma Internacional no conté requisits, cap certificació certificació constituiria una demostració de conformitat respecte d'aquesta Norma Internacional. 2 3
Com a conseqüència, no es pot fer al·lusió a ISO 26000 en contractes o en reglaments governamentals, i – com que no conté requisits- no es puede usar per a l'avaluació o certificació d'una organització. Una avaluació significaria que s'han d'assignar diferents valoracions als assumptes de la ISO 26000 (per exemple la valoració del grau de compliment d'un assumpte en particular) i com a conseqüència les línies directrius es convertirien en requisits mesurables. Particularment les PIMEs haurien de ser conscients d'això, perquè algunes institucions de certificació podrien oferir una avaluació, un “Certificat ISO 26000” o incloure la ISO 26000 en altres paquets de certificació, el que seria un mal ús evident d'aquesta norma internacional.

Què es una PIME europea?

Europa comparteix valors comuns, una tradició de nacions i constitucions, lleis i reglaments que s'han desenvolupats particularment en les àrees del dret laboral i mediambiental, una cultura de compliment, mecanismes eficients d'execució que inclouen les lleis penals, una infraestructura tecnològica altament desenvolupada i un alt nivell d'educació i talents inventius. Les PIMEs europees són conegudes per practicar el compliment legal com a part inherent de la seva Responsabilitat social.
A Europa, les empreses mitjanes tenen fins a 250 empleats, les petites empreses fins a 50 i les micro empreses fins a 10. El seu volum de vendes anuals no ha d'excedir els 50 milions d'Euros o el seu balanç anual els 43 milions d'Euros.4 La gran majoria dels 20 milions de PIMEs europees5 es caracteritza per la propietat personal, essent aquesta gestionada pel propietari i amb estructures informals. Mentre que un 10% exporta productes i serveis, la majoria de PIMEs europees estan insertades en un context local on la comunitat en la que operen observa i examina constantement el seu comportament enfront de la societat.
El punt fort específic de les PIMES europees és la relació personalitzada amb el seu entorn. A través de l'aportació personal del propietari i gerent, poden contribuir a un futur millor.

Què es la Responsabilitat Social Empresarial (RSE)?

El terme RSE es refereix als comportaments voluntaris responsables de les empreses cap a la societat, i pressuposa el compliment de la llei per part d'aquestes. Les societats es distingeixen per diversos factors, entre els quals destaca la nació, la historia, la cultura, l'idioma, la religió, el nivell educatiu, la manera de pensar, la densitat de regulacions. En els països europeus, moltes activitats relacionades amb la RSE estan reglamentades legalment, una diferència significativa amb altres regions. Les diferents societats volen desenvolupar-se però també mantenir el seu caràcter especial. Com a conseqüència, la Responsabilitat social de les empreses està marcada per moltes dinàmiques, ja que les necessitats i exigències de les societats són específiques a cada lloc i estan subjectes a canvis continus. Mentre que l'èxit i la prosperitat econòmica són prerrequisits crucials per a realitzar contribucions a la societat, la pregunta clau és: ¿en què pot contribuir una PIME europea al desenvolupament de la seva societat? La resposta és específica per a cada PIME, segons la seva situació particular, les seves possibilitats i les necessitats prioritàries de la “seva” societat.

Perquè una PIME hauria de practicar la RSE?

Els majors beneficis que les PIMES poden obtenir d'un comportament socialment responsable són:

• Una motivació i productivitat més alta per part dels empleats
• Un augment de la reputació i de la confiança, el que porta a una apreciació elevada per part dels clients i proveïdors, i per tant, a un major èxit econòmic
• Ser reconegut com a interlocutor vàlid, donat que operar públicament en la societat implica per a la PIME considerar les intencions dels clients, dels representants de la comunitat local, dels bancs, i d'altres parts interessades importants
• Ser reconegut pel seu compromís autèntic, perquè la RSE no és una via ràpida cap a l'èxit econòmic, sinó una inversió que és rendible a llarg termini
• L'acceptació dins de la comunitat, perquè la RSE permet a la PIME adaptar-se més ràpidament a les necessitats del seu entorn, inclús al dels seus clients.

De quina manera aquesta Guia pot ajudar?
Aquesta Guia d'apliació pretén ajudar a identificar aquelles recomanacions de la ISO 26000 que són rellevants per a les PIMEs europees. No és la seva intenció prescriure requisits o imposar càrregues addicionals ja que la RSE practicada està alineada amb els objectius de negoci de l'empresa.
Paral·lelament a aquesta anàlisi de possibles accions es recomana un enfocament col·lectiu, per exemple a través de les organitzacions patronals o cambres. Aquestes organitzacions també poden ajudar a representar els punts de vista de la PIME enfront a entitats governamentals o altres interlocutores de l'entorn de l'empresa.

Oriol Renart. Good business!

Un llibre que us empassareu en un tres i no res, explicant els principis de la responsabilitat social de les empreses, embolcallada com a novel·la romàntica. L'Oriol Renart, gerent d'AlterCompany, ressegueix -amb passió pel seu ofici- els diversos àmbits d'actuació d'una empresa socialment compromesa (una empresa imaginada, a partir de diversitat d'exemples reals d'altres empreses que han tastat, amb èxit, la RSC). I, per a això, es val d'un jove periodista que va descobrint, entrevista a entrevista, tots i cada un dels racons, dels secrets i de les bondats d'aquesta nova manera d'enfocar el treball empresarial, tot i que ens assegura que l'RSC no és pas bondat, sinó intel·ligència.
En aquesta entrevista a l'ARA, l'Oriol explicava amb claredat la seva filosofia: "les empreses del futur seran responsables o no seran". En moments en què ens estem replantejant el model econòmic i social, les empreses han de jugar-hi un paper clau, assumint la seva responsabiltiat -envers els treballadors, clients, l'entorn, els proveïdors, ...- i posant-la en l'eix central de la seva estratègia. I els consumidors, és clar, també hi ajudaran: "la simpatia social per una marca es convertirà en un factor de compra decisiu". La qüestió és veure si aquest futur ja és aquí, o encara és lluny.
(Com sempre, no em puc estar d'assenyalar que la RSC també hauria d'incloure una mirada cultural sobre el seu àmbit d'actuació. Per això, trobo a faltar la versió catalana del llibre. A veure si aviat ens arriba!).
Molt recomanable de llegir en un cap de setmana, per desestressar-vos de la feina. I veureu que no podreu resistir-vos al somriure de la Gabriella!

La indústria militar i els llocs de treball

Llegint el darrer número dels Materials de treball, editats pel Centre d'Estudis per a la Pau JM Delàs, entitat de Justícia i Pau, hi trobo un interessant article de Xavier Bohigas sobre la indústria militar i la creació de llocs de treball. En moments com aquest, en els que la crisi obliga a prioritzar polítiques que facilitin la creació d'ocupació, és més que necessari demostrar com l'argumentació que justifica la indústria militar -la creació de riquesa i generació de llocs de treball- no té cap raó de ser des d'un punt de vista econòmic, a més de la criticable manca d'ètica i d'escrúpuls per part dels directius d'aquestes empreses. (De fet, la indústria militar se sostenta en els encàrrecs que li fan els governs i la classe militar, probablement la més improductiva de totes -després de la monarquia- i una de les menys transparents que existeix).

En l'article es fa referència a un estudi de Robert Pollin i Heidi Garrett-Peltier, del Departament d'Economia de la Universitat de Massachussets que avalua la generació de llocs de treball, als EUA, per a una inversió de 1.000 milions $ en sis àmbits diferents: despesa militar, reducció d'impostos, sanitat, educació, transport públic i la construcció dirigida a l'ambientalització de les cases i la reparació d'infraestructures. I la conclusió és més que clara: Invertir en qualsevol de les cinc alternatives civils genera més llocs de treball que una inversió igual en el sector militar.

I cita, a més a més, altres estudis seriosos que arriben a les mateixes conclusions: el professor Wassily  Leontief, premi Nobel d'Economia el 1973, ja demostrava que la reducció de la despesa militar provocaria evidentment una reducció de llocs de treball en aquest sector, però en crearia el doble en altres. I també el professor de Columbia Seymour Melman, en el seu treball The Dimilitarized Society, demostrava que dirigir una part de la despesa militar a finalitats civils produiria beneficis tant pel que fa a llocs de treball com a la producció. I Medoff, al seu torn, demostrava que gastar en educació, sanitat, infraestructures i construcció era més rendible respecte a la quanitat i qualitat dels llocs de treball generats que la mateixa inversió en el sector militar. Per tant, les inversions en educació generen més feina i de millor qualitat que les inversions de caràcter militar.

La revista conté també interessants articles sobre els recursos energètics i militarització, després de Fukushima ("qui controla les fonts del petroli i de les altres energies fòssils i les seves vies de circulació té el poder"); sobre Espanya i les guerres del petroli: és el cas de Líbia?, en el que es detalla els interessos energètics espanyols a Libia; Atalanta i la pesca de tonyina, en el que s'explica les inversions milionàries (75 MM € a l'Estat espanyol) que costa mantenir els interessos de la indústria pesquera i militar; i les Armes que reprimeixen revoltes, on es detallen les vendes d'armes als països àrabs que estan protagonitzant revoltes aquests darrers mesos, i s'explica com Gaddafi ha estat utilitzant bombes de fragmentació contra les protestes i la població civil, fabricades a l'empresa espanyola Instalaza de Saragossa, i finançades per bancs catalans i espanyols, com La Caixa i Banc de Sabadell, entre d'altres.

Una reflexió afegida, doncs, és la com aquestes empreses exploten la seva imatge lligada a la responsabilitat social corporativa, mentre continuen obtenint beneficis de la indústria de guerra. Per exemple, l'empresa catalana Indra ha estat subministrant al règim de Gaddafi tecnologies destinades al control d'aeroports i de l'espai aeri libi, entre d'altres sistemes d'informació, per valor de 12,7 MM€, que han servit per a la repressió del seu poble. Evidentment, en el seu informe anual segons GRI no hi ha cap referència a les conseqüències de la seva activitat lucrativa amb aquests països. No caldria replantejar-ho, tot això?

I una altra reflexió que em ve al cap va lligada a l'estómac que cal per ser ministre de defensa. S'és conscient de tot el que implica la indústria de guerra? Dels milers de vides segades per culpa de l'armament venut? Del retràs que representa no invertir els diners destinats als militars a l'educació, la sanitat o infraestructures diverses? Com algú, després d'haver estat ministre de defensa, pot presentar-se encara com a candidat electoral? O potser la processó va per dintre?

Com llegir un informe de RSC

Darrerament, estic llegint informes de Responsabilitat Social de diverses empreses i institucions. Per això, m'ha agradat trobar, en el Blog de Elaine Cohen, consultora experta en RSC, un post que explica com cal llegir -amb quina disposició, algunes tècniques simples i alguns exemples- un d'aquests farregosos informes impresos. Com que m'ha estat útil llegir-lo -i potser pot ser-ho per a algú més- l'he traduit al català. ...

Objectiu: Inclusió

Imatge extreta de www.social.cat

L'Associació Objectiu Inclusió em convida a participar en un seminari sobre Món urbà i polítiques locals, per analitzar el rol de la ciutadania en la gestió inclusiva del territori, conjuntament amb diversos experts de disciplines ben variades.
Aquesta associació -desconeguda per mi fins aleshores- sorgeix l'any 2004 quan un grup de professionals amb diferents inquietuds i perfils decideix tenir una participació social i que el nucli vertebredor en fos el concepte de la inclusió. Pretenen cobrir un espai poc desenvolupat encara en el nostre entorn social: teixir una xarxa de complicitats entre formacions polítiques, administració i entitats del tercer sector al voltant d'un discurs crític i alternatiu sobre els processos socials inclusius. 
N'explico la raó de ser, perque realment em va semblar molt interessant el procés desenvolupat per arribar a preparar el seminari, així com tot el treball que s'hi va realitzar.

Així, partint d'un document estratègic que desenvolupa la missió de l'organització, centrada en l'empoderament de la ciutadania en processos generadors d'inclusió, se'ns presentà una visió de la Inclusió 2.0, que supera una versió anterior 1.0, i en la qual no es presenta una perspectiva fragmentada -qui fa què en cada cas- sinó que s'aprofundeix en un procés per aprofundr en els reptes de la inclusió basat en com fer-ho plegats. Per tant, un enfocament en tres línies: 1. l'empoderament de la ciutadania, per tal d'aconseguir que els ciutadans prenguins consciència i assumeixin responsabilitats; 2. la focalització en el sistema relacional; i 3. El resultat com a procés, entenent la inclusió com un horitzó, un camí a recórrer.
Un intens debat amb Antoni Vives i Ricard Gomà , regidors barcelonins compromesos -des de posicions ben diferents- en la inclusió a la seva ciutat, va servir per remarcar -i m'agafo als meus apunt de la jornada- la importància dels valors -el diàleg entre l'autonomia personal i la igualtat; l'empoderament i la capacitat de ser subjecte, i de fer que els espais de trobada vagint guanyant terrent; i el reconeixement de la diversitat-, i dels processos que els implementen, les noves maneres de fer, tant en l'escala territorial com en l'esfera pública, no monopolitzada per les institucions. I amb aspectes tan concrets com "la porta del col·legi" com l'espai on s'esdevenen els contrastos i es generen conflictes quotidians amb l'exclusió / inclusió com a escenari.
Procés que seguí en el treball de debat en taules, en el qual s'esposaren multitud d'idees a l'entorn de com enfocar una ciutadania incloent, de quins factors clau cal potenciar per mobilitzar-la, i del rol a jugar tant per les institucions públiques, com per les entitats i moviments socials i pels mitjans de comunicació.

Cal dir que tot el treball quedarà recollit en un document final, del qual en parlaré més endavant. De moment, deixo constància dels meus apunts i aportacions de la jornada, per no perdre'n la referència i amb el convenciment de la validesa del que s'hi va dir. ...

Set claus per a unes finances empresarials sostenibles

Tot i que, massa sovint, les dificultats per avançar en un procés de sostenibilitat dins de l’empresa es veuen frenats pels Directors de finances (CFO), cada vegada més els equips de finances corporatius estan més involucrats en aspectes relacionats amb la sostenibilitat. Així ho entén Paul Baier, periodista del portal 'Greenbiz.com', que ha elaborat una llista de les set tendències de sostenibilitat que tot director de Finances hauria de conèixer i considerar a l'hora de plantejar els objectius empresarials.
Les tendències marcades per la responsabilitat social i la sostenibilitat en el món empresarial cada vegada involucren més sectors i equips funcionals que treballen, per exemple, en l’elaboració de les parts de l'informe de sostenibilitat, i reporten també al CFO. Aquests grups inclouen relacions amb els inversors, gestió de riscos, assessories legals, compres i subministraments, informàtica, serveis, i de recursos humans. D'altra banda, l'equip de finances corporatives sovint condueix els processos clau del negoci, com ara el pressupost, els crèdits de capital, la informació financera interna i externa, la compensació executiva i la gestió de l'energia, que afecten directament a la consecució dels objectius de sostenibilitat.
Així doncs, m'atreveixo a traduir l'article al català, per tal de donar a conèixer, als equips de finances de les empreses, les claus per a un desenvolupament empresarial compromès i competitiu. Serien les següents:

Abhijit V. Banerjee, experimentant contra la pobresa



Abhijit V. Banerjee, segons Ana Jiménez

Dos regals en un: La Vanguardia, després de 130 anys, que se n'adona de quina és la llengua del país i treu una edició en català!
I, el mateix dia de la seva sortida, ens obsequia amb una Contra que em permet conèixer una persona de pensament fascinant, Abhijit V. Banerjee, economistga i investigador a Harvard i al MIT, i fundador del Laboratori d'Acció contra la Pobresa  (Poverty Action Lab), una institució que pretén transformar el món que ens ha tocat viure. El professor Banerjee, nascut a Bombai, va aprendre allà que en els pobres també hi ha riquesa. I, per això, demana que deixem de teoritzar sobre la pobresa i actuem, també experimentant. (Una reflexió, aquesta, ben interessant ara que s'apropen les eleccions municipals: fins a quin punt toleraríem un "experiment" social a la nostra ciutat? I si fracassa, com reaccionaríem?).
De vegades sentireu dir que els pobres ho són per vagues, i altres vegades que són grans emprenedors; us diran que la pobresa els fa violents i, després, que en realitat els transforma en passius; us asseguraran que la necessitat els fa lladres i al dia següent que, en el fons, els fa nobles.
Val la pena escoltar algú que coneix tan bé aquesta realitat i treballar per canviar-la. ...