Els avis del Ball de Gitanes

Les fotografies les he robat del fèisbuc d'en Josep Casasnovas, que també és molt bon fotògraf

Fa temps que es diu que el Carnaval, a Granollers, no funciona. I la causa seria ben senzilla: ja tenim la Festa Major, que és quan la gent es canvia de careta i es vesteix d'allò que més li plau -limitat, això sí, a dos colors. Altres poblacions això de la Festa Major no ho tenen tan resolt, i per tant s'espavilen a l'hora de fer gran la seva festa del Carnaval, i la gent corre per tal de mostrar una personalitat ben diferent a la que presenta al llarg de l'any, que és pel que serveix aquesta festa.
El cert és que, si mirem als cronistes granollerins de principis del segle passat, la cosa no es veia igual. Balls i comparses eren per tot arreu, i les associacions s'esforçaven a lluir, amb ofertes -orquestres, premis, balls, ...- que eren l'atracció de la comarca i part de l'estranger. Sembla, a més, que la cosa venia de lluny i s'escampava per tot el territori. Han estat, doncs, els anys de la recuperació democràtica que la gent ha optat -lliurement, és clar- per altres propostes, i ha anat arraconant el Carnaval poc a poc. Sóc ben conscient també d'esforços fets en anys anteriors per dotar la festa d'elements que fossin atractius per a la gent, i també del poc resultat que s'ha aconseguit malgrat tot. Només els darrers anys sembla que torna a agafar esbranzida -que vol dir que hi ha alguna comparsa més que l'any anterior.
Per això és tan interessant que s'afegeixin noves propostes al conjunt d'activitats a l'entorn d'aquesta festa. I totes, amb la bandera de la innovació en la tradició, allò que caracteritza la manera de fer de les entitats de cultura popular de Granollers.
Enguany, la cosa s'ha iniciat amb el Ball de Gitanes, una tradició vallesana arrelada a molts altres municipis, però que a la capital li costa d'arrencar. I he pogut apreciar de prop la Carmeta i en Santiago, els dos avis que l'Esbart Dansaire de Granollers ens ha presentat enguany en el Ball de Gitanes, seguint l'estela d'altres avis que aporten la saviesa i la murrieria, aprofitant l'arribada del rei Carnestoltes.
La segona innovació, també capitalina, és l'elaboració del lèxic de les Gitanes del Vallès. Una colla de mots de ball de plaça, un recull de lèxic sobre el ball de gitanes elaborat pel Consorci de Normalització Lingüística del Vallès Oriental, i que segueix la línia iniciada amb els lèxics de Gegants i de Diables. (Tots ells consultables en línia). Un retorn que fa el CNL a l'esforç que fan la gent de les entitats que participa en el Voluntariat per la Llengua, i que ajuden a fer més nostres les tradicions als catalans més nous.
En tot cas, una bona colla d'iniciatives, que ens han de convidar a tots a disfressar-nos una altra vegada, ni que sigui de Guardia Civil!
...

La Cavalcada

La Carrossa dels regals d'enguany en portava un amb el meu nom, però no era per mi.

Cada any, en el dinar del dia de Reis, es reprodueix el mateix debat -etern- sobre la Cavalcada de la nit anterior. Que si és poc lluïda, que a d'altres ciutats la tenen més llarga -la rua-, que si sobren caramels, ... Enguany, com venia sent habitual, s'hi afegia la variable crisi, fent més evident encara alguns dels inconvenients d'aquesta tradició nostrada.
Per mi, la pregunta important, clau, és per a qui la fem, la Cavalcada? Per a qui decidim gastar-nos els quartos de tots per donar la benvinguda als Reis d'Orient?
I és que hi ha dues respostes possibles (amb tantes posicions intermitges com calgui). La primera: es tracta d'un gran espectacle per a tots els ciutadans, especialment els més grans, que són els que acaben sent els més crítics, -i que, val la pena tenir-ho present, ens acabaran votant o no. La segona, molt més senzilla, clara i directa: la Cavalcada la fem per als més petits, pels que encara no saben de què va tot això, i que esperen amb il·lusió veure passar els mags responsables dels regals de l'endemà.
En funció de la resposta, en poden resultar dos models de cercavila. ...

Els Pastorets, per la Independència

Com cada any, el miracle dels Pastorets retorna també a casa nostra. Després de veure la mitja hora final de l'assaig general del divendres, semblava impossible que aquell desgavell es convertís en una obra de teatre com cal: l'ase, marejat de tant donar voltes; el so, desencaixat; els figurants, que sortien quan no tocava i no sortien quan era l'hora; els tramoistes, que treien el cap per on no corresponia; el director, que no sabia si refer l'escena de nou o anar-se'n cap a casa; ... Un desastre absolut, que presagiava una nit d'estrena catastròfica. Però, com ja explicaven en temps dels Llobet i els Cabrera, el miracle dels Pastorets s'havia de fer present en cada una de les representacions.
El resultat final, molt més que digne, tenint present que els que surten a escena any rere any per explicar-nos la història dels rabadans que van a veure l'infant Jesús i s'entretenen amb el dimoni gros són tots ells una bona colla d'Amics. Com sempre, un espectacle per a tota la família, ple de sorpreses i que t'atrapa des del primer moment, amb els textos d'en Montagut i en Plantada, i al llarg de tota la trama, amb els acudits d'en Lluquet i en Rovelló, i amb la lluita del bé contra el mal. (No cal dir que, si fóssim als Estats Units, ja n'hauríem fet un tràiler, d'això dels Pastorets, com si es tractés de la Guerra de les Galàxies o del Harry Potter, però més nostrat!).
A Granollers ja fa 10 anys -aquesta és la onzena temporada- que es representen al Teatre Auditori, amb un gran nivell i amb innovacions constants. Dirigits per primera vegada per en Frederic Roda, hi hem vist el retorn d'algunes escenes, i unes fures i àngels que sortien de tot arreu. També hem anat fins a la Tèrmica de Roca Umbert, de la mà d'una pel·lícula, seguint la saga catalana de films de terror que està tant de moda. (Cinema dins dels Pastorets, quin sacrilegi! - deurien pensar els de l'ortodòxia). I tot un encert descobrir-nos que a Roca Umbert hi tenim les calderes d'en Pere Botero!
Però la novetat més rellevant d'enguany és el discurs d'en Lluquet, per celebrar que ha pogut enganyar el dimoni, i envoltat de rabadans disfressats de Xics. Ple de nostàlgia pel seu país -el nostre-, s'encarrega de deixar clar a l'audiència que estem ben preparats per la Independència! Una prova més que Els Pastorets, com totes les nostres tradicions, estan ben arrelades en el nostre passat però miren indefectiblement cap al futur de la nostra cultura.
Ep, i el meu vot pel Premi Jordi Costa, com no podia ser d'altra manera, pel Cor Elemental dels Amics de la Unió, que omplen amb el seu cant tota la platea, i posen la banda sonora a l'escena. Felicitats!
Si voleu començar bé l'any, res millor que assistir a la darrera funció. No us els perdeu!
I molt bon any 2013 per a tothom!

Una visita al Matadero

Tres dies a Madrid -per feina- donen per molt. Entre altres qüestions, per fer una visita que tenia pendent a El Matadero, centro para la creación contemporánea. 60.000 metres quadrats d'un antic escorxador reconvertits en fàbrica per a la cultura més contemporània, com un laboratori únic per a l'experimentació transdisciplinar. Un espai viu i canviant al servei dels processos creatius, de la formació artística participativa i del diàleg entre les arts. Entre d'altres, hi ha espais per al teatre -las Naves del Español, cedides al Teatro Español d'en Mario Gas; per al cinema -la Cineteca, seu permanent del festival Documenta Madrid; per al Disseny -la Central de Diseño, cedida a la Asociación de Diseñadores de Madrid; les arts plàstiques i visuals -la Nave 16, per exemple, amb quatre mil metres quadrats per a exposicions; les lletres -la Casa del Lector, que gestiona la Fundación Germán Sánchez Ruipérez-; o la Música, amb una nau patrocinada directament per Red Bull. I un espai especial, Intermediae, per a la intermediació ciutadana amb el món de la cultura.

No cal dir que totes les comparacions són odioses, però la mirada cap a la nostra Roca Umbert i la Fàbrica de les Arts és inevitable. De fet, de totes les fàbriques d'aquestes característiques que havia pogut visitar, probablement és la que més semblances té amb Roca Umbert.

El doble de metres quadrats (per una ciutat molt més gran, per cert) de sòl municipal dedicats a la cultura és tot un luxe, també per a Madrid. Amb una fórmula un xic diferent: la cessió de cada nau -per conveni- a una empresa o entitat, que és qui la gestiona. (I el mateix amb la part arquitectònica, que fou dissenyada per arquitectes diferents). Les activitats són gairebé les mateixes, amb els matisos corresponents -per exemple, en lloc de mitjans de comunicació hi tenen empreses de cinema, i la Casa del lector no és una biblioteca, sinó un espai per a l'experimentació literària. I amb algunes excepcions, com ara l'exhibició teatral a Madrid, o la nau de Blancs i Blaus a Granollers, amb tota l'activitat derivada de la cultura popular i tradicional, ben viva. Potser la més diferent, però, és la feina que desenvolupa Intermediae, de mediació entre la ciutadania i els poders públics, amb l'ús de les noves tecnologies, i generant projectes transformadors de la ciutat. Una incubadora, doncs, de propostes urbanístiques -ecològiques, culturals, socials- a partir de la dinàmica del Desenvolupament cultural comunitari. Una gran mancança a la nostra ciutat, de generació d'innovació cultural entre la ciutadania.

Les similituds també hi són en el procés de creixement de la idea. Com és normal, es tracta d'un projecte que ha anat prenent forma a partir de la proposta inicial, responent sobretot als estímuls que la ciutadania anava generant, a mesura que la gent se l'anava fent seu. L'evolució de cada una de les parts ha anat en paral·lel a l'evolució general del conjunt, gràcies a la resposta del propi sector i a la interacció amb els protagonistes reals, que són els ciutadans. I, avui en dia, el Matadero és una realitat inexcusable dins del paisatge cultural de la capital de l'estat.
Així doncs, satisfacció per confirmar a Madrid que, des de Roca Umbert, vàrem ajudar a obrir camí. I amb una sorpresa granollerina incorporada: la de trobar-me publicitat de Dieu, moviment creatiu, i en català!

Festa Major de Blancs i Blaus (i 9)

Diumenge 2 de setembre

Avui és el darrer dia

i ja no ens queda energia;

ens caldrà fer un esprint

o no arribarem als vint!

(XI Tòmbola Solidària)

Un darrer comentari

pels que tingueu esperit

cooperant i solidari,

passeu-vos, durant el dia,

per la Plaça del Cabrit

a jugar a la Loteria,

És un gest voluntari,

-ja sé que sou minoria-

però del tot necessari.

(segueix) ...

Festa Major 2012 de Blancs i Blaus (8)

La Passada de rajoles infantil

Dissabte 1 de setembre

(XI Tòmbola solidària. Ajuda en Acció)

Es fa del tot necessari

la feina que Ajuda en Acció

fan per la conscienciació

d’un món molt més solidari.

(Jocs de rol)

No hi ha un sol protocol

per jugar als jocs de rol.

Cadascú pren el paper

amb el que es troba més bé.

(segueix) ...

Festa Major 2012 de Blancs i Blaus (7)

Divendres 31 d'agost

(Taller de tai-txi)

On és la gent tranquil·la?

La que fa Kung-fu i feng-shui,

i quan cal es pren la til·la?

Fent tai-txi també avui.

(Campionat de futbolí 1-0)

Pels blancs va tot vent en popa

jugant al futbol dels nans, 

i per ’xò s’enduen la copa

amb unes pallisses ben grans.

(segueix) ...

Festa Major 2012 de Blancs i Blaus (6)

El Ball del Giravoltes dels Gegants, a la Cerimònia del Pregó. Foto: Nació Granollers

Dijous 30 d'agost

Avui és dia de xàfec

o de tempesta d’estiu.

Això ens afecta el tràfec

i suposa un revulsiu.

Tot es capgira d’horari;

de canvis, una pila,

cal remoure el calendari

i suspendre el Cercavila.

A Palou hi plou, però poc

i a Granollers hi plou més;

i com que plou en excés,

tot ho canviem de lloc.

(segueix) ...

Festa Major 2012 de Blancs i Blaus (5)

Bufant al Correvent

Dimecres 29 d'agost

(Taller de tai-txi. Org.:Yin Yang Blaus)

Si us prepareu per fer un rajol,

que normalment són de fang,

feu tai-txi tot el juliol,

sigueu del yin o del yang

(BlaugustFest. Taller de cervesa artesana. Vermut amb vers. Tast de cerveses. Cercavila BSMB. Final de festa)

La banda dels Blaus Streets

volen fer de cervesers

i ja s’hi llepen els dits,

per les places i carrers.

La cervesa artesana,

si se la fa un mateix,

té bon gust, és cosa sana,

i no porta gens de greix.

Sempre és molt d’agrair

que a finals del mes d’agost

puguem ballar i sentir

Os Sambeiros del Congost.

(segueix) ...

Festa Major 2012 de Blancs i Blaus (4)

Les Dametes al Cercavila infantil

Dimarts 28 d'agost

(Taller de tai-txi)

El dia de Sant Agustí,

no pot ser d’altra manera,

et lleves tot fent tai-txi,

abans no et vingui pixera.

(Aprèn a jugar a Fantasma Blitz)

Els del Menrood Club de Rol

fa que juguen al Fantasma

des de l’escola bressol,

i amb molt d’entusiasme!

(segueix) ...

Festa Major 2012 de Blancs i Blaus (3)

Gran espectacle de les Dametes al Parc!

Dilluns 27 d'agost

(A la Festa, deixa-t hi la sang! )

Tota la gent de l’Hospital

no es pren mai ni un respir

per la donació de sang

que et xuclen, com un vampir!

(Taller de tai-txi)

No hi ha res més bo i més sà

que llevar-se i, de bon matí,

a la Plaça d’en Trullàs

seguir un taller de Tai-txi.

(segueix) ...

Festa Major 2012 de Blancs i Blaus (2)

Diumenge 26 d'agost


(Marxa ANC per la independència)
Comença el dia amb una marxa
amb la que es vol, amb paciència,
posar els alcaldes en xarxa
i assolir la independència.

(Bitlles catalanes)
Jugar a bitlla és cosa sana
-segons els Foteu-li Canya-;
però ha de ser ben catalana,
i no provinent d’Espanya.

(segueix) ...

Festa Major 2012 de Blancs i Blaus (1)

Els Blanqarivm en ple Cercavila

Dissabte 25 d'agost


(Caminada per anar escalfant la festa. Esmorzar potent amb els de Ponent)
Per si hi ha algú que no ho creu,
són els Amics de Ponent
els que s’escalfen el peu
tot fent caminar la gent.
I acaben, a bon preu,
amb un esmorzar potent.

(Elaboració de cartellisme reevolucionari)
Els blancs, armats amb pinzells,
avui entren en acció
elaborant grans cartells:
Visca la Re-Evolució!

(segueix) ...

Festa Major 2012 de Blancs i Blaus (0)

Foto: Xavier Santfeliu, per a Nació Digital

#Garrotuits FM 2012


Com sempre us demano perdó
per omplir-vos amb quartetes
explicant la Festa Major
viscuda amb les meves donetes.

Seguint actes tots els dies,
i amb la llargada d’un tuit,
dic les meves tonteries
i m’ho passo divertit.

(segueix) ...