TrendsWatch 2012 (II) No més organitzacions sense finalitat de lucre?

La preocupació sobre el finançament dels museus centra la segona de les tendències de futur del TrendWatch 2012. Les reflexions provenen sobretot dels múltiples atacs contra el sector sense ànim de lucre -dins del qual es consideren els museus- als Estats Units, que haurien d'impulsar estratègies alternatives per a les empreses socials.

Els museus han estat tradicionalment exempts d'impostos, obtenint suport fiscal a canvi d'operar per interès públic. Ara, amb tots els nivells de govern buscant desesperadament noves fonts d'ingressos, i els museus que personifiquen "luxes" o "comoditats" enlloc de béns públics essencials, aquest concepte cada vegada es posa més en dubte.

(Tot i amb això, a més de les interessants reflexions sobre com estem perdent la batalla pel valor públic i social de la cultura, personalment hi trobo a faltar un parell de qüestions agosarades. Per una banda, les eternes possibilitats del mecenatge -i val la pena llegir aquest apunt sobre l'evolució recent del mecenatge. Tenim ja un exemple a seguir a casa nostra de crowdfunding que ja es va consolidant, com és Verkami, per a propostes culturals, de moment petites i sense cap experiència amb museus. Per altra banda, cal explorar també les oportunitats que ofereix la publicitat  per al sector cultural, malgrat que això generi reticències. Si prenem com a exemple la proposta de cobrir amb panells publicitaris el possible futur estadi del FC Barcelona per poder pagar-ne la inversió, quants teatres i auditoris que ara estan a mitges podríem acabar? Això sí, cal perdre la por a obrir-se al món de la publicitat) ...

Més de dos terços dels museus nord-americans operen com a organitzacions sense finalitat de lucre independents (NPO, nonprofit organizations) -en general, en forma d'institucions de beneficència pública, tal i  com el defineix la secció 501.c.3 del codi d'impostos dels EUA. Les NPO estan exemptes de molts tipus d'impostos. Però a mesura que l'economia va continuar caient l'any 2011, les NPO varen ser atacades per tres costats: pels governs, que van tractar d'imposar o augmentar els impostos -o PILOTS, pagaments en lloc d'impostos- a les entitats exemptes d'impostos; pels líders nacionals a Washington, que debaten retallades en la capacitat de deduir les donacions personals a institucions de beneficència (una important font d'ingressos dels museus); i pels ideòlegs, que qüestionaven la utilitat pública de les organitzacions no lucratives en general.

No ajuda a la credibilitat del sector sense finalitats de lucre que milers d'organitzacions benèfiques, incloent museus, perdessin el seu estatus d'exempció impositiva, en no mantenir al dia amb la documentació requerida per l'IRS. Mentrestant, les donacions d'organitzacions artístiques i culturals estan molt per sota dels nivells de 2007 (malgrat un increment del 5,7 % el 2010), una altra amenaça a llarg termini per als museus que operen com a institucions de beneficència pública. Com a alternativa a les dues organitzacions benèfiques tradicionals i les empreses tradicionals, algunes jurisdiccions han començat a experimentar amb nous tipus d'empreses (de vegades anomenades "empreses de responsabilitat limitada de baixa rendibilitat" - L3Cs de forma abreujada- o empreses benèfiques) que posen per davant els objectius socials a l'obtenció de beneficis. Aquests negocis híbrids poden aprofitar les dues formes per al seu finançament -organitzacions filantròpiques i el mercat-, mentre que obtinguin guanys moderats.

Exemples:

• L'abril de 2011, la ciutat de Boston va demanar a les organitzacions no lucratives locals "a ajudar-la a compensar el creixent cost dels serveis de la ciutat i les retallades en l'ajuda financera de l'estat", fent pagaments voluntaris en lloc d'impostos de propietat. Tot i que els pagaments eren un 25 per cent (o menys) del que una empresa comercial en el mateix lloc pot pagar, els nous rebuts van ser considerables: per exemple, el Museum of Fine Arts, que ja havia fet un pagament voluntari de $ 66.000 el 2011, se li va demanar de pagar més de $ 250.000 el 2012 i més d' $ 1 milió a l'any per a l'any 2016. Uns mesos abans, el grup de treball PILOT de Boston, va considerar (tot i que finalment fou rebutjat) un pla de pagament per a tots els museus de la ciutat sobre la base d'una taxa fixa, multiplicat pel nombre de visitants del museu.
• En el seu estat, el governador Lincoln Chafee (Ind-RI) va proposar un nou impost sobre els ingressos als museus, llocs històrics, zoològics, parcs, galeries d'art i biblioteques, a més d'un impost de l'1 per cent de les vendes de qualsevol article venut en institucions de beneficència (inclosos els museus). El paquet fiscal proposat va ser finalment derrotat.
• A New Orleans, un consultor de la ciutat va oferir "arguments convincents per a l'eliminació de l'exempció sense finalitat de lucre en conjunt i fer impostos a la propietat, com un cost de fer negocis". La recomanació de la parròquia d'Orleans (que encara no ha inclòs a la llei) era una mica menys dràstica: per tal de rebre una deducció d'impostos a la propietat, una NPO hauria de provar que "alleuja el govern d'una càrrega o proporciona importants beneficis públics".
• Durant les últimes cinc dècades, els museus, teatres sense ànim de lucre i altres grups d'arts escèniques a Tacoma, Washington, han estat exempts de la recaptació d'impostos sobre la venda d'entrades. El desembre de 2011, l'Ajuntament va amenaçar amb eliminar aquesta exempció per ajudar a cobrir un forat en el pressupost local.
• Al maig de 2011, el senador Max Baucus (D-Mont.), President del poderós Comitè de Finances del Senat, va qüestionar públicament la imparcialitat de les deduccions caritatives. El President Obama va proposar un pressupost per al 2012 que limita les deduccions caritatives per a les llars riques (és a dir, aquells que guanyen més de 250,000$ a l'any). Va ser el tercer any consecutiu en què va demanar límits, i els responsables polítics dels dos partits va respondre amb simpatia.

Què suposa això per a la societat?

• Els nord-americans confien en les NPO més que en el govern o la indústria. Part de la confiança de la població prové del fet que "NPO ... augmenten el capital i el fan servir en formes que diferents dels que ho fa l'Amèrica corporativa", per citar el darrer líder de les NPO, Peter Goldberg. Quan els privilegis distintius de les organitzacions no lucratives -com ara l'exempció d'impostos i els incentius per a les donacions- es troben amenaçades o s'eliminen, els beneficis públics prestats pel sector sense ànim de lucre també poden desaparèixer. Què omplirà el buit resultant?

Com respondrien les NPO si els fan pagar impostos?

Basat en una enquesta a líders de NPO, que inclou directors de museus.

Introduir o augmentar les tarifes	40,00%
Fer una crida a les donacions per cobrir les despeses addicionals	40,00%
Retallar els programes i serveis	21,00%
Reduir el personal	20,00%
Reduir els salaris	14,00%
Tancament complet	2,00%

Font: Lester M. Salamon, et al, Taxing the Tax-Exempt Sector – AGrowing Danger for Nonprofit Organizations (Nonprofit Listening Post Project, 2011).

Què suposa això per als museus?

• En el passat, les amenaces a la condició d'institucions sense finalitat de lucre que van sorgir durant les crisis financeres van desaparèixer a mesura que l'economia es va recuperar. Els museus no poden donar això per fet. El seu destí està lligat a la resta del sector sense ànim de lucre, i la crisi econòmica actual pot reconfigurar fonamentalment l'actitud del públic i la política pública sobre el suport a organitzacions no lucratives. Si això és cert, els museus han de trobar nous models financers per a la seva sostenibilitat.
• D'acord amb una enquesta de 2010 duta a terme pel Nonprofit Listening PostProject a la Universitat Johns Hopkins, un 4,3 per cent dels museus ja paguen taxes específiques per al seu àmbit (sobretot en la venda d'entrades) i el 53 per cent dels usuaris paga els costos d'utilització dels serveis públics municipals. Però l'ampliació dels impostos portarà necessàriament a la reducció de serveis i / o més pressió per augmentar els ingressos, una situació difícil per als museus que ja estan econòmicament estressats.

Què haurien de considerar els Museus?

• Diverses de les propostes recents van dirigides a ampliar els grups de treball PILOTS per invocar les entitats sense finalitat de lucre a demostrar la seva utilitat pública a la comunitat. Els museus ho haurien de fer de forma proactiva, no només com una forma d'evitar propostes fiscals, sinó com una forma de promoure el bé públic sense ànim de lucre del sector sencer.
• Recordar que "sense ànim de lucre" ha estat sempre un estat d'impostos en lloc d'un model de negoci. El desenvolupament d'una diversitat de fonts de finançament i d'estratègies, incloses les rendes del treball, és sempre una bona idea.
• A mesura que els avantatges de la condició de sense finalitat de lucre es contreuen, els museus poden decidir l'adopció de noves estructures híbrides jurídiques, com les empreses benèfiques, que dóna més sentit a llarg termini a la sostenibilitat financera de la institució.

Per saber-ne més:

• Per a les últimes notícies sobre el sector sense ànim de lucre, seguir els webs de National Coouncil of Nonprofits i de  Independent Sector.
• Pere Linett, "Innovation, insecurity, and the real reason we need new business models”, Asking Audiences (12 d'octubre de 2010).
• Lester M. Salamon, Stephanie L. Geller i S. Wojciech Sokolowski, Taxing the Tax-Exempt Sector – A Growing Danger for Nonprofit Organitzations (abril 2011).