Com ho faria Google? Els seus 9 principis per a la innovació

Assisteixo al Saló Alimentària, i prenc apunts en una sessió de l'Alimentaria Hub, dedicada a ajudar a potenciar la innovació a les empreses assistents. Juan Marin, Global Top Accounts Director de Google, explica la filosofia d'aquest gegant per a mantenir constantment un alt nivell d'innovació en tot el que fa. (La xerrada, ben amena, clara, senzilla i propera, contrasta, ves per on, amb la notícia de què la Unió Europea actuarà contra Google per la seva política de privacitat, ben prepotent).
Aquest n'és el resum dels 9 principis per a la innovació de Google: ...
Els 9 principis per a la innovació a Google:

• Atreure persones amb talent

Reclutament de personal, mai a partir de currículums. O bé són personal de dins de l'empresa, frescos i dinàmics que estan disposats a aprendre. O bé per recomanació, o a partir d'accions per detectar persones curioses, com l'exemple conegut de la pregunta a la tanca publicitària -(First 10 digit prime in consecutive digits of e).com - i qui ho resolia, tenia una oferta assegurada de feina (calia ser curiós, dominar les eines informàtiques, ser ràpid en respondre, ...).
L'altre gran mètode de reclutament és a partir de la compra d'empreses innovadores, com per exemple, Android, adquirida quan començava, i avui venen 650.000 Androids diaris.

• Les idees venen de tot arreu

A Google no hi ha bústia de suggeriments, perquè les idees poden venir de tot arreu. Per tant, cal estar atents a qui pot donar una bona idea, del lloc més inesperat. És, doncs, un procés no organitzat. 
Exemples:
A partir d'idees dels mateixos usuaris, com el Google Desktop.
Google Maps, fruit d'una adquisició d'una empresa australiana de dos joves que varen enviar la seva proposta a Google.
O idees provinents de directius, com la prova a Kansas City de ultra high-speed fiber network, internet gratuït i potent per tota la ciutat (50Gb).
O l'Hotel Finder, un servei que ja funciona als Estats Units, i que calcula, amb un algoritme, el temps i distància a un lloc; o bé, a partir de les fotos penjades a Picassa els caps de setmana, ubicacions de fotografies turístiques -o de negocis- a una ciutat.

• Compartir-ho tot

Molt més enllà que la transparència. Tot disponible per a tothom. No és factible, doncs, generar informació confidencialment. S'invita a compartir-ho tot amb els usuaris, que ajuden al creixement de la companyia.

• Persegueix els teus somnis. El famós "20%" de Google

Google dóna permís un dia a la setmana als seus treballadors per dedicar-se a desenvolupar projectes propis, existents, nous o fruit d'una passió pròpia.
Un 50% dels nous projectes de Google provenen d'aquest 20%.
L'exemple més nou és en referència al Tsunami del Japó, per resoldre el problema de localització de persones, creant un producte llançat en 24 hores, i que permeté a més de 600.000 persones utilitzar-lo per buscar familiars o coneguts.

• Cicles curts. Aprèn i millora

Quan es llença un producte, cal que sigui suficientment bo; ara bé, cal, sobretot- monitoritzar-ho absolutament TOT: veure què funciona, què no, per què, quan, a quines pàgines miren, quan temps de permanència, quants clics, temps d'espera, scrolls, ... 

--> Es va canviant el web al moment, analitzant sempre els errors, segons el consumidor.

A Internet és molt difícil preveure què pot funciona o no, i per això cal arriscar-se amb cicles curts, llançant el producte i modificant-lo. Quan es llença el producte és quan comença de veritat la feina.

• Les dades estan presents en TOTES les decisions

Són moltes les dades que es poden aconseguir (què agrada, quantes visites, etc). --> Les decisions es basen en fets, i no en especulacions. Tothom hi participa.

Ex. Anàlisi de quin to de blau genera més beneficis: el to blau de fons de la columna d'anuncis publicitaris del gmail va ser analitzat amb més de 400 tons diversos, fins que es va trobar el que la gent clica més. Això suposa per a l'empresa uns 200 milions $.

• No rebutgis projectes; transforma'ls!

Els projectes que no tenen èxit al principi no s'han de rebutjar, sinó intentar donar-los la volta.

Ex. Google recipes, que es dedicava a buscar i escanejar receptes, codificar-les per ingredients, temps, etc. Com que no funcionava prou bé, enlloc de rebutjar-lo, el varen analitzar i descobrir que molts usuaris no sabien cuinar. Aleshores, el milloren amb la incorporació de vídeos per fer-lo més dinàmic.

• La creativitat millora amb les restriccions

Als enginyers se'ls dóna un repte, amb instruccions / "restriccions" a complir, restringint l'espai de solució del problema a resoldre, i estimulant així la imaginació.

Ex. Ordinadors per al tercer món, sense accés a internet, amb fonts d'electricitat no fiables, via mòbil, ... Per tant, les restriccions són bateria de llarga durada, preu de 75$ màxim, sense disc dur, amb targeta GCM, ...

Un altre exemple és Google Chrome, al núvol, assequible, ...

• Enfoca't en l'usuari i espera la resta

No es preocupen inicialment dels Plans de negoci. Primer, se centren en aconseguir usuaris i després ja treballaran per trobar el model de negoci. Aposten per l'usabilitat del producte, i després ja analitzaran la seva rendibilitat.

Ex. Amb Google earth, encara no saben com aconseguir diners.

Facebook encara no sap tampoc com fer-ho rendible.

Les dimensions de Google són tremendes, estratosfèriques. Per això, la preocupació és com fer que els productes agradin als usuaris, i això ja els donarà la clau per a la seva rendibilitat.

La xerrada va acabar amb una d'aquelles frases que val la pena tenir presents:

S'acosta un vent de canvi, i això, o bé produeix un fort mal de cap, o bé dóna ales a la imaginació

Catalina la Gran, emperadriu de Rússia