TrendsWatch 2012 (III). Sortint al carrer

La tercera de les tendències que identifica l'Informe TrendsWatch 2012. Els museus i el pols del futur té a veure amb la voluntat i capacitat dels museus de sortir de les quatre parets dins les que estan tancats, per dur experiències dels museus al carrer, tot proposant trobades comunitàries amb la ciutadania.
Des d'espais comercials efímers o camions ambulants de menjar com a museus mòbils i exposicions a l'aire lliure en llocs inesperats, tot tipus de proveïdors estan trobant noves formes de satisfer als seus clients -o en troben de nous- més enllà de les seves ubicacions físiques tradicionals.
El modern fenomen del camió de menjar (que es va iniciar amb el Kogi Korean BBQ taco truck el 2008, però que va explotar el 2010-11) seria un nou model de compromís cultural mòbil, que combina l'ús intel·ligent de les xarxes socials per conrear seguidors amb una única experiència de lloc: l'equivalent a menjar amb qualitat de restaurant (de vegades fins i tot gourmet) sense un restaurant. Un altre model és la botiga emergent, aprofitant locals comercials infrautilitzats per crear experiències temporals i de baix risc, de vegades de baix cost -introduint els consumidors a productes amb els que no estan familiaritzats, que inclouen tant béns de luxe com museus. Un tercer model és l'art de carrer (des del graffiti fins al yarnbombing, i obres d'art tradicionals sorgides de dins de les galeries), que alguns museus estan adoptant com una manera de transcendir els seus murs i arribar a nous públics. (Aquesta tendència ha estat impulsada a partir de plataformes socials com Twitter i Facebook que faciliten la comunicació amb les legions de seguidors. Però també es basa en una llarga tradició de performances d'art i altres formes de cultura de mash-ups en els llocs públics). ...

"Tenir una exposició en una casa rodant fa menys intimidant l'experiència del museu i, des de que les nostres exposicions es poden manipular, la gent realment interactua i es connecta amb el contingut."
Kimberly Mann, Van of Enchantment, Nou Mèxic

Exemples:

• El SanFrancisco Mobile Museum és una exposició itinerant de participació que s'ajusta a la partposterior d'un cotxe. Està dissenyada per oferir oportunitats a les persones per explorar les seves comunitats locals a través de narratives personals i després compartir-les amb els veïns. San Francisco és també la llar de la Mobil Arts Platform (una instal·lació a la part posterior d'una camioneta) i els portable parks transportats a través de contenidor d'escombraries.
• Llocs inesperats per a exposicions de museu l'any 2011 foren modified Rvs cases rodants modificades, una cabina vella de Fotomatón i un ascensor.
• A França, el Centre Pompidou ofereix una exposició temporal dels tresors de la col·lecció en un trio de tendes de campanya blaves i taronges en un suburbi de París: "Concebuda com un circ -lleugera, flexible, barata i festiva- va ser dissenyada per atreure un públic no familiaritzat amb els museus".
• El major museu emergent de 2011 va ser probablement el Guggenheim BMW Lab a Nova York, una exposició temporal situada al mig del parc de la ciutat ocupada. "Però potser exposició no és la paraula correcta, perquè, a diferència d'una galeria on aneu a un espai fix per veure obres fixes, el laboratori és un museu viu en un estat permanent de curació, ple en qualsevol moment de jocs, activitats de grup, panells i un quiosc a mà amb servei de menjars orgànics”.
• El 2011, la iniciativa Inside/Out del Detroit Institute of Art va portar "prop de 80 reproduccions d'alta qualitat, de mida natural d'algunes dels seves més grans obres a 11 ciutats al sud-est de Michigan ... per atraure nous visitants del centre per visitar les pintures originals, una vegada que han vist les còpies en el seu propi jardí".
• A Los Angeles, l'exposició del MOCA Art in the Streets (art de carrer portat al museu) va atreure a una multitud rècord -i la participació inesperada de grafiters que van crear una onada de nous graffittis al barri, fora del museu.
• A casa nostra, podem citar experiència un xic anteriors, com la del MNAC pren al carrer, amb una mostra  innovadora amb l'empresa HP; o la Fira Loop Barcelona, tota dins d'un hotel, que ja fa uns anys que es va avançar a aquesta tendència.

Què suposa això per a la societat?

• Takin' It to the Streets ("portant-los als carrers") representa la confluència de diverses tendències socials i econòmiques: una economia debilitada que fa que sigui més difícil atraure els clients que paguen i més fàcil configurar llocs experimentals, temporals i de baix cost i de baix risc; un relaxament general de l'autoritat cultural ("jo no necessito una botiga d'alta gamma, un restaurant gurmet o un museu que em digui on consumir la meva cultura"), i un renaixement del localisme ("M'agraden les experiències que tenen lloc en el meu propi barri, o fins i tot el meu propi jardí").
• També pot ser una reacció contra un món cada vegada massa general i massa connectat. Els cara a cara i les experiències participatives, sobretot en els llocs més inesperats, poden servir com un contrapès a les experiències digitals, virtuals.

Què suposa això per als museus?

• Excursions temporals, petites, flexibles, més enllà de les parets del museu poden oferir oportunitats per a la innovació i l'experimentació. Com diu Maria Mortati, creadora del San Francisco Mobile Museum: "Treballar fora de l'estructura política d'un museu significava que jo podia treballar de forma ràpida, que estava facultada per prendre decisions basades en les necessitats del projecte i el públic".
• Takin' It to the Streets pot ajudar a introduir als museus a nous públics i fer que els edificis del museu sembla menys imponents, però encara han de treballar per mantenir a aquests nous públics després del primer contacte.
• Ubicacions temporals i emergents podrien ser una via de baix cost i de baix risc per experimentar amb localitzacions permanents (per als museus nous) o localitzacions per satèl·lit (per als museus establerts). Per molts museus, infraestructures altament adaptables poden ser una estratègia efectiva per a la  seva sostenibilitat.

Algunes consideracions possibles per als Museus:

• Com poden els museus portar la seva oferta (exposicions, programes, botigues, experiències de participació) "al carrer" a través del mòbil i / o llocs emergents? A quin grup(s) de la comunitat podria servir més eficaçment el sortir de l'equipament?
• Pot un museu emergent ajudar a provar noves idees? Quins aspectes del museu podrien ser més atractius en un escenari emergent? Quins són més propicis per a l'experimentació?
• Hi ha oportunitats per associar-se amb altres empreses emergents (camionsde menjar, botigues de venda al detall) per atraure noves audiències dins i fora del museu?
• Qui d'entre el personal (o dins de la comunitat!) és en bona posició per ajudar el museu a explorar aquestes opcions?
• És el "pop-up", una tendència o una moda? És una addició permanent al lèxic cultural, o entrarà ben aviat a la mateixa galleda d'escombraries cultural, com el flash-mob?

Per saber-ne més:

• Michelle DelCarlo, "Food-Proof Guide to the Pop-Up Museum",  The Pop-Up Museum (10 d'agost 2011).
• Grant McCracken, "Why the Food-Truck Trend is a Genius Lessons in Marketing", Harvard Business Review (24 d'agost de 2011).
• Sharri Wasserman, "Rebooting Museums (5)", HiLobrow (12 de juliol de 2011).