Internet ha permès als museus d'incrementar massivament el nombre de voluntaris que realitzen un treball amb sentit, a partir del Crowdsourcing. Sembla que, darrerament, tothom parla de "crowdsourcing", però què significa realment?
(El terme Crowsourcing fa referència a la capacitat d'"externalitzar" una determinada activitat de l'organització o part d'un problema, per tal que sigui desenvolupada per una massa de gent desconeguda que, en la majoria dels casos, pot ser més intel·ligent, més productiva i estar més connectada. Els principals avantatges d'aquesta pràctica serien el baix cost, ja que s'externalitzen activitats que seran realitzades per persones anònimes a les quals se les recompensarà, però amb un cost menor del que suposaria si s'externalitzés del tot; el pagament depèn dels resultats que s'obtinguin i suposa també una captació de grans talents, perquè és una activitat oberta a tot el públic que captarà l'atenció dels més interessats).
El 2006, Jeff Howe va introduir la paraula crowdsourcing per descriure el procés de sol·licitar continguts, solucions i suggeriments a partir d'Internet a un conjunt indefinit de participants. Aquest no és pas un fenomen nou per als museus, que sempre han confiat en el treball de voluntaris dedicats. Els museus han adoptat crowdsourcing en part en resposta a un major desig per part de les audiències de "fer", a més de "veure." La tecnologia -el web 2.0- permet un compromís més ampli, més profund, més accessible amb un univers creixent d'experts aficionats que d'altra manera no poden ser contractats amb el museu i poden estar residint a l'altre costat del món.
El crowdsourcing és més que la interactivitat o retroalimentació del públic. El rang d'aportacions de la multitud va des d'un simple intercanvi d'opinions -per exemple, convidant el públic a ajudar, com a l'Smithsonian American Art Musem, a la selecció del contingut de l'exposició, o triar un nou logotip com el Shangai Art Museum per a reflectir la identitat del museu-, per aprendre noves habilitats i participar en el treball real. L'experiència aportada pels participants pot ser personal (per exemple, com fa l'Smithsonian, la identificació d'amics o familiars en les fotografies històriques) o altament qualificada i especialitzada (per exemple, la identificació d'espècies de plantes o animals).
En molts camps que ja existeixen "multitud" de treballadors qualificats (els genealogistes, els observadors d'aus, els astrònoms aficionats, aficionats a la indumentària, els frikis de gràfics) a punt i desitjosos de contribuir amb el seu temps.
- La New York Public Library està desenvolupant una eina de cartografia ciutadana que permet al públic tenir la informació arxivada en mapes històrics digitalitzats i utilitzar les dades per etiquetar una interfície de cerca construït amb Open Street Map. L'objectiu: una més gran i detallada base de dades, que ajudarà els futurs investigadors.
- El Smithsonian American Art Museum va convidar el públic a votar a través del web els exemples de videojocs a incloure en la seva exposició "Art de Vídeo jocs".
- La National Library of Finland va crear el projecteDigitalkoot per ajudar a digitalitzar milions de pàgines de material d'arxiu.
- El United States Holocaust Memorial Museum (en col·laboració amb l'empresa privada Ancestry.com) ha reclutat "ciutadans historiadors" a la recerca de documents històrics de la Segona Guerra Mundial. El projecte The Children of the Lodz Ghetto està dissenyat per ensenyar habilitats històriques, mentre que "es restitueixen noms i històries a aquells als que se'ls va silenciar la identitat per una força que gairebé va tenir èxit en fer que desapareguessin per complet de la història".
- Molts museus d'història natural coordinen projectes de "ciència ciutadana" per tal d'aconseguir l'ajuda del públic per fer front a grans reptes de recerca, com la recol·lecció i la identificació de formigues, la transcripció de les dades de les etiquetes d'insectes i altres espècies, a l'Atlas of Living Australia, o identificant fenòmens celestes.
- Diversos museus, incloent el Smithsonian, The ChildrenMuseum of Indianapolis i el British Museum, han establert llocs de treball per a "viquipedistes” residents. Els viquipedistes insereixen dades dels museus i imatges en l'univers de Viquipèdia, i administren el contingut de la viqui-edició.
- A casa nostra, podem trobar alguns exemples d'aquestes característiques impulsats des del Museu de Granollers, com el diccionari d'alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental, i el Catalan Butterfly Monitoring Scheme, per al seguiment de ropalòcers a Catalunya, o de recuperació de memòria a l'antiga fàbrica de Roca Umbert.
El
Crowdsourcing està soscavant alguns models de negoci
tradicionals. Per exemple, els fotògrafs aficionats poden
proporcionar imatges a una fracció de les taxes dels professionals,
mentre que els concursos de disseny crowsourced estan començant a
substituir algunes de les peticions tradicionals de propostes (RFPs).
La
història ciutadana, la ciència i l'art ciutadà compartits amb
la gent poden ajudar a impulsar el renaixement de l'expert
aficionat, el foment de noves oportunitats per a l'aprenentatge
permanent.
En
la nova era de l'educació (veure post corresponent), la participació en
projectes crowdsourced pot arribar a ser una part important
del pla d'estudis d'un estudiant autodirigit.
Què suposa això per als museus?
- Ben dissenyats i dirigits acuradament, els projectes de crowdsourcing poden ser una eina molt valuosa per als museus que s'enfronten a l'organització i realització de projectes que pretenen donar valor a enormes quantitats de dades digitals. (El bloc de So You Think You Can digitize vincla a diversos d'aquests projectes).
- Els voluntaris crowdsourcing poden convertir-se en un camp d'entrenament per a futurs treballadors del museu -o fins i tot per reemplaçar personal ja existent al museu. Els museus podran contractar personal per capacitar la gent, moderar, compilar, investigar i compartir inputs, mentre es redueix o s'eliminen llocs que oferien serveis expert interns.
- El crowdsourcing augmenta enormement l'abast del treball que els museus poden afrontar, però també augmenta la càrrega de la supervisió i control de qualitat.
- El crowdsourcing, com el disseny participatiu i la preservació de la comunitat, s'oposa a l'estructura de l'autoritat tradicional dels museus.
Què haurien de considerar els Museus?
- Crear llocs de personal dedicats a reclutar, capacitar i supervisar l'entrada de crowdsourcing (per exemple, "usuari de viquipèdia en residència","curador de participació de la comunitat").
- Canviar el paper dels curadors per abastar la facilitació i el control de la qualitat del treball de crowdsourcing, a més de compartir la seva experiència individual.
- Explorar la intersecció de crowdsourcing amb el joc, de manera que l'entrada i la participació de diversió -"no com un treball"-, mentre es captura centenars o milers d'hores de treball voluntari.
- Jared Keller: "How Wikipedians-in-Residence are Opening Up Cultural Instituctions," The Atlantic (16 de juny de 2011).
- Jennifer Howard, "Gaming the Archives," Chronicle of Higher Education (23 de maig de 2011).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada