Josep Massot, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

Entre retallades i entrebancs a la llengua, sort en tenim que, de tant en tant, hi ha noves que ens fan pujar l'estima com a poble. I no em refereixo només a les victòries del Barça amb en Guardiola al capdavant, sinó a notícies com la proclamació del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que enguany s'ha atorgat al pare Josep Massot. Una persona discreta i, per tant, desconeguda per molts, però amb una capacitat de treball -per la llengua i la cultura- excepcional, al capdavant de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, i com a filòleg, historiador, assagista, director de diverses publicacions erudites, a més de la seva feina com a monjo benedictí a Montserrat.
Aquesta nit mateix he tingut la sort de reviure amb en Joan Garriga com el pare Massot ens va rebre, atendre i compartir l'edició dels dos llibres d'en Joan sobre la nostra ciutat, i amb quina cura, rigorositat i, sobretot, honradesa, ens va permetre disposar de dos dels volums més extensos i detallats sobre la nostra història. (Granollers, caciquisme i fractura democràtica (1848-1939), i ;Franquisme i poder polític a Granollers (1939-1975) havien de formar part d'un projecte més ampli, amb el que preteníem explicar la història de Granollers, des de la prehistòria fins els nostres dies).
Una altra reflexió que ens toca fer com a ciutat, és la nostra relació amb els Premis d'Honor de les Lletres Catalanes al llarg de les seves 44 edicions. I no és gens difícil veure que, amb l'excepció del pas d'en Joan Triadú com a mestre d'escola quan era jove, dels familiars granollerins d'en Miquel Tarradell, i de les eventuals conferències i presentacions de llibres, en el cas dels escriptors i assagistes, no m'és gens fàcil trobar lligams entre els premiats i la nostra comarca. (L'altre Vallès, en canvi, sí que surt molt més ben parat. Pot ser perquè nosaltres tenim un esperit més pragmàtic i menys idealista?). A veure si algú em pot ajudar a trobar-hi altres connexions!