divendres, 7 d’octubre de 2011

Perfil de la ciutat 2011. Granollers

El Mercat del dijous, davant de l'Europa, en una foto d'en Bert
Si en l'anterior post parlava del conjunt de l'estudi sobre el Perfil de la ciutat i de l'excel·lent treball tècnic que hi ha al seu darrere, en aquest vull endinsar-me un xic en les informacions sobre Granollers que conté l'Informe, intentant treure'n els punts forts i febles de la nostra ciutat.
De fet, allò més rellevant que se'n dedueix de la lectura del document és potser que Granollers és una ciutat mitjana en el sentit estricte de la paraula; que es troba en la mitja del conjunt de les ciutats que formen la Xarxa, i també representa la mitjana del conjunt de poblacions del país. És a dir, que no som ni carn ni peix, que no destaquem -ni per bé ni per mal- en gairebé res, sinó que més aviat ens trobem sempre en un terreny poc vistós. Això, per sí mateix, no és ni bo ni dolent. Demostra que la ciutat avança tal i com ho fa el país i, per tant, ens trobem empesos per la dinàmica general catalana. Dinàmica de la qual, en aquests moments, seria millor desprende'ns per mèrits propis, però que no és gens senzill fer-ho.
També és cert que hi ha alguns valors d'indicadors que se'n van més enllà, i que és interessant tenir-los presents si es vol potenciar els aspectes en els quals Granollers té capacitat de sortir-se'n molt millor, quan són positius, o que cal treballar per reduir-los, si es tracta de factors negatius. És el treball posterior, després d'avaluar els resultats, que caldrà incorporar en les planificacions de treball futures.
Queda clar, doncs, que convé posar damunt la taula, constantment, el conjunt d'informacions i dades que expliquen l'evolució de la ciutat, i trobar mecanismes per debatre obertament tant la diagnosi com la manera en la que cal enfocar les oportunitats que s'obren i corregir els problemes que es detecten. No n'hi ha prou amb les notes de premsa oficials per explicar una ciutat, i depèn de nosaltres que no els conformem només amb les anàlisis institucionals -sempre parcials- recollides per la premsa. De feina, n'hi ha molta.
Aquí va l'intent de recull un xic més exhaustiu (amb la utilització dels colors com a semàfor: Verd: anem bé; Taronja: riscos associats; Vermell: anem malament). S'accepten comentaris ...
1. Demografia
  • El dinamisme demogràfic mostra signes d'esgotament, amb un canvi de tendència en l'evolució de la població: l'any 2010, un 0,5% més respecte de l'any 2009, és la taxa de variació internaual de la població més baixa dels darrers 12 anys
  • A escala municipal, l'evolució de la població de l'últim any trenca la dinàmica creixent observada els darrers anys. A Granollers, s'observa una taxa de variació negativa (-0,5%).
  • Canvi de tendència en la població nouvinguda (el darrer any, un augment del 0,8%), i el pes de la població estrangera respecte del total de la població és del 16% el 2010.
  • A Granollers, el 2010 el 18,4% de la població és estrangera, i els nascuts a Catalunya baixen fins al 57,9%.
  • A Granollers, es registra una pèrdua de pes de la població estrangera respecte del total en el darrer any, que s'explica pel descens del nombre d'habitants del continent africà (un 5,2% respecte del 2009) i pel descens de la població sud-americana (un 8,8%).
  • Això té efectes en l'estructura per edats de la població, després d'anys de rejoveniment de la població catalana, en el darrers dos anys l'índex de gent gran se situa en el 16,5% el 2010.
  • A Granollers, destaca l'augment de l'índex de gent gran en mig punt percentual, i se situa en un 14,7%, el més alt dels darrers deu anys.
  • I l'índex d'envelliment -el pes de la població de 85 abys i més respecte del total- mostra també una tendència creixent en els últims deu anys, arribant a un 2,3% el 2010 per al conjunt del país. (A Granollers, un 1,9%, el més alt del darrers anys).
  • Pel que fa a la taxa de natalitat, es registra una frenada en el nombre de naixements, en un 11,4 per mil el 2009. Aquest fet es repeteix per al conjunt dels municipis de la xarxa.
2. Mercat de treball
  • El 2010 sembla que s'atenua l'evolució negativa del mercat de treball, i una estabilitat en l'atur registrat, tant pel conjunt de Catalunya com pel conjunt de municipis que conformen la xarxa, tot i haver-se multiplicat per 2,1 en els darrers tres anys.
  • A Granollers, disposem de 5.066 persones aturades, amb una taxa d'atur del 15,7%. Tant pel que fa al percentatge de desocupats registrats amb estudis bàsics (20,2%) o per joves (7,4%), Granollers es troba en un nivell mig.
  • La incidència dels experidents de regulació d'ocupació EROs, en relació als assalariats, és a Granollers d'un 0,7%, la mitja de la xarxa.
  • La contractació laboral ha reputant molt a Granollers (75,7%, la primera de la xarxa, amb un promig del 42,9%), gràcies a la contractació temporal perquè la contractació indefinida ha continuat disminuint. El nombre de contractes respecte a la població activa és un indicador força correlacionat amb els llocs de treball localitzats, dit d'altra manera, amb la rellevància del teixit empresarial.
  • Tant la contractació indefinida per gèneres (51% a Granollers) com la temporalitat juvenil -encara més alta a la xarxa que per al conjunt del país-, Granollers es troba dins dels paràmetres mitjos.
3. Habitatge
  • El sector de la construcció va arribar a representar més del 10% del producte interior brut del país entre els anys 2005 i 2008, factor clau que va definir el panorama econòmic fins aquest any. L'obra nova, centrada en la construcció d'habitatges nous, va predominar sobre altres tipus d'obres -rehabilitació, ampliació o enderrocament- essent-ne els promotors principalment del sector privat.
  • Quan a la demanda, entre el 2005 i el 2006, es van adquirir més de 160.000 habitatges anualment a Catalunya, i un nombre menor de contractes de lloguer signats, al voltant dels 50.000 anuals. Una demanda que es va trobar una oferta de pisos de lloguer insuficient i un gran nombre d'habitatges buits.
  • Les diverses ciutats segueixen una trajectòria similar a la de Catalunya: un descens del nombre d'habitatges acabats anualment entre 2008 i 2010, i una baixda mitjana del 37% en tots els municipis quan al nombre d'habitatges adquirits el 2010.
  • A Granollers s'observa el major descens de compra d'habitatge, amb un 42%.
  • La caiguda del sector de la construcció afecta majorment les empreses més petites, autònoms i treballadors per compte d'altri, i afecten en gran mesura el nombre d'aturats. El 2009  2010 es van comptabilitzar uns 100.000 aturats, el 17% del total d'aturats de Catalunya.
  • Amb la crisi, comencen a pujar els visats per reforma davant els de nova construcció, així com els contractes de lloguer signats.
  • Hi ha una menor demanda d'habitatge nou, en un decreixement de més del 50% en tots els casos.
  • El preu d'habitatge de nova construcció va baixar, del 2006 al 2010, una mitjana de 700 € per metre quadrat.
  • Quan a la superfície mitjana dels habitatges d'obra nova, va augmentar del 2008 al 2009 una mitjana de 6 m2. Granollers va superar els 95 m2
  • Comparant la superfície mitjana dels pisos de nova construcció acabats l'últim any amb el creixement de la població, s'obtenen els metres quadrats d'habitatge d'obra nova per habitant nou, indicador en el qual Granollers va obtenir valor negatiu el 2009.
4. Activitat econòmica
  • Els anys 2008 i 2009, l'economia catalana estava sota mínims, amb la pèrdua d'un 4,2% del PIB. Mentrestant, el 2010 semblava repuntar la recuperació econòmica, amb un creixement mínim del 0,1%. (Veurem si només ha estat un miratge, i continua la recessió!).
  • Totes les branques d'activitat van presentar el 2010 un increment del valor afegit, amb l'excepció de la construcció, amb una pèrdua del 6,1% del valor afegit del 2009.
  • Catalunya ha anat perdent pes en la quota de la producció industrial del conjunt de l'estat, amb un 23,5% de la producció total, 3 punts menys en només 10 anys.
  • S'analitza el risc de descolalització als municipis, que s'ha reduït en conjunt un 1,4% en els darrers dos anys.
  • A Granollers, els assalariats que treballen en sectors industrials amb un nivell tecnològic alt i mitjà alt, s'ha reduït en només dos anys en 1,1% (del 8,6% al 7,5%).
  • També s'ha reduït la quota de mercat per habitant, del 2,6 al 2,4 (que indica la capacitat de compra o consum de cada habitant de Granollers).
  • L'anàlisi Shift Share descompon el creixement d'assalariats en tres factors:
  • La dinàmica general, en la que tots els municipis han contribuït negativament al creixement d'assalariats.
  • L'estructura productiva, que també presenta valors negatius en tots els municipis.
  • La dinàmica pròpia, amb un decreixement rellevant per a Granollers, de 113 assalariats menys.
5. Teixit empresarial
  • Analitzar el teixit empresarial -punt fort de Granollers- comporta mirar diversos factors:
  • En termes relatius -en relació al nombre d'habitants del municipi- Granollers disposa d'un dels teixits empresarials més importants, amb una facturació per habitant de 98.929 €, rere Barberà del Vallès.
  • Els municipis amb importants polígons d'activitat econòmica són els que tenen una major concentració d'empreses grans -facturació anual de més de 10 milions €. A Granolllers, les empreses grans concentren el 74,1% de la facturació del municipi.
  • A Granollers es facturen, de mitjana, 310.122 € per empleat, mostrant la correlació directa existent entre el volum de negocis generat en un municipi i la productivitat de les empreses, mesurada en termes de facturació per empleat.
  • També hi ha correlació entre la productivitat empresarial i la presència de societats anònimes en un municipi. Granollers és el tercer municipi de la xarxa (13,3%).
  • I també és rellevant el teixit productiu per la seva continuïtat: a Granollers, el 9,7% són empreses fundades abans de 1960.
  • En canvi, a Granollers tenim un baix índex de creació de noves empreses: el 1,3%
  • S'analitza també el grau de concentració econòmica, a partir del pes de les cinc activitats econòmiques principals del municipi sobre el total de l'economia del municipi.
  • Granollers és un dels municipis amb menys concentració econòmica (el 49,0%). Les principals activitats són:
  • 15,6% Altres tipus de comerç a l'engròs
  •   9,6% Activitats immobiliàries
  •   9,4% Químiques i farmacèutiques
  •   8,8% Productes alimentaris i begudes
  •   5,7% Altres tipus de comerça al detall
  •   5,3% Venda de vehicles
  •   4,6% Activitats financeres i d'assegurances
  • Com es veu, però, sí que hi ha una concentració en l'àmbit del comerç (a l'engròs, al detall i de vehicles), que juntes arriben al 26,6%. I cal protegir especialment el sector de químiques i farmacèutiques i el de productes alimentaris i begudes.
6. Inclusió social
  • L'exclusió social identifica els processos pels quals determinades persones, col·lectius i territoris queden al marge dels sistemes econòmics, socials i polítics dominants i dels valors i drets que generen.
  • L'estudi analitza algunes tipologies ciutadanes de col·lectius en risc d'exclusió social.
  • La taxa d'envelliment recull la població de més de 84 anys. L'arribada de joves immigrants ha provocat un alentiment de l'envelliment. A Granollers, ha anat augmentant anualment, fins a un percentatge de l'1,9%.
  • El nombre de places de residències per a la gent gran sobre el nombre de persones de més de 84 anys és molt baix, d'un 20,8% a Granollers, en comparació amb altres municipis de la xarxa.
  • L'índex d'escolarització infantil es redueix a moltes ciutats de la xarxa a partir del 2008. A Granollers, ens situem a nivells inferiors de l'any 2004.
  • La taxa de no graduats a l'ESO -els que no han superat el 4t curs d'ESO- pateix una disminució en la mitjana de la xarxa, i a Granollers continua per sota (17,4%).
  • La taxa de població aturada, tot i que ha augmentat, a Granollers (15,7%) segueix per sota de la mitjana de la xarxa (17,1%), però resta per sobre de la catalana (14,8%).
  • I el percentatge d'atur de llarga durada (amb més de 12 mesos d'atur continuat), a Granollers és on més ha augmentat aquesta dada, amb més de 13 punts des del 2008.
  • Com també és significatiu el percentatge de persones que no reben prestacions o subsidis, i les persones amb reconeixement legal de la seva disminució.
  • Quan a la dificultat d'accés a l'habitatge, s'analitza el preu mitjà de metre quadrat de les edificacions de nova construcció, que baixen en picat des del 2007, essent però Granollers el municipi on menys baixen -385 € el metre quadrat-, alhora que es converteix en el municipi on el preu dels pisos d'obra nova és més car de tots els que formen el Perfil de la ciutat, amb 3.373 € m2.

7. Sostenibilitat
  • No s'ha desenvolupat un sistema oficial d'indicadors de sostenibilitat per avaluar aquest aspecte correctament entre els municipis. S'analitzen els indicadors de flux , que informen del funcionament del sistema urbà com un sistema ecològic (energia, matèria, residus) i de qualitat (l'estat del medi i la seva evolució temporal).
  • Quan a generació de residus, el conjunt de municipis de la xarxa es troba per sota de la mitjana catalana (A Granollers, una taxa del 31,9% de recollida selectiva, quan és del 37,5% a Catalunya).
  • La generació de residus industrials depèn del volum de la indústria present al municipi i la seva estructura. Granollers és la ciutat amb una taxa de generació de residus industrials perillosos (15%), degut a la seva estructura industrial i el pes de la indústria química.
  • Quan al volum de residus industrials generats per empresa, Granollers genera 153 Tn/any, per sota de la mitjana catalana.
  • Quan a la mobilitat, els vehicles privats són els principals emissors de contaminants derivades de la combustió (CO2, gasos d'efecte hivernacle, partícules) i incideixen sobre la qualitat de l'aire i la salut.
  • L'índex de motorització de la ciutat -el nombre de vehicles per càpita als muncipis- està condicionat pel nivell de renda, però també per les alternatives de transport públic. Granollers (650,6) és per sobre de la mitjana de la xarxa, però sota del conjunt del país.
  • Mirant les taxes d'autocontenció i autosuficiència -basades en el cens de mobilitat obligada per raó de treballl- veiem els desplaçaments de la població ocupada resident que van a treballar fora, o bé de treballadors de fora que venen al municipi per treball. En aquest segon cas, Granollers es troba molt per sota, amb un 41%, de la mitjana.
  • Pel que fa a la qualitat de l'aire, a partir de les dades recollides a la xarxa d'estacions automàtiques de vigilància, Granollers se situa com el millor municipi de la xarxa, amb un Índex de Qualitat de l'Aire de 69, proper a la qualificació d'excel·lent (75).