Florence Noiville. Soy economista y os pido disculpas

Un llibre que m'ha tornat un munt de records a la memòria sobre els meus anys en una escola superior d'administració i direcció d'empreses que hi ha just a sota del monestir de Pedralbes barceloní. (Per cert, un dels racons més tranquils i bonics de Barcelona).
L'autora, la Florence Noiville és una persona que va clarament a contracorrent. A La Contra la titllen d'"empollona rebel", quan ella s'ha forjat un molt bon nom en el món del periodisme literari després d'haver renunciat a una prometedora carrera per entre les multinacionals del món dels negocis. I és que, sobretot, es permet acusa les escoles de negoci que només ensenyen a mirar d'obtenir el màxim benefici possible, sense cap més consideració. I els seus ex-companys s'hi han dedicat, tots aquests anys, en cor i ànima. (De fet, per la seva escola hi van passar personatges com l'Strauss-Kahn).
És ben veritat que els anys vuitanta, els llicenciats veien davant seu que se'ls desplegava l'alfombra vermella, tant si es dedicaven a les finances -els golden boys- o al màrqueting -els high pots. I més quan aprenien, fonamentalment, amb el mètode MMPRDC, és a dir, Make More Profit, the Rest we Don't Care about, que vol dir ni més ni menys que el tot s'hi val per guanyar diners.
El problema, però, no és tan la formació que es practicava, com la incapacitat de les escoles per a percebre durant els darrers deu anys els nombrosos signes que feien pensar que l'economia capitalista, portada a límits extrems, podia pura i simplement descarrilar. Per tant, la qüestió fonamental és sobre la responsabilitat de les grans escoles de negoci actuals davant dels canvis que s'haurien d'introduir amb urgència en l'ensenyament per aprendre la lliçó que pot extreure's de la crisi.
I retreu que les bones intencions que semblaven portar -les càtedres de comerç just, d'empresa social, d'empreses alternatives i fins i tot d'ONGs- han quedat en un no-res, i són ara totalment marginals.
Finalment, també explica que el propòsit del llibre és alertar i despertar consciències, especialment les dels responsables d'aquestes escoles, per tal que canviïn el sistema d'ensenyament que s'hi dóna. I, sobretot, per demanar que aportin principis i valors als futurs dirigents de les empreses d'arreu del planeta, més enllà d'intentar pujar en el rànquing de les escoles de negoci d'arreu, i és que els rànquings mai han creat un projecte pedagògic.
El llibre està farcit de citacions literàries -que es noti l'ofici- i d'anècdotes sobre ex-companys seus, ben poques que aportin optimisme. Cal ressaltar la conversa amb el Professor Yunus, premi Nobel de la Pau el 2006 conjuntament amb el Banc Grameen, la seva experiència esperançadora de microcrèdits per a dones pobres a Bangladesh.
Evidentment, recomanaré el llibre als meus ex-companys en el proper sopar. ...
Cal dir que el títol, de fet, ja és indicatiu de fins a quin punt les editorials també juguen al màxim benefici possible. I el canvien tranquil·lament, de "J'ai fait HEC, et je m'en excuse" a "Soy economista y os pido disculpas". I és que no és el mateix ser economista que haver-se llicenciat en alts estudis comercials, com diuen a França. De fet, a casa nostra ella no es podria considerar economista, en el sentit titulític del terme, sinó llicenciada en ciències empresarials, que és com a mi em van ensenyar aleshores -som de quatre fornades diferents, ella un xic més gran- a la meva escola de direcció i administració d'empreses.

Aquest llibre, el volia llegir en francès, però no el vaig trobar a la Gralla. Com tampoc hi ha -i, sincerament, no entenc com triguen a treure-la- una versió catalana. Per això, m'he empassat com res la versió espanyola, traduïda per Adela Padín, i mal editada per DEUSTO. (No em sap greu dir que els llibres es poden editar molt millor que aquest).

En el seu web, ella hi escriu, del seu llibre:
Depuis toujours, HEC s’enorgueillit de former des as de la finance et des champions du marketing. Or, la faillite économique actuelle ne découle-t-elle pas pour une large part du triomphe de cet hypercapitalisme que les diplômés de cette institution sont éduqués pour mettre en œuvre et pour servir ?
Il ne s’agit pas, dans ce livre, de stigmatiser une école, mais d’interroger l’esprit des grandes écoles de gestion et de management : l’enseignement des affaires est-il adapté aux enjeux sociaux, environnementaux ? Quelle est sa part de responsabilité dans les désordres que nous vivons ?
Florence Noiville a enquêté auprès d’anciens élèves, rencontré des étudiants en cours de scolarité, étudié les réformes de la Harvard Business School. Tout converge pour montrer que si l’on ne veut pas reproduire les dérapages du dernier quart de siècle, il est urgent de repenser les « écoles du capitalisme ». De prendre le mal à la racine en fournissant aux futurs dirigeants des grilles de valeurs fondées sur une nouvelle approche des finalités de l’entreprise, du bien commun et de la richesse.
La crise nous fournit l’occasion de cette nouvelle donne. Si rien n’est fait, nous continuerons d’apprendre à nos élites à penser le monde selon un modèle dont on voit tous les jours qu’il ne fonctionne pas.
Florence Noiville est journaliste au Monde. Diplômée d’HEC (1984), de Sciences-Po, et titulaire d’une maîtrise de Droit des affaires, elle a commencé sa carrière dans la finance avant de tout abandonner pour la culture. Elle est aujourd’hui critique littéraire et anime l’émission « Le Monde des livres » sur LCI. Elle est aussi l’auteur de plusieurs ouvrages, dont une biographie du prix Nobel Isaac Bashevis Singer et un roman.

Critiques:

« L’originalité de cet ouvrage ? On fustige souvent les traders fous et autres banquiers avides sans chercher à comprendre leur parcours. Florence Noiville, elle, prend le problème à la base, au moment où les esprits se forment. »
Patrick Williams, Les Inrockuptibles

« Fondée sur sa propre expérience, mais aussi sur une enquête auprès d’anciens de Harvard autant qu’auprès d’étudiants de HEC en cours de scolarité, la réflexion de Florence Noiville est passionnante. »
Michel Abescat, Télérama

« Le livre ne nous parle pas tant d’un établissement précis que de l’incapacité générale des élites à penser la crise. »
Jacqueline de Linares, Le Nouvel Observateur

« Les grandes écoles de management ont-elles une responsabilité dans la crise ? Manquent-elles de réflexion éthique ? Dans ce livre incisif, Florence Noiville fustige les filières de l’excellence. »
Dalila Kerchouche, Le Figaro Madame

« Noiville appuie là où ça fait mal. »
Julien Damon, Les Échos

I què en diu Ediciones Deusto, l'editorial?
El ¡Indignaos! del mundo de la empresa.

Sinopsis:

Florence Noiville, licenciada en una de las escuelas de negocio más prestigiosas del mundo, desempeñaba un cargo de responsabilidad en una gran multinacional, pero decidió cambiar de ofi cio. ¿El motivo? No estaba de acuerdo con el sistema neoliberal que ella misma estaba ayudando a alimentar con su trabajo y al que considera culpable de la crisis actual.
Noiville, escritora y economista, señala con el dedo a las todopoderosas escuelas de negocio y critica su sistema de enseñanza, responsables, según ella, de proporcionar una formación basada en unos valores que, como se ha demostrado, sólo incrementan la desigualdad entre ricos y pobres.

Opiniones
"Florence carga contra el pensamiento único, ese que las élites se transmiten entre ellas y que está tan profundamente instaurado que nada, ni siquiera la actual crisis económica, parece poder cambiar."
Le Point.

"Un libro que denuncia la incapacidad de las élites para evitar la crisis."
Nouvel Observateur

"Describe la grave enfermedad de un sistema que sólo busca la rentabilidad. Ésta es la desengañada constatación de una mujer que sueña con un mundo en el que el marketing y las fi nanzas pudieran ponerse al servicio de las necesidades de la sociedad en lugar de al sacrosanto beneficio."
Libération

"Florence Noiville da un fuerte puñetazo en el estómago y consigue lo que buscaba: crear polémica". Elle Italia.