Gunter Pauli, creador de l'economia blava



Foto de Günter Pauli, feta per Maite Cruz

M'arriba a les mans el llibre sobre l'economia blava -que no és un tractat sobre els comptes de la colla dels Blaus a la FM-, cerco informació sobre l'autor i em trobo amb aquesta Contra de LV. (Com que aquest diari no té versió digital en català), així doncs, la tradueixo, per tal de fer-me'n una primera idea sobre com pensa aquest economista belga (1956), que resideix entre Sudàfrica i el Japó, després d'haver-ho fet a França, Suècia i els Estats Units, consultor permanent de les Nacions Unides i el Govern del Japó, i empresari multi-inquiet. Casat, amb cinc fills, no treballa, sinó que frueix amb el que fa. I exposa les seves idees per generar un entorn que condueixi a un futur millor per als nostre fills, basant-se en el coneixement acumulat durant anys per la natura per a assolir nivells d'eficiència cada cop més grans. Per això, fa sentències com la que diu que "la zebra és el model d'eficiència energètica" que cal seguir.
Un pensador singular, un xic revolucionari, que creu que hi ha futur, és molt d'agrair. De moment, doncs, per anar fent boca i fins que no tingui temps de nit per llegir-lo i fer-ne crònica, aquí va La Contra ...
Gunter Pauli, economista i polifacètic empresari, creador de l'economía blava
Ve d'Alemanya i va cap el Japó (els governs d'ambdós països estan estudiant amb Pauli alternatives a l'energia nuclear). Fa una aturada a Barcelona per a parlar amb els estudiants de l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya. I és un plaer escoltar-lo en temps de crisi. Pauli ha deixat enrere l'economia verda, inviable per costosa, i proposa copiar la natura per a assolir l'eficàcia. Els cent projectes empresarials que ja estan funcionant (recollits a La economía azul, Tusquets -per què no una edició catalana del llibre?-) i que abasten sectors variats de l'economia demostren que és possible un model empresarial sostenible i competitiu, amb beneficis ambientals, financers i socials.

Vaig montar la meva primera empresa a Tokio el 1981 i la varen seguir dotze més; però als 37 anys ho vaig vendre tot per dedicar-me al disseny d'un nou model econòmic.

L'economia blava
Sí. L'economia verda requereix que les empreses inverteixin més i els consumidors paguin més per conseguir el mateix a canvi de preservar el medi ambient. L'economia blava consisteix en entendre els "desechos" com a recursos i busca solucions inspirades en el disseny de la naturalesa.

Com es va gestar?
El 1994 vaig ser invitat a Japó per a dissenyar un nou model econòmic sense emissions ni deixalles, tres anys abans del Protocol de Kioto, perquè jo acabava de realitzar la primera fàbrica ecològica del món a Bèlgica, una fàbrica de detergents sense deixalles.

Per què ho va vendre tot?
Visitant el proveïdor a Indonèsia de la meva matèria prima -àcids grassos de la palma africana- vaig veure que els agricultors estaven destruint la selva per a plantar grans extensions de palma.

Destruïen l'hàbitat de l'orangutan per a mantenir nets els rius d'Euorpa
Exacte, per això he volgut demostrar amb èxit que hi ha maneres d'aplicar la física, la química i la biologia amb materals renovables i mitjançant pràctiques sostenbiles, tal i com fan els ecosistemes. L'economia blava es vasa en la regeneració.

Per exemple?
Sóc responsable del primer hospital autosuficient, en aigua, aliments i energia, a Colòmiba. Vaig idear la primera i més gran fàbrica ecològica del món amb el sostre de pastura per a controlar-ne la temperatura.

En l'Exposició mundial de Hannover (2000) va construir un pavelló de bambú.
4.500 pals de bambú de nou metres per a tenir una mostra d'aquesta meravella arquitectònica: l'acer vegetal. Hi ha un milió de persones que viuen en cases de bambú, però pensen que és símbol de la seva pobresa. En realitat, és un material d'excel·lent qualitat, plenament sostenible i resistent als sismes. El que vull és provocar un canvi en la societat, i per a això es necessiten models.


Bé, doncs, proposi models.
En lloc de construir la teva casa pots conrear-la. Amb 100m2 pots sembrar bambú i en tres anys tindràs 65 vares per a fer una casa de dos pisos amb balcó per 1.500 €. En el sud, on es necessita el major volum de construcció, hi ha bambú en més de 100 països.

Molt millor que totxo i uralita.
El 2005 vaig crear les primeres oficines inspirades en la zebra: el joc del negre i blanc millora la temperatura dels edificis, refresca a l'estiu (baixa la temperatura cinc graus) i conserva la calor a l'hivern. És el símbol de l'eficiència energètica.

Increible.
Com aquesta hi ha cent idees més aplicades a molts diversos camps i posades en pràctica.

I d'on les ha tret?
Vaig passar tres anys amb 82 científics. Així, vaig obtenir els dissenys de sistemes integrats que et permetien no tenir deixalles ni emissions. A partir d'aquí, vaig fundar el 1994 la Zero Emissions Research & Initiatives, xarxa global de ments creatives amb més de 3.000 científics. Jo m'encarrego del model de negoci.

Competitiu i ecològic?
A base d'innovació hem demostrat que el millor és sovint el més barat. No aguanto la lògica de què el menjar escombraria sigui la més econòmica i la que és saludable la més costosa. Tots els meus projectes són econòmics, sostenibles i socials.

Dongui'm més exemples.
De les càpsules de cafè ingerim el 2%, la resta és residu, tones, i el cafè és el segon producte intercanviat en el món després del petroli. Fa 15 anys vàrem iniciar un programa de conreu de fongs tropicals (que són molt saludables) de gran qualitat en restes de cafè a un preu supercompetitiu. Avui tenim a 15.000 persones conreant-les. A més ...

N'hi ha més?
... Les restes de cafè són molt riques en aminoàcids essencials, excel·lent per a les gallines i per a pinsos de gats i gossos. La meva folosofia és treballar amb el que tenim; ja tenim els residus de cafè (em paguen per tal que me'l quedi) i conreem un fong, que en teoria és molt costós, molt més barat i també més ràpid gràcies a la cafeina.

Més.
A les ciutats tenim dos problemes: la necessitat de depurar les aigües. fet que costa diners, i els abocadors de deixalles, que també costen diners. Amb les deixalles orgàniques tractem l'aigua i produim biogàs convertint dos costos en un ingrés. Aprofitant una estructura que ja existeix generem aigua potable, biogàs i compost. A Seúl anem a obtenir 400 milions de metres cúbics a l'any de biogàs i també ho estem posant en marxa a Suècia.

Podrem lliurar-nos de les nuclears?
Això pretenem fer a Alemanya i Japó gràcies a innovacions que fan molt més efectiva l'energia solar, els aerogeneradors i la depuració d'aigua, i que produeixen electricitat al menys per un cèntim d'euro, mentres que les nuclears estan venent a 5,6 el kilovat. Així obtindrem més energia de la que s'està produïnt avui a Alemanya.