divendres, 14 d’octubre de 2011

Cultura, canvi social i filantropia

M'arriba un informe, -Fusing arts, culture and social change. High Impact Strategies for Philanthropy, que vindria a ser quelcom com ara Arts de fusió, cultura i canvi social. Estratègies d'alt impacte per a la filantropia- que trobo interessant i novedós a casa nostra, pel missatge i la reflexió que fa sobre l'ús dels nostres diners, tant a nivell de despesa pública com individual, a partir de la filantropia. (Un concepte que a casa nostra no ha fet fortuna, però que als Estats Units serveix per reconèixer i entendre els esforços que realitzem tots plegats, a nivell individual o de forma organitzada, en forma de donatius a organitzacions humanitàries, persones, comunitats, o treballant per a ajudar als altres, directament o a través d'una ONGs amb finalitats no lucratives, així com el treball de voluntariat per a donar suport a institucions que tenen el propòsit específic d'ajudar als altres i millorar les seves vides. Així, aquest patrocini, mecenatge i voluntariat es pot donar en diversos àmbits -social, educatiu, esportiu, cultural- , i per al sector cultural representa, als Estats Units, una bona forma de finançar les activitats artístiques i culturals, a diferència de casa nostra, on és el sector públic el que financia en bona part la cultura).

En aquest estudi, elaborat per Holly Sidford, presidenta de Helicon i el seu equip per encàrrec de la NCRP, s'explica que l'art i la cultura són elements fonamentals de la nostra societat, i un mitjà essencial pel qual la gent forma la seva identitat, expliquen les seves experiències i imaginen el seu futur. Als Estats Units, la filantropia institucional és un factor clau per a les institucions culturals i artistes, i un important estímul per al progrés en aquest camp. Cada any, es recullen al voltant de 2.300 milions de $ per a les arts, però la distribució d'aquests fons no es correspon amb la realitat del paisatge cultural ni amb l'evolució permanent de la realitat demogràfica. Així, el repartiment de subvencions actual no té en compte la pràctica artística de grans segments de la nostra societat.
El document resumeix raons convincents -demogràfiques, estètiques i econòmiques- per tal que les fundacions modifiquin els seus sistemes de concessió de subvencions per mantenir-se al dia, d'acord amb els canvis en el sector cultural i per seguir sent rellevants d'acord amb l'evolució de les comunitats més necessitades. Amb la concessió de subvencions també es pot treballar per l'equitat i la justícia social, prioritzant intencionadament les comunitats més marginades, i invertint en la participació i el desenvolupament cultural comunitari. D'aquesta manera, els finançadors poden contribuir de manera significativa a desenvolupar un sector cultural molt més incloent i dinàmic, i un món més just i democràtic.
Evidentment, la mateixa reflexió la podríem fer nosaltres al nostre país, analitzant a quins sectors i classes socials van a parar els recursos dedicats a l'art i la cultura, i fomentant encara més l'orientació social del sector.
El NCRP (Comitè Nacional de Filantropia Responsable) ja ha elaborat altres informes similars -sobre salut, educació i properament sobre medi ambient-, per tal reconsiderar les estratègies de finançament per generar un major impacte. Durant més de 30 anys, aquesta Comissió ha servit com a organisme de control independent de les fundacions dels Estats Units. Amb el temps, donants institucionals, governs federal i estatal i la gent han tingut presents les seves recomanacions i les han transformat en polítiques concretes, com la promoció de la informació financera completa de les fundacions (què hauria passat si això ho hagués fet la Fundació del Palau de la Música?), considerada una bona pràctica, entre moltes d'altres. Així, la NCRP, que promou la filantropia que serveix al bé públic, és sensible a les persones i les comunitats amb menor riquesa i oportunitats, i és un exemple de responsabilitat, d'integritat i de transparència.
Queda clar que el futur més proper suposarà un canvi en el finançament de moltes activitats, i en el nivell de compromís de les persones amb allò que creuen més prioritari. Així, serà feina de tots -i això vol dir de cada un de nosaltres- decidir si volem que la cultura -i quina cultura- ha de sobreviure a la crisi, i amb quin nivell de dignitat cal que ho faci.
A continuació, us mal-tradueixo al català el resum executiu del document: ...
Resum executiu

La cultura i les arts són un mitjà essencial pel qual totes les persones expliquen la seva experiència, donen forma a la seva identitat i imaginen el futur. En la seva constància i la seva diversitat, la cultura i les arts ens permeten explorar la nostra humanitat individual, i veure tota la nostra societat sencera.
La gent necessita l'art per donar sentit a les seves vides i saber qui són. No obstant això, la nostra democràcia també necessita de l'art. Les arts animen la societat civil. Eixamplen la nostra imaginació. Augmenten la nostra compassió pels altres, proporcionant formes creatives per poder entendre i tractar les diferències. Les arts protegeixen i enriqueixen la llibertat, la dignitat humana i el discurs públic que estan en el cor d'una democràcia saludable.
Cada any, aproximadament el 11 per cent de les contribucions a la Fundació - prop de 2.300 milions de $ el 2009 - es concedeix a institucions artístiques sense ànim de lucre i institucions culturals. La distribució d'aquests fons és manifestament desequilibrat amb l'evolució del nostre paisatge cultural i amb la demografia canviant de les nostres comunitats.
L'atorgament de subvencions artístiques actual no té en compte grans segments de la pràctica cultural, i en fer això, no té en compte a grans segments de la nostra societat. Un creixent nombre d'artistes i grups culturals estan treballant en les tradicions artístiques de l'Àfrica, Àsia, Amèrica Llatina i la Conca del Pacífic, així com en nous formats basats en la tecnologia i formats híbrids. Que estan utilitzant les arts d'una manera cada vegada més diversa de comprometre i construir comunitats i abordar les causes fonamentals on persisteixen els problemes socials, incloses qüestions com la injustícia econòmica, educativa i ambiental, així com desigualtats en els drets civils i humans.
Molt d'aquest treball s'està fent a nivell de base i de la comunitat d'artistes i organitzacions culturals relativament petites. No obstant això, la majoria de finançament de les arts dóna suport a les organitzacions grans amb pressupostos de més de $ 5 milions.
Aquestes organitzacions, que representen menys del 2 per cent de l'univers de les arts i la cultura sense ànim de lucre, reben més de la meitat dels ingressos totals del sector. Aquestes institucions se centren principalment en les formes d'art d'Europa occidental, i els seus programes de servei públic que són predominantment per a blancs i amb ingressos elevats. Només el 10 per cent dels diners de suport a les arts es concedeix amb un propòsit principal o secundari de beneficiar les comunitats marginades, incloses les poblacions de baixos ingressos, les comunitats de color i altres grups desfavorits.
I menys del 4 per cent es centren en fer avançar objectius de justícia social. Aquests fets suggereixen que la majoria de la filantropia en les arts no es dedica a corregir les desigualtats que suposen els problemes de les nostres comunitats, i tampoc en satisfer les necessitats de les nostres poblacions més marginades.
Hi ha alguns senyals d'esperança, però. Un nombre creixent de donants fora de les arts -basats en un enfocament principal en l'educació, el desenvolupament comunitari, la salut o la justícia social- s'han associat amb els artistes i organitzacions de les arts per assolir els seus objectius programàtics. The Arts and Social Justice Working Group estan ampliant els recursos per a artistes i organitzacions que realitzen aquesta mena de treballs, i està fomentant la col·laboració i la difusió d'informació sobre enfocaments eficaços.
El recent informe d'Americans for the Arts, Trend or Tipping Point: Arts and Social Change Grantmaking confirma que actualment hi ha més de 150 donants actius en aquesta àrea. El National Committee for Responsibe Philanthropy (NCRP) ha identificat més de 140 patrocinadors d'arts que van donar almenys un 20 per cent dels seus fons en benefici de les comunitats marginades. Aquesta cohort cada vegada més gran de donants estan responent de manera creativa als canvis en el perfil demogràfic del nostre país, així com a l'evolució de l'estètica i les pràctiques culturals.
Però s'ha de fer molt més per a l'art i la cultura, i els finançadors necessiten mantenir-se al dia amb la Fusing Arts, Culture and Social Change (fusió de les Arts, Cultura i Canvi Social) de la matèria canviant i rellevant per a les necessitats de les nostres comunitats. Hi ha raons humanistes convincents, demogràfiques, estètiques i econòmiques per a les fundacions que financen les arts per assignar més recursos per beneficiar directament a les comunitats desfavorides.
  • Demogràfiques: L'art reflecteix les característiques demogràfiques de la societat actual, així com la seva història intel·lectual, espiritual, emocional i material. Els productes i els processos artístics evolucionen al mateix temps que el perfil de la gent. Cal afrontar els canvis demogràfics del nostre país, fonamental per a assolir una filantropia eficaç en les arts i la cultura d'avui.
  • Estètiques: els portadors de la tradició, els artistes-activistes, artistes educadors, artistes híbrid - tenen noms diferents i tenen diferents enfocaments, però en conjunt representen un segment creixent de la població artista, i el seu treball és ampliar l'abast de la pràctica artística i el paper de les arts per millorar la vida de les poblacions desfavorides. Aquests artistes són pioners en el moviment per utilitzar l'art per fer front a les desigualtats socials, econòmiques i polítiques i millorar les oportunitats per a tots. Són poderosos i dignes socis per als donants de tot tipus, i és el moment de validar en termes generals i el suport a la seva pràctica.
  • Econòmiques: Els efectes de reverberació de la recessió, l'actual clima polític i l'hostilitat generalitzada cap a la despesa del govern amenacen les perspectives de finançament per a les arts i la cultura. Aquestes tendències estan canviant el panorama del finançament de tots els grups culturals, però són més nefastes per als artistes i organitzacions de base que serveixen comunitats de baixos ingressos i altres poblacions marginades. Els canvis en el finançament del sector públic tenen implicacions tant immediates com a llarg termini per a l'ecosistema cultural, especialment per als més petits, els més nous, els més esmolats d'aquest sistema i dels artistes i grups que serveixen a les nostres comunitats menys afavorides. Les institucions financeres privades no poden substituir el paper del sector públic, però els canvis del sector públic fan que sigui important per a les institucions financeres privades a reconsiderar l'equilibri de les seves donacions en el sector de les arts.
Aquest informe advoca per canviar les arts i les estratègies de finançament de la cultura, revisant les dades sobre aquesta temàtica i els patrons de finançament de les arts que abans no s'havien compilat. Se suggereixen vies en què tots els finançadors de les arts - independentment del seu objectiu principal – poden moure's cap a donacions més inclusives i responsables:
  • Manteniment dels cànons - finançadors que principalment pretenen preservar el cànon de l'Europa occidental poden treballar més dur per assegurar-se que els seus dòlars de subvenció beneficien directament a les comunitats marginades, i també poden reconèixer i donar suport al treball en els cànons fora de la tradició europea.
  • Conreu de la novetat - els donants centrats en nous treballs poden ampliar la seva comprensió i suport per a expandir l'univers d'artistes i formes d'art que es practica als EUA, reconèixer l'art i el canvi social com una forma de fer art i ampliar el finançament per al canvi social o la justícia social.
  • L'educació artística - els donants implicats en matèria d'educació i el desenvolupament de la joventut poden expandir l'educació artística per a nens amb menys accés, enfortir i fer créixer els programes tant a dins de l'escola com fora de l'escola, i redoblar els esforços per influir en les polítiques per tal que s'integrin les arts en els programes escolars bàsics.
  • Art basat en el desenvolupament de la comunitat - els donants interessats en el desenvolupament de la comunitat poden ampliar el suport als esforços i les organitzacions que trenen objectius artístics i de la comunitat, integren els artistes i les arts en la planificació de la comunitat i col·laboren amb els donants en altres camps per integrar les estratègies i avançar en objectius comuns.
  • Art basat en el desenvolupament econòmic - els donants interessats en el desenvolupament econòmic es poden assegurar que els artistes i les organitzacions artístiques s'integren en aquests programes de manera que beneficiïn a les poblacions amb ingressos baixos i marginades, i altres de suport a processos de planificació orientats a la comunitat que involucren a les comunitats marginades, i assegurar-se que les persones amb ingressos baixos no siguin desplaçats per projectes de desenvolupament econòmic. (En aquest punt, jo hi afegiria totes les accions orientades a generar nous llocs de treball a partir de la creativitat dels ciutadans. L'art també pot jugar un paper rellevant en la nova economia social si és capaç de demostrar una actitud proactiva en la dinàmica del desenvolupament econòmic local).
Aquest informe és una crida als donants a que reflexionin sobre les seves polítiques i pràctiques a la llum de les tendències demogràfiques, estètiques i econòmiques. És també una invitació a participar en tota conversa sobre el propòsit i la importància de la filantropia en les arts avui en dia. Esperem que el resultat d'aquesta reflexió i la discussió sigui un sector de la cultura més incloent i dinàmica i, a través de l'art, un món més equitatiu, just i democràtic.

Sobre l'autora
Holly Sidford és el president de Helicon col·laboració, una empresa de consultoria que ajuda a persones i organitzacions a comprendre l'evolució dels seus contextos i generar estratègies innovadores per impulsar el canvi a través de l'art i la cultura (http://www.heliconcollab.net/).