dissabte, 22 d’octubre del 2011

La fi d'ETA

El 20-0 serà una data per recordar, d'alegria, tot i que encara continguda, perquè el camí que resta encara és llarg.
Durant aquests dies, des de la Conferència de Pau fins al comunicat final, s'ha dit de tot i publicat notícies, entrevistes i articles molt interessants sobre la fi d'ETA, amb molta més sensatesa que la que els diaris de la caverna, nerviosos, ens volen fer creure. Per exemple, entrevistes a víctimes del conflicte, com amb Rosa Lluch, filla de l'Ernest Lluch, amb Marxelo Otamendi, amb l'Eduardo Madina, amb Roberto Manrique, o els articles del Lehendakari Ibarretxe o d'en Carod. S'ha arribat al punt que tothom esperava -el cessament definitiu de la violència-, punt d'inici per tal de conduir el procés cap a una pau veritable, que no és pas quan es lliuren les armes, sinó quan totes les persones se senten lliures de veritat.
I qui potser ha retratat millor tot aquest procés han estat, com sempre, els periodistes que es dediquen a donar la seva opinió a partir de l'humor gràfic. N'adjunto algun d'aquests dies, elaborats per en Fer, en Jap, en Fontdevila, en Vergara, en Forges, en Ferreres, en Puigbert, en Batllori, en Tharrats, ...