Perfil de la ciutat 2011. Dubtes

M'arriba l'informe 2011 sobre el Perfil de la ciutat, que presenta els resultats sobre diversos indicadors de deu poblacions catalanes que treballen en xarxa. Així, Barberà del Vallès, Granollers, Manresa, Mataró, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramanet, Terrassa, Vic i Vilanova i la Geltrú ja fa més de 10 anys que posen a treballar en equip els seus gabinets d'estudis, per tal de disposar d'informació comparable sobre diversos paràmetres lligats a la demografia, el mercat de treball, l'habitatge, l'activitat econòmica, el teixit empresarial, la inclusió social i la sostenibilitat. Disposen, doncs, d'informació comparable que els permet fer una diagnosi del territori -de cada una de les ciutats, i del conjunt, respecte a la mitjana catalana, per exemple- i a més generar sinergies de treball i metodologies comunes.
A banda de comentar els punts forts i febles de Granollers -si més no, respecte a la resta de ciutats de la xarxa- en el següent post, voldria aportar en aquest algunes reflexions sobre aquest gran treball del Perfil de la ciutat i sobre la importància de disposar de gabinets d'estudi per a la funció pública. ...
Alguns dubtes i preguntes que em venen al cap són aquestes:

Sobre els estudis i els treballs tècnics:

• Els darrers anys hem vist com s'ha degradat el món dels estudis, per motius massa sovint lligats a la demagògia periodística provocada per les dinàmiques partidistes. Tots hem vist com s'ha posat tots els estudis realitzats per gabinets d'estudi en el mateix sac, i en cap moment s'ha demanat comptes sobre què passa amb l'actuació posterior que deriva de tota anàlisi de la realitat que suposa un estudi. És a dir, ens hem quedat sempre en l'anècdota del títol de l'estudi sense pensar en la seva utilitat posterior i, per tant encara menys, hem analitzat si realment se'n treia profit tècnic -que no polític- de l'estudi en qüestió. L'avaluació de la situació i de les polítiques públiques aplicades i dels seus impactes hauria de ser el següent pas a generar. (També hem hagut de veure com es confonien els estudis tècnics i altres actuacions que no tenien res a veure, però que es pagaven mitjançant la partida titulada d'Estudis i treballs tècnics, com preveu el pla de comptabilitat. Un embolic dels forts, que no té una solució senzilla, per que la crisi ha simplificat: ja no hi ha recursos, per tant, no cal ni proposar-s'ho!). ...

Sobre els gabinets i serveis d'estudis:

• Cal que les ciutats disposin de sistemes d'intel·ligència competitiva, per poder millorar la seva competitivitat en diversos àmbits, i posicionar-se enfront d'altres ciutats? Cal que hi hagi equips tècnics que treballin les dades disponibles, i preparin tota l'organització municipal per enfocar-la també per a la seva anàlisi permanent? O volem que les decisions sobre el futur de les ciutats es prengui només a partir de criteris partidistes, cada quatre anys, en funció de l'equip que presenta el candidat més simpàtic? És que potser les decisions respecte a les ciutats -on anem a viure, on instal·lem un negoci, on puc invertir per desenvolupar una actuació tecnològica, per exemple- no es prenen tenint presents aquests tipus de paràmetres, també? És clar que aquest tipus de gabinets també han de pensar més en la seva utilitat, i no quedar-se només en la generació de coneixement, sinó en com compartir-lo i aprofitar-lo.

Sobre la participació ciutadana:

• Una altra qüestió és com es fa participar de la ciutat dels resultats de les anàlisis en forma d'estudis tècnics, i com s'és capaç d'extreure'n coneixement dels seus resultats. A més a més de presentar la publicació a la premsa -amb una nota de premsa, que els mitjans copiaran educadament, sense molestar-se en llegir-se l'estudi complert-, quines altres accions fa cada ciutat per donar-lo a conèixer i ajudar a païr-lo als seus ciutadans? On és el Pla Estratègic en aquest moment i com incorpora l'evolució que està fent la ciutat a les seves propostes i conclusions? Es discutirà el document en algun grup de treball? Com es fa participar als ciutadans del coneixement generat, i es treballa per transformar-lo en oportunitats de creixement -social, cultural, econòmic, ...-, reduint els punts febles i potenciant els seus punts forts? (S'ha mirat quins són aquests punts?). El desig de canviar la política també es fa a partir de situacions com aquesta.

Sobre l'Open data:

• L'altra gran pregunta, per la rellevància futura que està tenint arreu, és la de com es comparteixen les dades públiques. Com es transforma aquest coneixement en dades susceptibles de ser aprofitades per tothom, el que s'anomena el web 3.0. Així, a tot el món, van guanyant terreny els sistemes d'Open data, posant a disposició dels ciutadans i les empreses el conjunt de dades generades per l'administració. D'aquesta manera, es generen, per exemple, aplicatius per a mòbils per a ser utilitzats pel conjunt de la ciutadania, sobre com trobar aparcament a una ciutat, o comprar un pis en una zona on el preu és menys car. I en aquests moments, dades sobre economia, mobilitat, comerç, educació, salut, urbanisme i territori, ... i tantes altres qüestions, ja podrien "alliberar-se" per ser treballades per la gent. Governs com el de la Generalitat o ciutats com Barcelona i Lleida fa anys que hi treballen. Pel que sembla, però, a Granollers això no interessa.

Sobre l'abast del Perfil de la ciutat:

• Aquesta xarxa va treballant de forma incremental. En aquesta ocasió, les dades sobre sostenibilitat, per exemple, ja estan molt més consolidades (quan al principi ni tan sols es disposava d'elles). Ara bé, hi ha encara mancances diverses, sobre les que cal treballar. Així, la inclusió de nous indicadors en els àmbits ja existents. O la introducció de nous àmbits (educació, cultura, salut, esports, ...) sobre els quals les ciutats ja disposen de diverses informacions. No hauria de ser tan difícil, tampoc, ampliar el nombre de poblacions que s'hi analitzen. Per exemple, seria prou interessant per a Granollers el poder analitzar les mateixes informacions -mercat de treball, activitat econòmica, inclusió social, sostenibilitat- sobre el conjunt de la connurbació, formada per Canovelles, Les Franqueses i una part de la Roca del Vallès. Això vol dir convidar aquestes poblacions -i les que formen les connurbacions de les altres ciutats- a treballar amb el conjunt de la xarxa; en un primer pas, però, hauria de ser Granollers qui convidés -Canovelles, Les Franqueses i La Roca- a posar en comú totes les informacions disponibles i fer el mateix exercici com a connurbació.

Sobre les actuacions de millora:

• I un darrer suggeriment té a veure amb com millorar també l'informe, incorporant-hi la memòria d'activitats, en relació a les accions efectuades per millorar els resultats d'alguns indicadors. No n'hi ha prou d'assenyalar l'estat de la qüestió, sinó que la xarxa hauria de permetre visualitzar molt més la capacitat d'incidència de les ciutats -no només de l'Ajuntament, sinó del conjunt de la població- sobre cada un dels paràmetres. Que cada ciutat llistés les actuacions realitzades anualment en cada àmbit i intentés fer-ne una petita avaluació -impactes assolits, problemes detectats, ...- donaria encara més valor al document, i serviria per explicar les bones pràctiques que es porten a terme, que n'hi ha i de molt bones.