Jordi Bilbeny. El dit d'en Colom

En Jordi Bilbeny continua fent de les seves. Un nou llibre, recull d'articles escrits recentment, que aprofundeixen encara més en els seus descobriments sobre la catalanitat d'en Colom. Ens parla de les seves arrels barcelonines -en situa la casa a la Ribera, de la seva relació amb els indis, de la seva mentalitat reial, de personatges que s'hi relacionaren, i de la llengua dels primers catalans. Tot de nous dubtes sobre la historiografia oficial, que caldria que algú aclarís. (Tot i amb això, he de reconèixer que em costa de creure-ho tot, i que em manca la "prova" definitiva per convertir-me a la seva causa. Els raonaments són encara massa simples i les seves deduccions "lògiques" són incompletes).
Ningú pot negar, però, que la proposta enganxa.
Des del projecte de seguir l'ADN dels familiars -del qual fa anys que no en sabem el resultat-, fins als més recents llibres sobre la qüestió, la taca del dubte es va escampant mica en mica, i això, com tot allò que ve d'Arenys de Munt, no hi ha qui ho pari. Independentment de qui sigui realment en Cristòfor Colom -les baralles sobre aquesta qüestió semblen de pati de col·legi-, la qüestió important és que els historiadors -i historiadores, que també n'hi ha, i de molt bones- s'hi van acostant.

Editat per Llibres de l'Index, l'editorial en diu: "Més sospites sobre Colom. Jordi Bilbeny reuneix nous indicis sobre la catalanitat del descobridor d'America Ignasi Aragay AVUI 21.04.2010 Porta vint-i-dos anys i té corda per a estona. Jordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1961), deixeble de l'historiador del nacionalisme català Fèlix Cucurull, ha reunit ara a El dit d'en Colom (Llibres de l'Índex) un conjunt de tretze articles dispersos sobre la qüestió que s'ha convertit en el centre de la seva vida professional, amb el mèrit, després de dues dècades, d'haver convertit la identitat de Cristòfor Colom en un enigma que cada cop ho és menys. La catalanitat del descobridor comença o obrir-se camí en medis universitaris, encara que no siguin els d'aquí: els recents estudis de dos investigadors establerts als EUA, Estelle Irizari -defensa que Colom parlava català- i Charles Merrill -creu que era català-, han donat un nou impuls a la teoria catalana enfront de la més tradicional genovesa i d'altres. Bilbeny, que des de fa un any i mig té el suport de l'Institut Nova Història, creat expressament per facilitar-li que es pugui dedicar a la recerca, celebra les aportacions d'Irizari i Merrill, sobretot perquè "han ajudat a polir o llimar certa incredulitat". Però alhora diu que ell va per un altre cantó: "Per ells no hi va haver censura ni ocultació de la història". Al seu nou treball, prologat per Patrícia Gabancho, aplega articles dispersos, començant pels que situen el personatge a Barcelona, i concretament al barri mariner de la Ribera, i més concretament encara al carrer Mirallers número 9. Al respecte, recull la teoria publicada el 1931 per l'arxiver Enric Mitjana, segons el qual l'immoble, encara avui dempeus, hauria servit com a garantia per a l'emprèstit necessari per a l'aventura de les Índies. Aquesta hipòtesi es basa en la idea, defensada per Bilbeny, que el descobridor en realitat era el navegant, militar i polític Joan Colom, amb propietats prop de Santa Maria del Mar.Al llibre, del qual s'han editat 1.200 exemplars i que es podrà trobar per Sant Jordi en algunes, no totes, llibreries de Barcelona -Catalonia, Ona, Proa, La Central...-, també es tracten altres indicis sobre la catalanitat, com ara els 1.200 documents que proven com el segon viatge es va fer des de Barcelona. "De totes maneres, aquest és un llibre de circumstàncies mentre preparo una obra més definitiva que inclourà noves dades sobre el naixement, la seva casa, el testament, on va morir, on va ser enterrat...", diu Bilbeny, que no s'atura: "Tant se me'n dóna si s'enriuen o m'insulten; l'important és anar reunint informació, i després cadascú ja jutjarà a partir de les seves pors i prejudicis".