diumenge, 11 de juliol del 2010

Laura Gallego. Ales de foc

Intento seguir el ritme de lectura de la Núria, i em comença a costar prou (bona senyal, crec!). A les nits, sobretot, esgarrapo estones de no-son per descobrir els seus àmbits de lectura, prenent-li prestats per una estona, i retornant-los abans de l'endemà al matí.
De moment, aquesta novel·la d'àngels i mags, d'amors i traicions, de presons i regnes, que enganxa des del primer moment. Tot i que la temàtica fantàstica no és el meu fort, la imaginació de la Laura Gallego (llàstima que la pàgina web d'aquesta jove escriptora no estigui també en valencià) és impressionant i la trama està ben elaborada, així com el ritme i la intriga. I els personatges prou ben definits -mantenint les incògnites que cal per tal que t'entrin les ganes de continuar. Així doncs, ja estic esperant prendre-li el segon volum ...

La sinopsi diu:
La reina Marla, amb només disset anys, és la sobirana d'una nació esplendorosa. Ahriel, un àngel femení, és al seu costat des que va néixer, amb la missió de guiar-la i protegir-la, i de mantenir l'equilibri al regne dels humans. Però quan descobreix una conspiració per iniciar una guerra sagnant, Ahriel és traïda i tancada, amb les ales inutilitzades, a l'espantosa presó de Gòrlian, un món primitiu, salvatge i brutal, d'on ningú ha aconseguit escapar-se mai. Ahriel haurà d'aprendre no només a sobreviure a Gòrlian, sinó també a veure les coses des del punt de vista humà... arran de terra.



I ja estic esperant prendre-li el segon volum, ...