Via lliure als granollerins més joves (I)

He manllevat aquesta fotografia d'en Xavi Mañosa per il·lustrar aquest post.
I és que el nou país pel que estem treballant tots, plegats el portaran els joves d'avui.

Hi ha diferents raons que m'empenyen a escriure aquesta sèrie d'entrades al bloc.
Per començar, estic bastant cansat d'assenyalar les virtuts dels que ens deixen. Massa vegades, tinc la sensació que aquest bloc és mig obituari, dedicat a repassar el passat dels que m'han precedit.
I també estic fart del pessimisme que ens envolta, just quan ens trobem en un moment en el que ens hauríem de fixar més en la construcció d'un nou país, molt millor que l'actual, que no pas en les desgràcies que ens bombardegen el dia a dia.
Tinc també molt clar que el futur és dels més joves, i cal donar-los pas, confiant en ells, com a element d'innovació, futur, dinamisme, ... d'una ciutat / empresa / organització, enfront de l'apatia, la comoditat, la por constant, l'immobilisme que representem els de la generació anterior.
També -cal reconèixer-ho- la sèrie que començo està inspirada en un parell de post publicats en blocs ben diferents. Per una banda, aquell que parla del tap que suposa la Generació T: la generació T ens ha arruïnat, fet des de la distància nòrdica. Per altra banda, els menys de 40, de la Marisol López, parlant dels joves valors del món de la cultura, i que comencen a incidir en el panorama cultural del país. ...

Per això, m'agradaria parlar de la generació dels que tenen menys de quaranta; d'aquells als quals se'ls entreveu un futur que ja han començat a plasmar en les seves activitats. I vull fer-ho dels joves de Granollers. Perquè, més enllà de la lletjor i l'apatia que caracteritza la nostra ciutat, m'agrada trobar-hi signes d'optimisme, punts de vista que contrasten amb les portades de la premsa, trencant amb el conformisme que presideix el nostre dia a dia. I és que tinc interès en conèixer aquells que ajudaran a situar Granollers en el mapa del nou país que es dibuixa; dels novíssims granollerins, tot i que alguns d'ells ja fa temps que campen pel món. Perfectament preparats i amb les idees clares del que volen, desenvolupen els seus projectes personals -alguns al costat de casa, altres a l'altra punta del planeta- amb força èxit, malgrat tenir en contra tot el que us pugueu imaginar. I no parlaré aquí de la crisi, la política, i altres excuses; ells són prou forts com per lluitar pels seus somnis a contracorrent. Vull passar del Granolleig al Granollest, i treure pit més enllà de l'handbol que ens va imposar el franquisme o les motos que ens imposen les petroleres. El relat granollerí és molt més que un passeig per les botigues de la carretera, un partit al Palau d'esports o una volta pel circuit.
Evidentment, aquesta primera incursió en la joventut granollerina és una mirada personal, que no ha pas de coincidir amb la de ningú més. D'alguns d'ells me n'han parlat, d'altres els he conegut per la xarxa, i alguns d'ells fa més temps que els segueixo. Sobretot, n'he anat rebent inputs optimistes i m'han semblat estimulants algunes de les seves idees i propostes. (I això no vol pas dir que els conegui, perquè fa temps que estic prou desconnectat de tot. A molts d'ells només els conec via tercers).
Cal dir que no pretenc fer cap llista ordenada, ni cap rànquing, que calgui ser tingut en compte per a res. Són gent de qui m'interessa seguir-ne l'evolució, estar-ne al corrent, saber-ne novetats; i m'agrada compartir aquesta inquietud a la xarxa.
I no és pas una anàlisi exhaustiva, sinó un recull inicial. Al revés, es tracta de fer-la quan més llarga millor, perquè els protagonistes del futur no seran només uns quants, sinó quants més millor. Sempre diem que la ciutat és molt més que el seu alcalde; però els de la meva generació encara hem viscut massa dels líders, i no hem sabut repartir joc d'una forma efectiva. En aquest país que se'ns acosta a marxes forçades, la gent, el col·lectiu, de forma conjunta i sumant iniciatives diverses generades per persones diferents, és el que dirigirà la política, l'economia, l'educació, la cultura que ens arriba, de forma molt més compartida i participada. L'era dels líders ja ha passat (tot i que encara ens són útils en certs moments, cal reconèixer-ho!).

Com sempre, ha hi dos tipus de dificultats a l'hora de provocar una proposta com aquesta. La primera, a l'hora de definir criteris per a fer la tria. Per començar, que siguin "de Granollers". I això cal objectivar-ho: nascuts a Granollers? que hi visquin? que hi treballin? Qui és granollerí i qui no? Si ja no hi viu, però ve per la Festa Major, compta? Un debat etern, però que, segons com, pot deixar fora molta gent que sí que hauria d'incorporar a la llista, per exemple de la comarca. Però, com que m'agradaria que algú fes aquesta anàlisi per als seus respectius municipis, ja anirà sortint. El que tinc clar, però, és que les indentitats en aquest país també són compartides, fins i tot les de poble. I tothom s'hi pot sentir identificat, si vol, amb Granollers.
Un altre criteri difícil de definir és el del tall d'edat. He posat quaranta com a límit màxim (és a dir, nascuts, després del 1974) perquè normalment és durant la trentena quan desenvolupes els coneixements adquirits en la joventut, amb uns anys de marge per adquirir també experiència. Però és cert que es tracta d'intentar apuntar cap aquells que poden despuntar, abans de poder convertir-se en una "realitat" consolidada. El talent ocult que es va mostrant mica en mica. També és clar que els que he afegit a la llista ja es poden espavilar, perquè els que els segueixen -els que ara en tenen vint-i-pocs-, encara estan més preparats, il·lusionats i amb ganes de fer-se presents.
I un tercer criteri problemàtic és el "dels calaixos". Quan vols organitzar una informació que comença a ser considerable, és recomanable agrupar-la de forma convenient. No sé si l'hauré encertat, però a mi em surten els següents posts: la política, la cultura -amb diversos sub-apartats-, el periodisme, la ciència i el món de l'empresa. (De gent del món de l'esport, que sé que a Granollers en surten fins i tot de les clavegueres, en conec els mateixos que surten a la premsa, molt joves i amb moltes possibilitats. Campions del món i esportistes olímpics de tota mena. Però tinc clar que, quan arribin als quaranta, ja no s'hi dedicaran. I també hi ha gent molt vàlida a la funció pública: l'educació, la sanitat, la cultura, l'administració en general, l'economia, ... Però per tal que puguin sobresortir, necessitarien un nou model de gestió, que els permetés un joc més generós. I ja se sap que la burocràcia i la creativitat no són gaire amigues ...).

El segon problema és el d'omplir la llista. I d'això no sé si me n'hauré sortit prou bé. M'ajudareu a fer-la més llarga? Va, doncs, som-hi: Via lliure als granollerins més joves!