Amb la fi de Tosca s'acaba
una altre Liceu -i ja en van 3!- amb el Cor Infantil dels Amics de la Unió. I a
casa l'hem viscut amb tota la intensitat que cal. Aquest cop s'hi estrenava
l'A., amb tots els petits del grup, mentre la N. preparava La flauta
màgica. És a dir, de cop i volta, ens trobàvem immersos en un doble procés
d'"operació", enmig de l'activitat brutal que impulsa en Josep Vila
des de la seva fàbrica musical del carrer Travesseres.
Com que no sóc gens entès per poder fer-ne
una crítica, em limitaré a exposar aquells aspectes que, mentre anàvem visquent
la història, hem anat comentant amb pares, mares, filles i coneguts diversos. I
els resumeixo en un triple aprenentatge:
De bon principi, l'aprenentatge musical.
El punt de partida de tot plegat, ja que els nens i nenes van a l'escola a
aprendre música, a partir del cant. I és veritat que s'ho passen bé. Disfruten
tot cantant, sigui Vivaldi, Mahler, una cançó tradicional o la darrera que han
après via xarxes socials. La qüestió és fruir tot cantant, i és evident que
això s'aconsegueix. Aprenen una nova partitura mentre gaudeixen. I doncs, què més es pot
demanar? ...
