dilluns, 7 d’abril de 2014

Tosca al Liceu


Amb la fi de Tosca s'acaba una altre Liceu -i ja en van 3!- amb el Cor Infantil dels Amics de la Unió. I a casa l'hem viscut amb tota la intensitat que cal. Aquest cop s'hi estrenava l'A., amb tots els petits del grup, mentre la N. preparava La flauta màgica. És a dir, de cop i volta, ens trobàvem immersos en un doble procés d'"operació", enmig de l'activitat brutal que impulsa en Josep Vila des de la seva fàbrica musical del carrer Travesseres.
Com que no sóc gens entès per poder fer-ne una crítica, em limitaré a exposar aquells aspectes que, mentre anàvem visquent la història, hem anat comentant amb pares, mares, filles i coneguts diversos. I els resumeixo en un triple aprenentatge:
De bon principi, l'aprenentatge musical. El punt de partida de tot plegat, ja que els nens i nenes van a l'escola a aprendre música, a partir del cant. I és veritat que s'ho passen bé. Disfruten tot cantant, sigui Vivaldi, Mahler, una cançó tradicional o la darrera que han après via xarxes socials. La qüestió és fruir tot cantant, i és evident que això s'aconsegueix. Aprenen una nova partitura mentre gaudeixen. I doncs, què més es pot demanar? ...
Doncs sí, cal afegir-hi que, a més, i amb tota la facilitat del món, s'han introduït en el complicat món de l'òpera, aprenent no només de què anava Tosca (mirant, per exemple, l'Òpera en Texans, que ajuda prou a comprendre de què va l'obra), sinó el seu paper, cantant i movent-se per l’escenari, a un nivell molt alt. 
Perquè en realitat l'òpera és tot un món en sí mateix. Literatura, música i teatre, tot en un. I amb gent molt entesa, especialitzada, que sap apreciar els matisos de l'obra, l'orquestra, els cantants, les seves veus i totes i cada una de les àrees i motius de l'obra. I que fa molt de respecte escoltar-los –o llegir-los- com van desgranant l’espectacle que han viscut intensament aquella gran nit. Mentrestant, als més petits els costa entendre la parafernàlia que envolta tot aquest petit univers, però s’hi deixen embolcallar fàcilment. De fet, aquest món que pot semblar de bones a primeres tan tancat, és del tot agraït amb aquesta canalla. I encara més els protagonistes, considerats per alguns gairebé com uns superherois –o uns traïdors, si no ho han fet bé- que ells han tingut tan a prop aquests dies, i que s’han mostrat del tot propers i amables amb ells.
El segon nivell és de l'aprenentatge tècnic. Han viscut plenament tot el que hi ha al darrera del món de l'espectacle en general, i el que representa una producció d’aquest nivell. Per ells, el Liceu no tenia res més d’especial que el Teatre Auditori de Granollers, quan van començar a parlar-ne. Entre tots, els hem explicat el simbolisme de la institució. Però ells ho han acabat de confirmar en veure el volum real de tota l’operació. No només que hi ha gent que té cura del vestuari o de la perruqueria, sinó dels llums, de tot de maquinària -taló, decorats-, acollida, ... A més del director musical i del director d'escena, que són els que realment ho decidien tot. Amb un cor de gent adulta però que també frueix cantant, com elles. I una organització complexa, plena d’assaigs i proves de tot tipus, que s'ho pren tot seriosament, amb molta professionalitat. De fet, la paraula clau és aquesta: han treballat amb autèntics professionals de l’escena, amb un equip i en un escenari de Xàmpions.
Sobretot, però, el més important és l'aprenentatge personal:, com a joves que han pogut viure intensament una experiència única i que recordaran tota la vida -vaig cantar al Liceu!, explicaran als seus néts! Viure’n l'experiència que suposa sortir a l'escenari, amb tots els llums enfocant-te, una gran orquestra que et va marcant el ritme i al costat d’uns actors que s’hi juguen, en una sola àrea, tota la seva carrera com a artistes, no té preu. Han conegut els artistes, que els han signat el llibre en el que hi surt el seu nom. S’han fet fotografies a l’entrada del Gran Teatre, amb el cartell que els anomena com a Cor.
I a més han cantat molt bé, malgrat els nervis, els exàmens pels que havien d’estudiar mentre eren allà, o el fet que les doblessin amb el Cor.
I elles, quan els ho demanes, et diuen que han fet nous amics, entre ells tots els artistes amb els que han compartit escena, i s’han fet més amigues de les que ja ho eren. És a dir, en parlen en un pla personal, com un moment màgic que els ha enfortit com a cor, com a equip de gent que canta.
A veure, doncs, si aquesta no és la darrera ocasió que actuen al Liceu. S’ho mereixen!
(Segurament, hauria d'haver explicat que l'obra, a mi, em va agradar força, tot i trobar-hi que, en alguns moments, l'orquestra es menjava algun protagonista. Que els artistes principals que vaig tenir l'oportunitat d'escoltar -es tornaven tres cantants en els diversos papers- em van agradar força, especialment l'Scarpia i el Cavaradossi. I que l'escenografia em va semblar prou potent, tenint present els jocs de llum i els canvis de posició de l'element central. Però tot això ho deixo, en profunditat, per als experts, que aquesta és la seva feina). ... (Continua)

Algunes de les crítiques recollides de la Tosca (Val a dir que mai, fins ara, havien tingut tantes crítiques arreu. Només per això -també cal dir-ho-, l'experiència haurà valgut la pena!)

Cat.Clàssics:
Una ‘Tosca’ verista i autèntica torna al Gran Teatre del Liceu 

Núvol:
Integral correcció a la Tosca del Liceu

Revista Musical Catalana 
Una ‘Tosca’ de pel·lícula

Ara
Bons protagonistes per a un irregular muntatge de ‘Tosca’

ABC
Ha nacido una estrella
   
Bloc Voltar i Voltar
Granollers.
Molt bé el cor del Gran Teatre del Liceu i millor encara el Cor infantil d’amics de la unió de

Bloc In Fernem Land

web Beckmesser
Las voces acudieron a la cita
El Coro del Liceu y el Coro Infantil de Granollers cumplieron con su cometido.

Web Mundoclasico
La orquesta, salvo el problema aludido, estuvo bien, lo mismo que el coro dirigido por Basso siempre con mano infalible (al que se sumó para el Te Deum el Cor Infantil d’Amics de la Unió de Granollers, preparado por Josep Vila i Jover).