diumenge, 17 d’octubre de 2010

L'adéu a en Joan Cabot

Com sempre, gairebé sense enterar-me'n, se'n va en Joan Cabot i Pañach, una de les persones que més ha fet per la cultura a la comarca, i en concret a la Vall del Tenes. Això sí, de forma gairebé anònima i amb tota la discreció possible.
A banda de la pila d'iniciatives locals a Santa Eulàlia, des de la seva linotípia granollerina, en Joan era al darrera de qualsevol iniciativa d'àmbit comarcal que tingués a veure amb les lletres i que requerís una impressió posteriro. La més estimada per ell, però, era la revista Ronçana.
També el tenia per un dels grans amics del pare. (Ves per on, se n'ha anat sis anys més tard, però a la mateixa edat: setanta-vuit anys). És de l'època de PlaçaGran que el vaig conèixer, tot i que en tinc records anteriors -i també posteriors- de quan venia a casa a portar un dels primers exemplars de cada número del Ronçana, acabats de sortir del forn.
Al carrer de Corró es compaginava -amb els germans Garrell com a impressors- totes i cada una de les pàgines de la revista. El PlaçaGran i tantes d'altres. (Un procés avui ja desaparegut, però que tenia tot un atractiu, a partir de la fussió de l'estany d'un conjunt de lletres picades en una mena de màquina d'escriure, i que "s'enlairaven" fins a caure dins la fosa, per tal de formar una fila de paraules que, juntament amb la resta, formarien la pàgina. Tot això, més lligat a la imprempta de Guttemberg que no pas als moderns sistemes informàtics, implicava una feinada considerable, tot i que substituia a la funció de "caixista" anterior. Em sembla que la seva linotípia i altres estris estan actualment al Museu de la ciència i la tècnica de Terrassa. I que avui, en uns paràmetres més actuals, el negoci encara funciona amb en Pere al capdavant).
Però, sobretot, se n'ha anat el pare de tres bons amics: en Joan, en Pere i en Xavier, a més de l'Eulàlia. Tots tres, els veig conèixer després de conèixer el seu pare. I tots tres, a partir de les trobades de la Jarc de la comarca. (Tinc el record intens d'un viatge amb en Joan a San Antonio de Valpolicella, al costat del llac de Garda) Després, vaig estar dos anys de monitor a les Colònies de Santa Eulàlia, amb en Joan de Monitor, però també amb en Pere, en Xavier i l'Eulàlia voltant per allà.
Ja molt més cap aquí, com a granollerins de feina, he anat trobant-me ben sovint l'Eulàlia, en Xavier i en Pere. I, finalment, amb en Pere, amb el seu compromís de partit amb el seu poble.
Per tot això, em sap tant de greu de no haver pogut assistir a l'enterrament. He tornat a fallar als amics. Em vaig prometre de no faltar a cap dels pares d'aquells que considero gent propera.
Com que no he trobat cap fotografia a internet (i això que ell era promotor del concurs de fotografia local! Potser és que es resistia a adoptar aquests nous mètodes?), adjunto a continuació els detalls de l'acta d'Atorgament de la Creu de Santa Eulàlia al senyor Joan Cabot i Pañach, de data 26 de gener de 2006:
L’Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana va aprovar en sessió plenària de data 26 de gener de 2006, l’establiment i el reglament que ha de regir la concessió de la distinció “Creu de Santa Eulàlia”, pel reconeixement públic de persones físiques o jurídiques que per la seva trajectòria, actuació, mèrits i valors cívics i democràtics honorin el poble.
El poble de Santa Eulàlia i l’ajuntament com a representació seva, i tal i com recull l’article 4 del Reglament de distincions, té la voluntat de ser agraït i reconèixer el mèrit a aquelles persones i col·lectius que honorin el poble, des del treball en l’associacionisme i des de les manifestacions culturals, esportives, cíviques, econòmiques i socials. En aquest sentit, de l’Ajuntament, estableix que la creu de Santa Eulàlia es concedirà com a reconeixement i agraïment del poble envers persones físiques o jurídiques per una actuació o conjunt d’activitats que hagin tingut un extraordinari relleu i transcendència d’enaltiment del poble o de servei i de dedicació al progrés i benestar de la seva població, amb ampli ressò més enllà de l’àmbit santaeulalienc.
D’acord amb aquests principis i considerant:
Que el senyor Joan Cabot i Pañach ha participat abastament i al llarg dels anys en les activitats cíviques de Santa Eulàlia, entre d’altres les de la parròquia, organitzant les colònies d’estiu. Així mateix formà part de l’associació de Caps de Família, i fou un dels impulsors de l’Anuari Municipal que va començar a publicar-se el 1963 i fundador de l’Agrupació Fotogràfica Santa Eulàlia.
El fet més destacable ha estat la seva dedicació a la revista Ronçana, de la qual n’ha estat el motor constant, al llarg dels quasi quaranta anys de publicació ininterrompuda, fent-ne la composició, contribuint-hi amb textos i fotografies, administrant-la i inclús distribuint-la.
En l’àmbit polític, Joan Cabot va formar part del Consistori que va impulsar la constitució de la Mancomunitat de la Vall del Tenes, de l’Escola de Segon Ensenyament i de la policia mancomunada.
És per això pel que l’Alcaldia, amb l’informe favorable de la Comissió Informativa, proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció del següent
ACORD:
Primer.- L’Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana concedeix al Senyor Joan Cabot i Pañach la Creu de Santa Eulàlia, en reconeixement a la tasca desenvolupada al poble, en l’àmbit cultural i polític, d’acord amb el que estableix l’article 4art del Reglament Municipal de distincions de l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.
L’Alcalde explica que es tractava de concedir les distincions amb el comú consens de tots els grups, i així ha estat. Les persones guardonades són altament mereixedores d’aquest reconeixement que és personal, però que també és una manera perquè la resta de persones de Santa Eulàlia les coneguin i coneguin la tasca realitzada al municipi.
El regidor Joaquim Brustenga diu que el grup de CIU va estar absolutament d’acord amb la creació d’aquesta distinció, i que els semblava que no s’havia de concedir a un nombre massa elevat de persones, per tal de no restar importància a la distinció.
Aquest primer lliurament es fa a gent mereixedora, i per això estan d’acord amb les quatre persones a qui se’ls farà entrega de la Creu de Santa Eulàlia, i els felicita a tots.
Una senzilla acta de consistori expressa perfectament el consens a l'entorn de la seva tasca realitzada al llarg de la seva vida per al seu poble. Però, sobretot, deixa clar que, des de totes les mirades existents en el poble, com a persona tothom volia que quedes constància de la seva bonhomia.
Que es preparin allà dalt, al cel de les lletres, que ja tenen qui els portarà la revista celestial!