dimecres, 27 d’octubre de 2010

L'adéu a en Joan Solà

Parlem-ne. Si més no, és el que intento fer cada cop que se'n va algú d'aquells a qui estimo. I amb la mort d'en Joan Solà -el professor Solà- em passa això.
Tot i que ja n'esperàvem un final proper, sempre arriba abans d'hora. Se'ns en va el savi més nostrat. Un científic de la llengua, però, sobretot, un professor que volia arribar a tothom. De fet, que tots els catalans i catalanes fóssim conscients del valor d'estimar i conèixer la llengua, era per ell -i segueix essent- tant important com el coneixement més erudit. Les seves lliçons -plenes de precisió, però també d'estimació i emoció- eren un exemple d'aquest caràcter dual de la seva tasca.

Em venen al cap tot de records. Justament el vuit de juny d'enguany, després d'una conferència sobre La meravellosa traducció de l'Odissea, de Carles Riba, al Casino, vaig córrer amb la Núria per demanar-li una signatura a l'exemplar del seu llibre: Plantem cara. Defensa de la llengua, defensa de la terra. Hi va escriure: "A la Núria, perquè estimi aquesta terra i aquesta llengua com els seus pares. Granollers. 2010".
Amb l'Anna Jansana també li vàrem regalar un altre Parlem-nos -el de Blanes-, recordant-li el nostre, el del Vallès. Tenia encara ben present l'article del nostre Parlem-nos, en el seu Parlem-ne de l'Avui. i el sopar -llarg, distès i ple de coneixences- a La Gamba.
Més enrera, queden les classes d'Ortotipografia amb en Josep Maria Pujol. Dels pocs cops que havia entrat a la Universitat Central -quins espais més bonics al cor de la gran ciutat- era amb un postgrau sobre edició, on vaig poder gaudir d'aquesta precisió milimètrica que contenen els llibres, tant en el seu contingut com també en el seu continent. Una mica més, doncs, d'estima pels llibres.
La seva mort ha coincidit amb la darrera reunió de la CIRI d'aquesta legislatura. M'han acceptat d'afegir a l'acta una referència al Joan Solà científic.
El país -que som tots- el trobarà molt a faltar.
Ja me l'imagino, al cel dels lingüistes, plantant cara i donant lliçons d'ètica i política per al català!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

prova

Anònim ha dit...

Hola, Quico,

Recordo aquell sopar a La Gamba, després de la conferència d'en Joan Ferrer sobre en Coromines. Tenies en Joan Solà al costat i li vas explicar l'exposició del Parlem-nos. Havent sopat, quan ens vam acomiadar, a cau d'orella, en Solà em va dir que faria un article sobre aquesta exposició. No et pots pas immaginar la il·lusió que em va fer; vaig arribar a casa que el peus no em tocaven a terra.

Divendres 28 de gener vaig anar a la conferència que el Ganxo feia a Santa Eulàlia com a homenatge a en Joan Solà. Et copio el que vaig escriure al bloc del Centre: "Divendres al vespre vam poder escoltar a Santa Eulàlia com en Narcís Garolera ens anava explicant fragments de la vida i de les inquietuds d’en Joan Solà, barrejats també amb la seva pròpia vida. El va tractar durant quaranta anys, com amic i com a col·lega: sopaven, anaven al cine, cantaven … formaven part de la mateixa coral. En Solà estimava molt l’excursionisme i el cant. El va tenir com a professor: "aquelles classes eren com mel", "ens aclaria les coses perquè ens les enfosquia". Va acabar llegint-nos un text d’en Solà "Què és emoció" que, justament per l’emoció, no va poder acabar de llegir i ho va fer en Ramon Vilageliu del Ganxo. Una vetllada, de totes totes, interessant i emotiva".

Una abraçada,

Anna