diumenge, 14 de novembre del 2010

David Gomàriz. Moros a la costa

Segueixo amb el meu periple particular per les històries de pirates llegint aquesta novel·la curta, guanyadora del I Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils Josep Lluís Savall 2008. (Altres vegades se m'han escapat comentaris sobre la importància d'aquests premis locals, que fomenten primeres obres i, sobretot, el creixement de la pedrera d'escriptors).
Una correcta obra breu, de David Gomariz Tocino, que ens fa viatjar en el temps des del Cambrils del S. XVII, amb tots els ets i uts de les històries d'aventures i de pirates, i que retrata bastant més bé el que probablement era el món dels pirates del nostre mar que uns quants Mar-i-cels melosos.
(M'ha costat força el tractament de la llengua. Millor dit, de les llengües. D'acord que, en aquells temps, les barreges lingüístiques devien estar a l'ordre del dia. Però es fa difícil d'entendre els diàlegs en llengües mesclades). També ens permet de reconèixer, a partir del Cambrils d'aleshores, racons del poble d'avui.
El que és clar, però, és que la història local permet enginyar històries ben potents, que la nostra literatura hauria d'aprofitar.


La sinopsi de l'editorial diu: Hi ha moltes històries de pirates. Moltes històries de pirates del Carib, oblidant sempre uns pirates molt més coneguts pels nostres avantpassats. Els barbarescos. Els pirates musulmans que, al segle XVII, assolaven el llevant de la península, en atacs fugaços per tornar ràpidament als seus refugis del nord d’Àfrica. Aquest llibre d’aventures tracta d’aquests pirates. La historia d’un jove forçat a ser pirata, un llibre que intenta ser fidel a com era la vida a bord d’un d’aquests vaixells portadors de mort i desgracia. Aquest relat intenta explicar, de la mateixa manera, els mètodes salvatges que utilitzaven en els seus assalts i la manca d’escrúpols d’aquests homes que cometien els seus delictes sota la cobertura de l’ample mar on no hi ha testimonis. Una època on no era estrany veure una bandera negra a l’horitzó, una bandera que signifi cava la mort o ser venut com esclau a un mahometà. No cal anar gaire lluny per trobar encara encantadors pobles marítims amb vells canons rovellats que apunten al buit mar blau. Vigies silenciosos de temps passats, la funció dels quals era fer fugir aquests temibles pirates que saquejaven les nostres costes per robar, matar i segrestar les pubilles. Aquesta és una novel·la de pirates, abordatges, violència i aventures on el marc són les terres banyades per la nostra vella mar Mediterrània.
La biografia d'en David Gomariz (Barcelona, 1975), diu que treballa a l’administració de Justícia, feina que combina amb la publicació d’articles i la pràctica de l’esgrima, tant en la vessant esportiva com l’escènica. Col·labora habitualment al butlletí semestral Som el SAM. Aficionat de la història, està especialment interessat en el segle XVII així com la Grècia clàssica. Gran admirador de l’obra d’Alexandre Dumas i Arturo Pérez-Reverte, creu en el rellançament del maltractat gènere d’aventures per captivar les noves generacions de lectors, així com a tots aquells que gaudeixen somiant amb altres èpoques.
Doncs aquest és un gran inici per seguit per aquest camí. Val la pena.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Un llibre genial, un escriptor genial i millor persona.