El nadal que no vam tornar a casa

No hi ha millor Nadal que aquells que recordem de la nostra infància. I ara que estem immersos en la crisi, ens pot semblar que qualsevol altre és millor que el present. Però va haver-hi uns anys, just després de la guerra, que molts catalans varen viure uns quants Nadals a l'exili, ben difícils de superar per la situació del moment, plens d'incertesa pel que els esperava, però amb la il·lusió que tota la foscor de l'imperi espanyol no seria per sempre i el seu retorn seria possible.
Per això, aquest és el segon Nadal que rellegeixo aquesta selecció de textos que formen part dels moments més durs de la nostra història, recull de proses i poesies que evoquen l'exili des del punt de vista del sentiment més íntim, de la nostàligia més pregona, de la sorprenent barreja de descoratjament i d'esperança del primer Nadal un cop acabada la guerra, el Nadal del 1939. Tot contrastant amb el primer Nadal feixista -senzillament, el Nadal d'un altre país- en Quim Torra proposa textos catalans d'exili, d'Eugeni Xammar, Josep Pous i Pagès, Avel·lí Artís, Agustí Barra, Pere Coromines, Ambrosi Carrion, Ventura Gassol i els germans Carles i August Pi i Sunyer, Emili Vigo, Jordi Vallès, Joan Ferrer, Gràcia B. de Llorenç o F. Garcia -Trabal, recollits de revistes d'exili catalans a París, Buenos Aires, Xile, Ciutat de Mèxic, o dels camps de concentració de Sant Cebrià i de Bram.
Des de París, Eugeni Xammar escrivia, el gener de 1940:
...
Neus de les altres muntanyes, dies clars del Vallès, nits humides i ploviscoses de Barcelona, tempestats de la mar, hores tèbies i assolellades del camp de Tarragona i de la Costa de Llevant, vents gelats de la Plana de Vic... Harmonia i contrapunt de l'hivern a Catalunya. Els catalans escampats pel món enyoren aquest hivern a Catalunya, com enyoren, de la pàtria estimada, la primavera, l'estiu i la tardor, els dies i les nits de tot l'any, el pas dels ocells i de les hores, el baf de la terra i les postes de sol. I l'enyorança és més punyent ara que mai, ara que ha caigut damunt de Catalunya l'altre hivern, l'hivern de tot l'any que ja fa anys que dura i que no sabem quants anys durarà, l'hivern que glaça l'esperit i endola l'ànima, l'hivern que escampa la mort i la tristesa per tota la terra catalana, a la vall dAran i a la Ribera de l'Ebre; al Pla de Lleida i al Cap de Creus.
N'hi ha que diuen que la Primavera no tornarà mài,. Són gent de poca fe. No els cregueu. Si sentiu, de vegades, trontollar massa fort l'esperança, penseu en els minyons de muntanya i la mestressa de la masia pirinenca, en el pagès de Riells, en el soci de l'Ateneu Barceloní i la seva mare, que coneix la virtut de la sopa escaldada, en el patró de la barca de la Costa Brava, en el propietari Castanys, en el metge Morell. Al ple de l'hivern, ells porten amagada al cor, com nosaltres mateixos, la nova primavera de Catalunya.
Bon Nadal a tothom!
En el mateix text de Xammar, Hivern a Catalunya, hi fa sortir el seu Granollers estimat:
...
Som a la vall baixa del Congost, Quin cel més fi, quin ariet més prim, quin sol més eixerit, quina llum més clara i trancaissa! Fa fred? Sí. Fa un cert fred, no massa, no res de l'altre món, però vaja, sí, fet i fet, es pot dir que més aviat fa una mica de fred. Els compradors barcelonins que vénen a mercat troben sempre que a Granollers hi fa molt fred. Sota la vela del carro, mig ajaçat entre les saques de segó i de blat de moro, el pagès de Riells que, havent dinat, se'n torna cap a casa, troba, mentre cargola, llepa i encén un cigarret de paper, que de fred no en fa ni gota ni gens.
Ha estat un bon mercat. Entenem-nos! Bons, allò que se'n diu bons, els merecats no ho són mai. Diem que ha estat un bon mercat perquè no es pot dir que hagi estat un mal mercat. Els conills i els ous s'han venut a bon preu i de pressa. Ni amb els garrins ni amb els pollastres no no s'ha fet cap mal negoci. S'ha comprat el gra per al bestiar, unes calces de vellut, una falç, una baldufa i la medicina per a la de casa que, com cada any a l'hivern, es queixa d'unes punxades a l'esquena que mai cap metge no li ha sabut dir ben bé d'on li vénen. A les onze tocades, amb el carro carregat i totes le feines fetes, ha arribat l'hora de fer el vermut i d'entaular-se a can Tomàquet. Bona gana i bon dinar de cap a cap! Cinc passades: arròs, cap i pota, popets amb ceba, anyell rostit amb all-i-oli, pollastre amb suc. Quatre fulles d'escarola. Un plat de crema i ametlles torrades per postres. Cafè i cigaló de rom. Pa, vi, sis pessetes i bon profit.
Mentre el carro puja amb ensopiment carretera de Belulla amunt, el pagès de Riells treu una glopada de fum, rep un raig de sol a l'esquena, fa un rot de satisfacció i es disposa, amb tranquil·litat, a pair els bons aliments.
No, vaja, és l'hivern, però no es pot dir que faci fred.
...

Què en diu l'editor, A contravent?
El Nadal que no vam tornar a casa és la petita història del primer Nadal d’exili, el Nadal del 1939, a través d’un recull de proses i poesies que es van escriure llavors, i que es van publicar en diaris i revistes de fora de Catalunya.
Aquest llibre evoca l’exili des del punt de vista del sentiment més íntim, de la nostàlgia més pregona, de la sorprenent barreja de descoratjament i d’esperança del primer Nadal un cop acabada la guerra.
Als noms d’Eugeni Xammar, Josep Pous i Pagès, Avel·lí Artís, Agustí Bartra, Pere Coromines, Ambrosi Carrion, Ventura Gassol i els germans Carles i August Pi i Sunyer, s’hi sumen els d’Emili Vigo, Jordi Vallès, Joan Ferrer, Gràcia B. de Llorenç o F. Garcia-Trabal, que, tot i ser molt menys coneguts, van fer arribar els seus articles, alguns escrits des dels camps de Sant Cebrià i de Bram, a les revistes d’exiliats catalans a París, Buenos Aires, Xile o Ciutat de Mèxic. També s’hi recullen els textos que es van publicar al número de Nadal de L’illot de l’art, revista editada pels mateixos presos del camp de Sant Cebrià, un document excepcional.
El Nadal que no vam tornar a casa s’obre amb un pòrtic de Pere Carbonell i es tanca amb dos textos de Joan Oliver i Xavier Benguerel

Els Autors
El Nadal que no vam tornar a casa inclou textos de Francesc Trabal, Pere Carbonell i Fita, Eugeni Xammar, Avel·lí Artís, Jordi Vallès, F. Garcia-Trabal, August Pi i Sunyer, Jordi d’Argent, Carles Pi i Sunyer, Emili Vigo, G. Sánchez Boxa , Pere Coromines, Ambrosi Carrion, Gràcia B. de Llorenç, Ventura Gassol, Agustí Bartra, Joan Ferrer, Josep Pous i Pagès, Joan Oliver i Xavier Benguerel.
També recull els articles que els presos del camp de concentració de Sant Cebrià van editar a L’illot de les arts, setmanari que s’imprimia i es distribuïa al mateix camp.
Malauradament, uns quants articles, anònims o firmats amb les inicials, no han pogut ser atribuïts a cap autor en concret.
Tots els textos fan referència al Nadal del 1939