Inicio aquesta nova singladura que m'ofereix l'Ara Vallès reivindicant la diversitat de la nostra comarca, fins i tot quan parlem dels seus límits. Ho faig coincidint amb l'aparició als quioscs del segon número de la revista-llibre Vallesos, que propugna una sola ànima per a les dues actuals comarques que configuren la plana vallesana, basant-se en la seva gent i el seu ric patrimoni cultural. Imprescindible a qualsevol prestatgeria amb vocació d'omplir-se amb els millors volums de les lletres i la història local, aquesta novetat editorial semestral es converteix en una eina per anar canviant, a mesura que n'anem assaborint la lectura, les mentalitats dels seus lectors.
I és que, certament, els darrers anys hem anat veient com el mapa comarcal era posat en dubte ara sí i ara també. Sembla que tothom té clar que, a la llarga, la nostra comarca -el Vallès Oriental- està destinada a desaparèixer per la segregació d'uns quants municipis cap el Moianès, uns altres cap el Baix Montseny i uns quants més cap el Baix Vallès (sense oblidar-me de l'Alt Congost o el Vallès Central).
...
Al mateix temps, i en moments en què les mirades cap els municipis del costat haurien de ser més solidàries que mai, ens trobem amb la fallida de processos pensats per a ser compartits i que no acaben de rutllar del tot. Sinó, mireu el centre d'acollida d'animals domèstics -eufemisme de gossera- al que acabem de renunciar, o els intents no gaire reeixits de generar una televisió amb sentit comarcal.
Ara és l'hora, segadors, de treballar de forma més mancomunada que mai, si és que volem evitar de quedar-nos sense uns quants serveis públics més. És moment de recuperar experiències com la de la Mancomunitat de la Vall del Tenes, i ensenyar-ne les bondats a la resta dels nou-cents i tants municipis que formen el nostre país petit. O els exemples de gestió compartida dels residus, de l'esforç per a la recuperació dels rius per les seves conques o del foment i l'ensenyament consorciat de la nostra llengua. I podem aplicar-ho a serveis com ara la neteja, la cultura, l'urbanisme o la promoció econòmica, per citar-ne només alguns que no seria gens difícil de gestionar conjuntament, si ens ho proposéssim, amb els municipis del costat.
En els temps líquids -fins i tot per als territoris- que ens ha tocat viure, els Vallesos ens ajuden a repensar el nostre, ens conviden a descobrir-hi uns valors que van més enllà dels límits mentals en els que ens havíem quedat, i ens ofereixen la possibilitat de compartir amb els veïns de l'altre Vallès -dels altres vallesos- tot un munt de noves experiències i possibilitats. Ningú, fins ara, havia tingut la valentia de proposar-nos d'anar encara més plegats, enlloc de cadascú a la seva.
I tot comença, com és normal, per la coneixença. Per això, en aquest número hi descobrireu, entre molts d'altres secrets, que Matadepera va ser capital de la Segona República; que Granollers va tenir una presència activa al costat dels austriacistes el 1714; que podem muntar una ruta turística pels magnífics campanars barrocs i neoclàssics d'uns quants municipis; o que sembla que el llop torna al Vallès, amb el Moianès com a porta d'entrada. I, sobretot, que els esports també són una bona eina per a fer i reivindicar la comarca gran.
Són molts, doncs, els arguments pels quals no hauríeu de deixar de comprar aquest nou número de Vallesos i a demanar l'anterior, si no ho vareu fer en el seu moment! Però sobretot perquè aquesta revista-llibre ens permetrà apreciar que la tenim més grossa del que pensàvem fins ara, la comarca.
I pot servir, fins i tot, perquè aquest mateix diari digital vagi repensant el seu àmbit d'actuació en el futur. Per què no, AraVallesos?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada