La Nora, la protagonista, dubta de tenir el pare perfecte -un presentador de televisió a l'atur- tal i com el veuen les seves amigues. I arriba a fer-se el seu propi Decàleg (com es deu dir una norma amb dinou punts?), del tipus: El pare perfecte mai no vol que endrecis l'habitació i mai no et demana els deures, o bé sempre té ganes d'anar a qualsevol lloc divertit. Consultades les meves filles, hi coincideixen en tot, afegint-hi, però, un darrer punt que digués El pare perfecte mai no ens deixa en ridícul davant de les nostres amigues!
Sort en té, al final, del seu millor amic, l'Òscar -inventor de la patalata, la tortulí, la pastill ade convertir aigua en batut de xocolata, el robot de fer deures o el fabulós comandament a distància per a pares i mares!- que l'ajudarà a resoldre el problema.
Llàstima del final, un xic massa televisiu. Però això no treu que, per qüestions d'igualtat de gènere -o de quotes, si ho preferiu- em proposi de regalar a les meves filles la primera part -Em venc la mare-, perquè, en cas de crisi, tinguin més idees d'altres opcions que només les de vendre'm a mi!
Què en diu l'Editorial?
Una nova aventura dels protagonistes d'Em venc la mare, en què la imaginació i l’estimació són les millors armes per resoldre els problemes familiars.
SINOPSIS:
El pare de la Nora s’ha quedat sense feina i torna a casa disposat a convertir-se en el pare perfecte. El problema és que el que ell entén per pare perfecte no s’assembla gaire al model de pare que li agradaria tenir a la Nora. Per això decideix buscar-li feina, sense que ell ho sàpiga. Però, com es busca feina per a un presentador de televisió superfamós? L’Òscar, el millor amic de la Nora, l’ajudarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada