I és que jo sóc d'aquells tintinaires que, davant de l'etern dilema sobre què és millor, si el llibre -el còmic, en aquest cas- original o la seva adaptació, el que no hi ha és dilema. Són dues coses ben diferents, casacuna amb els seus mèrits. El llibre d'Hergé sempre serà el llibre, l'original, on l'autor hi aboca les seves intencions reals i, sobretot, aquell que ens va permetre descobrir el personatge -els molts personatges, en aquest cas- i fer-los ben nostres (posar-los veu al nostre gust, donar el nostre ritme a l'aventura, anar endavant i enrera de la història quan no l'entenies, parar de llegir en una pàgina i continuar l'endemà -ah, no! això era impossible!) ... I la pel·lícula és tota una altra cosa, ben diferent, i que té tots els valors que hi aporta el seu director -aquest cop, no hi ha actors que valguin, i on se'ns dirigeix per la trama al ritme d'Spilberg. En tot cas, es pot discutir la fidelitat a l'original. Però en aquesta ocasió, excepte que els rètols que surten durant la pel·lícula són tots en anglès, s'hi veu ben reflectit l'esperit d'en Tintín, en Milú i el Capità Haddock. (Per cert, que a casa l'hem pronunciat tota la vida amb la hac muda, i no aspirada, com fan al film). Per tant, el millor que podeu fer és no perdre-us-la. I després, discutiu tant com volgueu sobre l'ou o la gallina.
La gran pega de tot plegat, però, és l'exil·li cinematogràfic al que ens veiem obligats els granollerins que volem veure una pel·lícula en la nostra llengua. No hi ha Lleis del cinema que valguin, ni acords del Govern amb les empreses distribuidores. Els cinemes Òscar de la nostra ciutat es passen pel forro qualsevol voluntat i intent per avançar en aquest sentit, i s'alien amb els dolents de la pel·lícula -en aquest cas, l'Ivanovitx Sacarina- per anar contra el català. Sort que admeten el programa CINC, que organitza el Consorci de Normalització Lingüística, i amb això deuen considerar que ja es renten la cara. Però fa temps que no podem veure una estrena de cap pel·lícula doblada al català, mentre que continuen omplint les sales de xavalla cinematogràfica, tota doblada a l'espanyol. (I això que, fins i tot, aquest cop se n'ha fet un videojoc en la nostra llengua!) Llamp de llamp, a Granollers volem veure Tintín en català!
De fet, però, hauria d'haver començat explicant que, a casa, la infantesa va estar marcada per els Tintín i els Cavall Fort, i les històries que ens proporcionaven uns i altres. Cada un dels volums dels Tintins es correspon a una de les nostres dents, en un regal desitjat a més no poder que ens portaven els angelets sota el coixí, que també devien ser uns grans fans d'en Tintín. Tres germans per no sé quantes dents, i ja teniu tots els àlbums amb les seves aventures. I, sobretot, aprenent a renegar amb els insults del capità Haddock. (Cal dir que, a la pel·lícula, hi afegeixen un Carallufa prou encertat!).
La bona notícia, però, ens la proporciona el mateix Spielberg, que s'ha quedat amb els drets i ha acordat de produir la millor sèrie de TV3, Polseres Vermelles. Ara, que amb aquest caràcter mogut que imprimeix l'Spielberg a les seves pel·lícules, no sé com s'ho farà per produir alguns dels capítols. Si més no, la cursa en cadira de rodes per dins de l'Hospital pot ser espectacular! A casa, estem tots impacients per veure'n el desenllaç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada