diumenge, 6 de novembre de 2011

La ministra i el comerç d'armes

Una de les qüestions que fa posar més els pèls de punta és mirar amb deteniment l'activitat armamentística espanyola, responsabilitat directa del Ministerio de Defensa. És evident que la premsa en general no fa mai gaire cas del que hi ha al darrera de la venda d'armament i dels guanys que l'Estat espanyol n'obté, ni les inversions en la indústria de guerra -per molt que la dissimulin amb eufemismes com ara indústria de defensa- o de la despesa en la recerca militar. No veureu mai cap d'aquests diaris que diuen investiguar el més mínim senyal de corrupció a l'administració que expliqui com es porta a terme la compra-venda d'armes per part d'indústries -també catalanes- que no tenen escrúpols en omplir d'armament a països en conflicte i dictadures del tercer món, sense cap respecte pels Drets Humans. És, segurament, el sector on la transparència brilla més per la seva absència, no fos cas que fossin acusats d'espionatge!
Per això, no em puc deixar de mirar l'ara candidata Chacon, més enllà del Polònia, com la responsable de bona part d'allò que denuncia l'Informe que acaba de publicar el Centre Delàs de Justícia i Pau, amb el títol de El Controvertit Comerç d’Armes Espanyol, un Negoci Secret 2001 - 2010 . Com tampoc mai he pogut deixar de veure l'ex-ministre Narcís Serra com la persona que venia els tancs que ens varen mostrar en els camps de refugiats sahrauins, capturats a l'exèrcit marroquí. Ni puc deixar de veure en el Rei dels espanyols la imatge del comercial més eficient -i prou que s'hi ha lucrat!- a l'hora de vendre armament a qualsevol sàtrapa d'arreu del planeta! Armes, moltes d'elles, que serveixen a règims tirans i militars corruptes, malgrat que se'ns continua venent com que cooperen en missions de manteniment de la pau. Quina vergonya!
Com que tot això no sortirà en campanya electoral, trobo oportú que el Centre Delàs ens recordi que, en moments com aquests, també podem votar per la pau i contra les guerres. Tot i que el que ens espera, en aquest sentit, sembla clar que sortirem del foc per anar a caure a les brases!
Per qui no el vulgui llegir sencer, aquí en té el resum executiu de l'Informe: ...


El Controvertit Comerç d’Armes Espanyol, un Negoci Secret 2001 - 2010

Les exportacions espanyoles de material de defensa de 2010 han aplegat a 1.128 € milions, un 16% inferior a les de 2009 i un 388% superior respecte de 2001. Aquest any, l'Estat espanyol s'ha situat en la novena posició en el rànquing mundial de països exportadors d'armament, assolint el 2% del total mundial i el 0,6% del total de la balança comercial espanyola. Cada dia Espanya exporta 3 milions d'euros en armes, moltes d'elles a països en conflicte armat o on es violen els Drets Humans.

En el període 2001-2010, el 74% de les exportacions de material de defensa espanyol correspon a aeronaus militars (36%), vaixells de guerra (28%), a equips de formació d'imatge o contramesura (10%), bombes, coets, torpedes, míssils (7%), combustibles i explosius militars (7%) vehicles tot terreny militars (6%), equips electrònics (2%), municions i components (2%), equip lògic (programari) d'ús militar (1%) i armes de foc (2%). Les exportacions d'armes curtes i lleugeres van ser el 2010 un 96% superiors a les del 2001, ascendint a 173,03 € milions d'euros. Les transferències espanyoles de productes i tecnologies de doble ús (amb un probable ús militar) van arribar als 97,3 milions d'euros.


Armes espanyoles a conflictes armats, amb greus tensions i on es violen els drets humans
Tot i que durant l’any 2010 els principals mercats espanyols són els països que formen part de l'OCDE amb el 70% de les exportacions (788 € milions) i els països que formen part de l'OTAN amb el 52% (589 € milions), Espanya ha exportat armes a països que estaven en conflicte armat en el mateix moment de realitzar la transferència d'armament, com és el cas de República Centreafricana, Txad, Filipines, Colòmbia, Turquia, l'Índia i el Pakistan, o en seriosa situació de tensió amb altes probabilitats d'esclatar en conflicte armat, com Israel, Tunísia, Egipte, Veneçuela, Indonèsia o l'Iran. Espanya ha venut armes a nombrosos països on es vulneren els Drets Humans, entre els quals destaquen els casos de la Xina, Aràbia Saudita, Guinea Equatorial o Iran. A més les exportacions espanyoles de productes i tecnologies de doble ús han tingut com a destinacions llocs tan qüestionables com l'Iran, Costa d'Ivori, l'Iraq, Algèria i Etiòpia. El fet que l'Estat espanyol hagi exportat l'any 2010 armes a països en conflicte armat o on es vulneren els drets humans, representa un clar i evident incompliment de la legislació vigent en matèria d'exportació d'armes per part del Govern espanyol, segons el que preveu tant la Llei de Comerç Exterior de Material de Defensa i Doble Ús 53/2007, com a la Posició Comuna 2008/994/PESC. A més, moltes de les exportacions d'armament espanyol les desconeixem per ser qualificades com a secret d'Estat, de manera que la vulneració de la legislació espanyola i internacional sobre comerç d'armes és molt probablement major que la aquí exposada.


Poques denegacions d'exportacions d'armament
Encara que és positiu que l'Estat espanyol hagi denegat el 2010 algunes exportacions de material de doble ús a l'Iran, Jordània, Pakistan, Síria, Sudan i Iemen pel risc de desviament per a la producció d'armes de destrucció massiva, aquestes denegacions resulten totalment insuficients vista la llarga llista de països als quals Espanya hauria d'haver denegat la venda d'armament per trobar-se en conflicte armat, en situació de tensió o de vulneració dels Drets Humans.


Contribueix Espanya a la privatització de la guerra?
En relació a les exportacions d'armament espanyol per a ús privat, el 70 i el 90% pertanyen a la categoria 4 d'exportació d'armes, que inclou bombes, torpedes, coets, míssils i granades, entre altres. La manca de transparència en el comerç d'armes espanyol ens obliga a preguntar sobre el tipus d'empreses a les que està arribant aquest armament, que de ser empreses militars i de seguretat privades, com les que participen en la guerra de l'Iraq, Afganistan i altres conflictes armats, suposaria que Espanya estaria contribuint a la privatització de la guerra.