Andrea Camilleri i Carlo Lucarelli. Amb l'aigua al coll

Començo les vacances devorant un dels molts llibres que tinc pendents sobre la tauleta i fent-ne la crònica, perquè m'ha agradat. En aquest cas, una llaminadura, feta a dues mans (o seria a quatre, si escriuen amb l'ordinador?), per l'Andrea Camilleri i en Carlo Lucarelli, que s'endinsen en una jam session improvitzada amb els seus dos personatges, el Comissari Salvo Montalvano i la Inspectora en cap Grazia Negro. (Tal i com explica el seu editor, Di Gennaro -que també surt entremig de la història-, la idea del llibre s'esdevé quan, en una entrevista per a un documental que feien als dos autors, els va preguntar com es comportarien els dos policies davant d'un cas en comú. I això va anar prenent forma en els mesos posteriors, sense saber cadascú què escriuria fins a rebre el que l'altre li fes arribar per correu. Camilleri va agafar la idea de la novel·la "Murder Off Miami, de Dennis Wheatly, de l'ay 1936, en què el cas es resol a partir de cartes, fotografies, informes forenses, documents policials, ...).
Així, com si es tractés d'un joc, tots dos es dediquen a resoldre un cas ben complicat amb tots els ingredients típics de les novel·les d'en Montalbano: una bona dosi de transgressió de les normes, tensió no resolta entre la parella de protagonistes, un Catarella que fot la pota sempre que pot, ... I en aquesta ocasió un personatge, la Betta Gardini, misteriós i ben dolent (tot i que està ben piteruda i té la fama ben merescuda, segons en Montalbano!), i que els farà anar de corcoll, buscant peixos entre Palerm i Bolònia, per acabar a Milano Marittima (que, encara que us soni prop de Milà, és més aviat la platja de Bolònia).
Com sempre, la història aplega un llibre de cuina paral·lel, que inclou aquest cop els cannoli, els tortellinis, fets a la tradició bolonyesa i comprats a l'antiga cansaladeria de la ciutat AF Tamburini, i els cassatine. Pasta i pastisseria per endrapar, i poc peix i marisc, com ens tenia acostumats fins ara.
(Ep, que els llocs que se citen, amb adreça incorporada, existeixen de veritat! Si us poseu al Gúguel Maps, piqueu l'adreça que indica el llibre i baixeu el ninotet, veureu en directe els espais de la novel·la! Ja ho he dit altres vegades: un dels elements més fàcils d'"afegir" com a complement a l'obra i donar valor a una obra literària, és poder-ne veure els escenaris; i la informàtica ho permet de manera ben senzilla!).
I, també com sempre, cal felicitar el traductor, en Pau Vidal, que ens proposa aquesta vegada un relat no tan complicat lingüísticament parlant -hi ha poc catarellès- però ple de frases fetes, ben encertades.
Un darrer comentari, per demanar als editors que s'atreveixin a traduir al català les obres de Carlo Lucarelli (només sé trobar una traducció de carme Arenas d'una novel·la sobre Guernica), i poder conèixer més a fons la seva protagonista, la Grazia Negro. I, si no, provarem de llegir-les en versió original. Per què no?
Què en diu l'Editorial?


Una col·laboració sense precedents. Per primera vegada, el comissari Montalbano i la inspectora Negro indaguen junts per resoldre un cas ben perillós.


Text de contraportada


Per primera vegada, Andrea Camilleri i Carlo Lucarelli, els dos mestres de la narrativa negra italiana contemporània, uneixen el seu enginy per oferir-nos una història que té com a protagonistes els seus personatges més famosos: el comissari Salvo Montalbano i la inspectora Grazia Negro.
El motiu que els ha posat en contacte és un insòlit homicidi que ha tingut lloc a Bolonya. La víctima ha estat trobada amb una bossa de plàstic al cap. A terra, al costat del cadàver, han aparegut tres peixets vermells. El cas és a les mans de la inspectora Negro, qui en descobrir que la víctima és originària de Vigata demana ajut al seu col·lega sicilià.
Però, fins a quin punt Montalbano estarà disposat a participar en una investigació que s’anuncia perillosíssima i taxativament prohibida pels superiors?