El Perfil de Granollers

Roca Umbert o Can Muntanyola, projectes per generar dinamisme a Granollers 

Fa pocs dies vaig assistir a la presentació de l'estudi El perfil de la ciutat a Granollers. El tècnic que en feia l'exposició ho va deixar ben clar: Granollers és la ciutat més "normal" de totes les ciutats que es fan i es desfan pel nostre país. Però què volia dir ben bé quan deia una ciutat "normal"?
Anem a pams. Per començar, cal explicar que el projecte El Perfil de la ciutat és fruit de la col·laboració tècnica de 14 ajuntaments de ciutats mitjanes, a través dels seus observatoris socioeconòmics, amb l'objectiu de mesurar la qualitat de vida, la sostenibilitat i el benestar dels ciutadans. Així, a més de Granollers, Barberà del Vallès, Manresa, Mataró, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, entre d'altres, disposen d'una sèrie d'indicadors en diversos àmbits -demografia, mercat de treball, habitatge, activitat econòmica, teixit empresarial, cohesió social i sostenibilitat- que els permet veure com evolucionen cada una d'elles i comparar-se amb el conjunt de ciutats que formen la xarxa. La gestió del projecte correspon al tècnics analistes -economistes i sociòlegs especialistes-, acostumats a donar sentit a la fredor de les múltiples dades que els toca analitzar. Per tant, gent que ruminen molt totes i cada una de les afirmacions que fan, gens apassionada, i a qui no se'ls acudiria pas dir cap frivolitat.
Així doncs, el "normal" que va proferir el presentador, tècnicament, venia a dir que Granollers és la ciutat amb una desviació típica menys elevada. Això és, la que s'acosta més a la mitjana en cada una de les variables analitzades. El que és el mateix, la que surt menys de la norma. La ciutat que es fa notar menys, estadísticament parlant. O, si ho preferiu, la que segueix la inèrcia, la tendència general i no se'n surt del guió. O, com algú podria suggerir, la ciutat més "avorrida", allà on passen menys coses. Fins i tot l'estadística confirmaria, doncs, la sensació que té molta gent respecte a la grisa dinàmica general de la nostra ciutat.
Si ens fixem en el contingut de la presentació, sobretot se'ns va ressaltar dues variables positives: una d'educativa -la ciutat que té l'índex més baix de fracàs de l'ESO- i una d'econòmica -Granollers és la ciutat amb més facturació total per capita, tenint present que la nostra estructura empresarial es caracteritza per l'existència de grans empreses històriques que generen força ocupació i amb un elevat volum de negoci. En canvi, si aprofundim en la lectura de l'estudi, veurem que una de les variables que els autors de la presentació es varen oblidar de reflectir -i cap mitjà d'informar-ne- és l'índex més baix en quan a empreses noves. És a dir, que tenim ben poca capacitat emprenedora i d'innovació econòmica, mentre ens dediquem a anar greixant les dinàmiques que ja tenim consolidades.
En el fons, estem parlant del model de ciutat que estem construint. Una ciutat a la mida de poques grans empreses, gens arrelades al territori, i a qui només els interessa Granollers perquè "hi h caler", o bé una ciutat preparada per generar petites i mitjanes empreses, actives, arriscades, sorgides de les idees i l'empenta de la gent del territori, i que generen dinamisme a partir de la seva capacitat per moure's, aquí i arreu.
Per tant, podríem resumir dient que el tret que ens fa diferents amb les ciutats similars a la nostra és que a Granollers se'ns educa -i bé- per generar un bon volum de facturació des de les empreses ja existents al territori. És a dir, que el perfil que se'n deriva de l'estudi confirmaria la capacitat comercial que tan se'ns suposa als granollerins des dels dies en què, a l'època romana, a la Semproniana se li va acudir muntar una fonda en una cruïlla de camins.
Ara bé, no hem de confondre seguir la inèrcia -en aquest cas, dels mercats- amb un defecte. Potser és l'edat, però que consti que, per mi, passar desapercebut -allò que estadísticament n'hem dit una ciutat "normal"- és un dels majors al·licients que pot existir. I fer feina sense que se't noti representa, segons el meu parer, una manera de fer ben digna, tan si parlem d'una persona com si ho fem d'una ciutat.
Comprenc també que els ciutadans potser desitgen quelcom diferent, una ciutat més emocionant, més moguda i enèrgica. Amb atractius que ens trenquin la rutina de la compravenda a la que estem acostumats i que posin color al dia a dia comercial que se'ns planteja com a futur.
Però cal tenir present que les variables econòmiques no es capgiren d'un dia per l'altre. I menys en èpoques de crisi. S'ha de fer molta feina de formigueta -allò de "poc a poc i bona feina", que em deien a casa- amb moltes petites accions els resultats de les quals no es veuran fins al cap d'un temps. Aquí és quan afegiria que l'activitat engegada amb Can Muntanyola, per exemple, és ben esperançadora per al futur innovador de la nostra ciutat. O que les oportunitats que se'ns obren a partir de l'entorn de Roca Umbert o de la mateixa Mitja Marató, per incidir en exemples coneguts, no són només de satisfacció personal -cultural i esportiva, en aquests casos- sinó que suposen motius per a la generació d'activitat econòmica emprenedora. Encara cal fer molta feina, és cert, però podem aprofitar força les eines de què disposem per capgirar la tendència.
I és que cal trencar la complaença si no volem que el dinamisme de la nostra ciutat sigui només de calaix i no pas de noves idees i iniciatives.

(Columna d'Opinió per a Ràdio Granollers)
9 de febrer de 2013