Com que vinc de la seva Família XXL fora de sèrie i no he passat pels Petons de diumenge i altres llibres previs, puc dir que el canvi de registre de la Sílvia Soler m'ha sorprès agradablement. Especialista en famílies complexes -potser per això del programa de ràdio a les tardes, on l'he sentit revisant la premsa del cor- ens en fa un retrat ben elaborat de la complexitat que envolta qualsevol familia, relatant la seva evolució a partir de les nits de Sant Joan, tot just quan l'estiu comença, al llarg de cinquanta anys.
Aquest, doncs, és un llibre delicat, intrussiu, de caire poètic, ple de detalls -flors i plantes, ornaments, vestits, pentinats, gestos, ...- on l'humor ha quedat arraconat, i on els personatges es defineixen psicològicament, fent-los ben creibles, més que no pas per les seves accions. Tot i que he trobat l'argument bastant previsible, la història genera prou interès per conèixer-ne el final i quedar-ne satisfet.
Els protagonistes són la Júlia Reig i l'Andreu Balart, que de ben joves queden predestinats a ser amics durant tota la seva vida, a partir de la voluntat de les seves respectives mares, amigues, i que faran que les famílies es retrobin cada revetlla de Sant Joan, durant el mig segle que dura la novel·la. La dissort, o el destí, van determinant la seva vida, apropant-los o allunyant-los l'un de l'altre.
En les converses sobre la novel·la, m'ha agradat que tothom s'hi reconeix en algun moment o altre. Per exemple, en els petits fets familiars, que es converteixen en tradicions a força de repetir-los any rera any (qui no ha convertit en tradició familiar aquell dinar anual amb els germans un cop l'any?). O en les relacions amb les mares, o entre germans, o de parella, ...
El que sí que hi he trobat a faltar de Sant Joan és més foguera. La crema de mobles vells i trastos, les ganes de fer "foc nou" i, realment començar un altre any nou, que avui ja gairebé no es porta, però que, en la nostra infantesa era tota una aventura: la recollida d'andròmines per ser cremades, i la coca de crema amb llançament de petards, quan les flames s'apoderaven de la nit. El signe de l'acabament de l'escola i l'inici de l'estiu. Nostàlgia, doncs, d'un temps passat, ara que hem reduït les fogueres a una concessió administrativa municipal.
En tot cas, un bon llibre, no cal dir-ho, per gaudir-ne aquest estiu que tot just ara comença.
Què en diu l'Editorial?
Sinopsi
L'estiu que comença recull els cinquanta anys de vida de la Júlia Reig i l'Andreu Balart, vinculats abans de néixer per l'amistat de les seves mares, que han imaginat amb il·lusió la possibilitat que heretin aquest lligam o fins i tot que puguin arribar a enamorar-se. Però la Júlia i l'Andreu volen sentir-se lliures d'un destí que s'entesta a unir-los.
Sílvia Soler
Figueres, Girona
Sílvia Soler i Guasch (Figueres, 1961) és periodista. Ha escrit la col·lecció de contes Arriben els ocells de nit (1985) i les novel·les El centre exacte de la nit (1992), El son dels volcans (Columna, 1998), L'arbre de Judes (Columna, 2001), 39+1, L'edat en què una dona sap que l'home de la seva vida és ella mateixa (Columna, 2005) i 39+1+1, enamorar-se és fàcil si saps com (Columna, 2007). Sílvia és coautora de l'obra Ramblejar (1992), un viatge a través de la història de les rambles de Barcelona. Amb la seva novel·la Mira'm als ulls va guanyar el premi Fiter i Rossell el 2003. Amb Petons de diumenge (Columna, 2008) va guanyar el premio Prudenci Bertrana 2008. La seva novel·la més recent, Una família fora de sèrie (Columna, 2010; labutxaca, 2012). L'autora col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada