dilluns, 12 d’agost de 2013

Andrea Camilleri. El somriure de l'Angèlica


Ja fa temps que en Montalbano va creixent amb els seus llibres. Els dubtes de l'edat es van fent cada cop més evidents, i els efectes repercuteixen en la seva vida i la seva feina. Els somnis ja són més que avisos del que l'espera, i les nits li juguen males passades, també al costat de la Lívia. I apareixeran les primeres senyals d'estolidesa deguts a la vellesa i catúfols de vell.
Tot plegat, ajuda a embolicar la trama, molt semblant a l'anterior cas, amb missatges d'un contrincant que suposen un repte afegit per al comissari. Diria fins i tot que la trama passa a un segon terme, mentre el personatge va prenent força.
El segon aspecte a destacar és l'ús de la llengua. El Sicilià, el burocratès, i sobretot, el joc d'endevinalles del Catarellès, una eina bàsica que necessita compressió i perdonança. Alguns exemples en són: llavòrens, porta corredinsa, em sap gros, urgentament, constatador, versària i nemiga, immediatíssim, sa celènncia, ...
La feina d'en Pau Vidal també es fa evident en les frases fetes: "Us he aixafat la guitarra; quan el gat no hi és les rates ballen; del que els ulls no veuen, el cor no se'n dol". I les seves adaptacions: "Ni esca ni romanços", el perepunyetisme, ...
Però aquest cop, en Pau s'hi ha esmerçat, afegint-hi la traducció de l'Orlando Furiós, un poema cavalleresc d'Ariosto, on hi apareix la bella Angelica. (Potser el nou treball d'en Pau, ara que ja l'ha iniciat?).
Així, en Montalbano quedarà tocat per la bellesa d'una jove, que el retornarà als enamoraments de l'adolescència, i posarà en dubte també la seva capacitat de resistència.
L'altre gran plaer, repetit, és el de la cuina: cuddriruni, sopa de peix i rogers fregits, ben corocants, cannoli, espaguettis amb garotes, albergínies a la parmesana, pasta al forn, calamars a la romana, mandonguilles d'arròs, peixet frgit i un plat de gambetes, ... són plats mediterranis que et fan venir gana, fins i tot a l'estiu.
I, com ja va essent tradició en les darreres novel·les, l'Andrea Camilleri es permet el detall d'homenatjar els seus amics artistes. En aquesta ocasió, pintors, molts d'ells de l'escola romana, i totalment desconeguts per mi fins ara: Carlo Carrà, Renato Guttuso, Girogio Morandi, Antonio Dongui, Mario Mafai, Fausto Pirandello (el fill del dramaturg, amb uns quadres excepcionals). Val la pena donar un cop d'ull a l'art sicilià, i a la seva literatura, amb referències a Ariosto, Ugo Foscolo,
En resum, una volta per la Sicília dels plaers, molt apreciable per l'estiu.
Curiositat: Al llom, aquesta novel·la lluu el mateix número de la Col·lecció El Balancí -el 684- que La dansa de la gavina. Error editorial !!??

Què en diu l'Editorial?

«Un dels millors escriptors de novel·la negra. Els crims que investiga Montalbano són contemporanis, però els personatges de Camilleri s’enfronten amb els conflictes perennes dels éssers humans.» The Times 
Sinopsi

L’edat no impedeix a en Montalbano reviure els goigs de l’adolescència: la inadaptació emotiva, els trasbalsos del cor, la lascívia; i per descomptat els enamoraments sobtats amb esclats d’ira i gelosia. Se sap de memòria aquells versos que diuen «...el savi no és sinó un jove / a qui reca haver-se fet gran». Afortunadament en una matèria tan relliscosa, el comissari té ben a prop l’inspector Fazio. En canvi, qui no les té totes és la promesa Lívia, que sospita que en Montalbano ha estat enlluernat per la bellesa de la jove Angelica.
Entretant, un personatge misteriós confon el comissari amb un reguitzell de furts organitzats geomètricament i de manera astuta. No falten estocades variades i passos en fals, amb morts i ferits. La situació és embolicada i té moments aspres. I per acabar-ho d’adobar, en el furor de la investigació irromp la bella Angelica. Tots els ulls se la miren... 


Andrea Camilleri
Porto Empedocle, 1925
Andrea Camilleri, director teatral i guionista, va néixer a Sicília el 1925 i es va iniciar en el món literari amb muntatges d'obres de Pirandello, Ionesco, T.S. Eliot i Beckett, a més de produccions policíaques per a la televisió. El 1978 va publicar El curs de les coses, la primera d'una sèrie de novel·les històriques ambientades a la Sicília del segle XIX, entre les quals hi ha també Un fil de fum, La concessió del telèfon o, més recentment, La presa de Macallè. L'èxit li arribà amb Un mes amb Montalbano, selecció de contes centrats en la figura del comissari Salvo Montalbano. L'estructura policíaca d'aquests relats és més aviat un pretext de l'autor per oferir-nos, amb un lèxic molt ric en dialectalismes, un retrat viu de la societat siciliana. Altres títols del "cicle Montalbano" són La forma de l'aigua, El gos de terracota, El lladre de pastissets, La veu del violí, L'excursió a Tíndari, Un gir decisiu, La paciència de l'aranya, Sense títol, La lluna de paper, Foguerada d'agost, Les ales de l'esfinx, La pista de sorra i El camp del terrissaire, tots publicats en català per Edicions 62.