Nou cicle per a la formació professional

Imatge extreta d'una campanya d'FP a Terrassa

Des de fa molts anys que sentim a dir allò de "els més burros, cap a la FP!" a l'hora de triar els itineraris formatius dels nostres joves. Una bestiesa que ens ha portat, entre d'altres raons, a ser un dels països on hi ha més gent amb tres carreres a l'atur, mentre tenim una gran mancança de perfils tècnics mitjans, amb un atur juvenil desbocat i un nivell de fracàs escolar a la cua dels països desenvolupats. Durant anys, s'ha deixat d'invertir-hi, s'han barrejat els centres amb el sistema de secundària i batxillerat, s'ha generant tota una generació de professors de formació professional amb una mínima relació amb el món de l'empresa, i s'ha inculcat aquesta falsa idea als pares, que acaben preferint per als seus fills una opció amb poc futur laboral però amb molt més pedigrí acadèmic. En tot aquest temps, i malgrat molts esforços realitzats, hi ha la sensació general d'un desprestigi del sistema de formació professional en l'opinió pública difícil de trencar, tot i que al nostre país el sistema ha anat avançant, amb exemples de centres i propostes que validen un model català propi que, si s'activés, podria tenir molt de futur.
I ara, quan la crisi n'evidencia les mancances, no sabem com actuar-hi. Per on cal re-començar? Quines són les prioritats en les que posar-hi els pocs recursos existents? Quin model de FP dual s'ha d'anar definint a Catalunya? Com podem implicar-hi les empreses, de manera que s'atreveixin a invertir-hi també?
Per començar, cal posar la qualificació dels treballadors -el nivell de formació del personal de les nostres empreses- com una de les bases per a la millora de la competitivitat empresarial, conjuntament amb la innovació i la internacionalització, imprescindible per a sortir de la crisi i assolir nivells d'excel·lència requerits en un món globalitzat com el que ens ha tocat viure.
Ara que el Govern prepara una nova llei de formació professional, val la pena fixar-se en el treball Formació professional: nou cicle, qüestió de voluntats, editat per la Fundació Catalunya Europa i elaborat per en Josep Francí (probablement, la persona més indicada per realitzar un primer document per aventurar quins camins cal emprendre, ja que disposa de l'experiència en l'àmbit privat -com a responsable de formació de la Cambra de Comerç- i en l'àmbit públic -com a director general de Formació professional- que l'acredita com a coneixedor del sistema i de les possibilitats del mateix).
En el treball, defineix el sistema de formació professional català amb els trets següents:

• Accessibilitat, facilitant la recuperació per al sistema educatiu de moltes persones que, per motius diversos, van abandonar els estudis en el seu moment.
• Flexibilitat, per adaptar-se a les necessitats de qualificació o  a la disponibilitat de temps per a la formació de la població treballadora adulta.
• Connectivitat (a partir de passarel·les), aportant la possibilitat d'itineraris transitables entre grau mitjà i superior de la formació professional, i d'aquest amb els ensenyaments universitaris.
• Adaptabilitat dels programes de formació a les necessitats de qualificació d'empreses concretes. 
• Eficàcia interna, amb un Índex de graduació de la formació professional de grau mitjà al voltant del 65% i experimentant una tendència positiva els darrers anys.
• Garanties, com la d'obtenció de títols amb valor acadèmic i professional, factor clau per al mercat de treball, o el sistema de qualitat i homologació de les empreses que acullen alumnes en pràctiques.
• Xarxa sòlida de centres, per tot el territori català, que hauria d'avançar cap a la singularització i apoderament de cadascun dels centres per fer créixer el seu rendiment.

I s'hi identifiquen també els elements clau que poden fer de la formació professional un factor útil per ajudar a superar la crisi econòmica actual i l'elevat nivell d'atur juvenil, especialment en un moment en què mesures com la Llei Wert amenacen els avenços dels darrers anys. Per això, és important establir sinergies entre la comunitat educativa, les institucions i les empreses per donar una formació global als estudiants.
En l'apartat de propostes, l'informe planteja mesures d'aplicació immediata per tal que la nova Llei de formació professional que està endegant el Govern sigui la culminació i consolidació d'un procés amb sòlides arrels i no pas, com sovint ha passat, un simple inici il·lusori d'un disseny sense referències pràctiques. Per a això, prescindint de discursos políticament correctes, es proposa de conciliar voluntats efectives entre tots els agents, tot potenciant els actius ja existents de la formació professional inicial.
Aquest informe, doncs, arriba en un bon moment, i és un excel·lent punt de partida per al necessari debat sobre el futur proper de la formació professional, que no es pot deslligar sobre la resta de debats (l'educació, l'estat del benestar, el model econòmic i financer, la independència, el projecte europeu, ...) que, en aquests moments, configuren el futur dels joves a Catalunya.
A continuació, copio les Propostes d'actuació que fa l'autor, orientades a potenciar els actius de la Formació Professional inicial existents  (Segueix ...)

Propostes d'actuació: potenciar els actius de la formació professional inicial

La contenció de la despesa pública és compatible amb l'aplicació d'algunes mesures d'impacte que amb costos perfectament assumibles puguin potenciar la Formació Professional inicial que, com he intentat mostrar, és el principal actiu de la Formació Professional a Catalunya. Aquestes en són algunes:

• Mantenir una oferta capaç d'absorbir la demanda de formació i de contribuir a augmentar el nombre de persones titulades en el grau mitjà i en el grau superior. Les xifres avançades del curs 2012-2013 suggereixen que això s'està fent: la suma d'alumnes dels dos graus de Formació Professional i de la resta d'ensenyaments professionals s'acosta al llindar dels 140.000 alumnes i mostra la progressió constant de l'abast quantitatiu de la Formació Professional inicial. Si l'esforç de millora dels índexs de graduació del grau mitjà dóna els fruits esperats i els mateixos índexs es mantenen almenys estables per al grau superior, el nombre de professionals disponibles per a l'activitat econòmica podria arribar a doblar-se amb relació a les magnituds de només fa deu anys.

• S'ha dit abastament i la realitat en mostra exemples de forma creixent: els qui són joves avui i tenen una qualificació professional, viuran el desenvolupament de la seva carrera professional en un àmbit molt més internacional que no pas les generacions precedents. Això obliga a introduir aquesta dimensió internacional ja en el seu període de formació inicial reforçant, en conseqüència, els períodes de formació i pràctiques en centres de formació i empreses d'altres països (especialment de la Unió Europea), línia d'activitat en la qual cal dir que l'administració educativa catalana ha excel·lit en el darrer decenni. A banda dels efectes positius que aquestes estades de formació tenen en la qualificació dels seus beneficiaris directes –els estudiants– els efectes en la qualitat de la formació que ofereixen els centres educatius són, també, evidents. La preparació de les estades, l'acollida recíproca d'estudiants estrangers i la relació amb escoles i empreses d'altres països comporten, per als centres que hi participen, una tensió positiva que s'acaba traduint en una major qualitat de la seva oferta formativa.

• Avançar cap a l'especialització de centres específics de Formació Professional –ras i curt, que no convisquin amb l'ESO si no és per raons d'escassetat de població en determinades comarques– per tal que esdevinguin referents en el seu àmbit territorial tant per a les empreses com per a les persones i puguin, així, obtenir recursos per a noves infraestructures. Malgrat aquesta especialització topi avui amb la poca disponibilitat de recursos –el volum d'alumnes de l'ESO encara creix– no estaria de més assajar la creació, en instituts que hagin optat per fer l'ESO compactada en horari de matí, de centres de Formació Professional que funcionin en horari de tarda. En un entorn diferent, amb més recursos, seria poc recomanable. Avui pot ser la llavor d'un centre específic amb possibilitats de projecció futura.

• Avançar en l'apropament dels ensenyaments d'esports i dels ensenyaments artístics (inclosos els equivalents al grau universitari) a un model clarament professionalitzador, avui molt més evident en els primers que no en els segons. En aquest sentit, l'impuls de l'Institut Superior de les Arts previst a la Llei d'Educació de Catalunya podria ser un bon estímul.

• Assignar al Departament d'Ensenyament la gestió de tots els recursos esmerçats en els Programes de Qualificació Professional inicial, finançament d'orígens diferents històricament dividit entre l'administració educativa i l'administració laboral. Sincerament, no se m'acut cap motiu lògic pel qual joves que no han encaixat en l'ensenyament obligatori no hagin de continuar en l'àmbit de gestió de l'administració educativa, sempre i quan aquesta sàpiga fornir-los un model d'aprenentatge radicalment diferent al model escolar que, per motius molt variats, rebutgen. L'administració educativa ha demostrat en els darrers 15 anys que sap fer-ho (més de 25 si atenem a la data de creació dels Plans de Transició al Treball, model que ha “resistit” canvis legislatius i normatius de tot tipus mostrant l'encert del seu concepte inicial).

• Acompanyar adequadament una dinàmica d'implantació d'un sistema d'alternança entre el treball i la formació aprofundint la via ja iniciada a Catalunya i buscant les vies per fer-la extensiva als alumnes dels Programes de Qualificació Professional inicial, oferta educativa que, altrament, tindrà problemes per arrelar entre el jovent al qual es destina. En aquest procés, el know-how i la capacitat operativa de les cambres de comerç catalanes pot ser de gran ajuda.

• Desplegar “amb caràcter estructural” l'acreditació de competències. Definir un model àgil, amb garanties, amb costos assumibles que permetin implicar-hi el professorat dels centres educatius i experts d'empresa. Si confiem la formació i l'avaluació dels nostres joves –i ara també dels no tan joves– al professorat i al conjunt dels centres educatius quin motiu hi ha per no fer-ho amb l'acreditació i la certificació de les competències professionals adquirides en l'experiència laboral? Cap. Tenim un dispositiu alternatiu, fàcilment activable, que doni més garanties? Rotundament, no.

• Prèviament a la Formació Professional inicial, valdria també la pena explorar amb valentia la introducció de fórmules de formació per al treball ja en la secundària obligatòria, evitant curosament que amaguin la funció clàssica de segregar a aquella part de la població escolar que no s'identifica amb l'aprenentatge escolar. Dit d'una altra manera: aquest tipus de formació per al treball ha de conduir els qui s'hi acullin exactament al mateix punt que els qui no ho facin. En tot cas, evitar la disjuntiva graduació-certificació al final de l'educació obligatòria i substituir-la per una orientació per a l'educació postobligatòria digna de tal nom sembla la mesura més senzilla per evitar vies de segregació i guanyar en capacitat d'inclusió per a tots els usuaris del sistema educatiu.

• Podria objectar-se que totes aquestes mesures no seran viables perquè les haurà d'aplicar, de concretar, un professorat desmotivat per les reduccions salarials patides en els darrers anys (i per la desconfiança en la reiteració d'episodis similars en el futur). Òbviament, l'estat de motivació no és el més òptim. Però potser precisament per aquest motiu, la definició d'horitzons nous, d'un rumb clar, pot actuar com a incentiu i mostrar com una redistribució dels recursos avui dedicats al conjunt de la Formació Professional tendiria a reforçar la capacitat operativa dels centres que la imparteixen i podria incidir favorablement en la motivació del seu professorat. Estem parlant de mesures amb costos que o no són rellevants o ja estan sent assumits per la Generalitat en una situació molt adversa i que tindrien, en canvi, un retorn incommensurablement superior. Parlem, també, d'entrades de recursos actualment aliens a la Formació Professional inicial: els procedents de l'actual Formació Ocupacional i la Formació Contínua, a banda d'aportacions directes de les empreses, que podrien ser en espècies –maquinària– i no per això menys valuosos per anar “construint” centres de referència. Més important, però, que els recursos que es puguin afegir a curt termini, és la definició valenta, sense rèmores, sense tabús, d'un procés de creixement de la Formació Professional. Encara que triguem a arribar a les fites marcades, l'important és creure que hem d'anar-hi sense cap pacte ocult a la maleta.

• L'elaboració d'una Llei de Formació Professional –decidida pel Govern de Catalunya el 30 d'abril de 2013– ofereix el marc que reculli les energies i les voluntats per a un canvi de cicle, per a obrir una nova etapa de desenvolupament de la Formació Professional. En la roda de premsa que donava el tret de sortida de la preparació de la nova llei, la Consellera d'Educació, Irene Rigau, i el Conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, van expressar el desig d'una adhesió tan majoritària com l'aconseguida per la Llei d'Educació de Catalunya. Ha de ser així. Caldria, a més, un plus de gosadia i de voluntat de canvi radical, malgrat això impliqui un camí més aspre i comporti alguns riscos. Però si es caigués en la temptació de guanyar temps mentre esperem que amaini, si s'aspira al sistema pesant, tan perfecte com difícil d'aplicar, si no ataquem de cara els problemes soterrats que llasten la distribució de fons i la governança del sistema, el perill és molt superior: perpetuar l'empat històric i no respondre a les exigències del moment, que no admet resultats eteris. La llei no pot ser “el principi de tot”: ha de ser la culminació i la consolidació d'un procés que, en bona part, ja s'està produint.

Millorar la Formació Professional demana un esforç notable de totes les parts que, directament o indirectament, hi estan implicades. L'esforç principal, òbviament, és el dels governants. Però aquest no és un projecte en què sigui èticament acceptable deixar sol al Govern de Catalunya, a les autoritats públiques, i seure tranquil·lament a criticar, esport de saló de llarga i sòlida tradició a casa nostra. Sense compromís, sense un moviment social que aplegui totes les parts potencialment beneficiàries i, en definitiva, sense persones i organitzacions que donin suport a un procés que, objectivament, els interessa, no emprendrem més que un vol gallinaci. Una Formació Professional potent interessa a la recuperació econòmica i a la cohesió social del país.
Aquest és un objectiu pel qual val la pena renunciar a vells tabús i a postures acomodatícies. Si aquest opuscle hi contribueix una mica, haurà assolit el seu objectiu.