dissabte, 31 d’octubre de 2009

PEG.2 - Dos riscos del Pla

Una de les característiques d'un Pla Estratègic és que ha de tenir la capacitat d'allunyar-se de la mirada -temporal- més propera, especialment la dels partits polítics que, a aquestes alçades, tenen tota la maquinària preparant el seu programa electoral. Per tant, ha de contemplar uns objectius que representin un salt qualitatiu respecte als del pla anterior. I, sobretot, fer propostes que no només suposin la consolidació d'allò que ja s'està fent -allò ja se suposa que ha de tirar endavant-, sinó que ajudin a imaginar el més enllà, allò que no es veu a primer cop d'ull. Per dir-ho en d'altres paraules, els partits polítics, amb una mirada més propera, ja s'encarregaran de concretar el demà de l'activitat d'avui, mentres que el Pla estratègic hauria de ser capaç de lligar aquest demà previsible amb la intuició del demà passat.
Si el primer risc és el de la mirada a curt termini, el segon és el de la no focalització. O, el que és el mateix, la voluntat de posar-ho tot en un sac, a l'engròs, però sense tenir la capacitat d'enfocar sobre els temes importants i prioritzar quins haurien de ser els àmbits sobre els quals reforçar l'actuació municipal i ciutadana. Com deia, no s'ha de confondre un Pla estratègic amb un programa electoral d'un partit, que té la responsabilitat de dir què pensa fer amb tot allò que afecta la ciutat.
Així doncs, mirar més enllà i afinar la punteria!