divendres, 13 de desembre de 2013

La mala pregunta

Ja tenim aquí la pregunta, i per partida doble! Una notícia sensacional, esperada de fa temps, i portada amb una eficàcia pel mateix President i amb discreció per part de tots els partits que hi han pres part, com no estàvem acostumats fins ara. Una etapa més en aquest camí que ens ha de dur a la independència, que arribarà molt més aviat del que ens podíem imaginar tots plegats fa pocs anys. Ara ja ens podem votar al damunt, que és pel que vàrem sortir al carrer els dos darrers 11-S.
No és, però, del doble Sí-Sí (o Sí-No, o No directament, si es prefereix), que volia parlar, sinó d'una altra pregunta que estic fart d'escoltar als periodistes d'arreu, d'aquí i de més enllà, gairebé dia sí i dia també, però formulada -segons el meu parer- amb ben poca intel·ligència.
Em refereixo, ves per on, a la pregunta que fa tot periodista -català o espanyol- quan es troba davant d'un alt càrrec d'una institució internacional: En cas de declarar la independència, Catalunya es mantidrà dins de la seva institució? (Poseu-hi, aquí, Unió Europea, Nacions Unides, OTAN, ...). Ahir mateix, ni més ni menys, fou el mateix president del Consell Europeu, Van Rompuy, a qui s'obligà a llegir una resposta que ja duia preparada per escrit.
I és que la resposta a aquesta pregunta ja la sabem: estarem -de bon principi- a fora de tot. I caldrà renegociar amb tots i cada un dels organismes el nostre retorn. I no cal que ens enganyem: així ho diuen cada un dels tractats internacionals en els que Espanya -i altres grans nacions- varen tenir oportunitat de posar-hi cullerada en el seu moment. Ningú que vulgui separar-se de la gran nació, podrà seguir mantenint els tractats corresponents i haurà de començar de nou, des de zero.
Per tant, el meu dubte amb els periodistes és perquè, si ja saben la resposta, continuen plantats en la obvietat inicial de la pregunta i no són capaços d'avançar en el debat amb el seu interlocutor cap a alguna continuació més lògica. (Segueix ...)

Per exemple, podrien preguntar:
- Vostès estan interessats en què Catalunya continuï dins de la seva institució? Una qüestió que permet veure l'interès real de la UE, per posar un exemple, per tal de mantenir set milions i mig de ciutadans dins de la seva òrbita, i mostrar que, a més d'aplicar correctament i burocràtica el punt concret de la llei que sigui, són capaços de preocupar-se per les persones que hi ha al darrera d'una situació concreta.
- I què pensen fer per tal que aquests ciutadans es mantinguin dins de la seva influència? Podria ser una continuació coherent, intentant explorar sobre les intencions de la OTAN, per posar un altre exemple, i ensenyar-nos quines són les seves prioritats. Com sempre, estic segur que el portantveu corresponent intentarà tirar pilotes fora. Per això, cal seguir aprofundint en la qüestió:
- Creuen vostès que Catalunya compleix les condicions per al seu retorn el màxim d'immediat possible? L'objectiu és mostrar si Catalunya compleix tots els paràmetres definits per ingressar en un club tan selecte com és, per exemple, el dels països que tenen l'Euro com a moneda. (En aquest punt, seria interessant veure com quedaria Espanya - Cat en tota una sèrie de paràmetres -deute, atur, ...).
- I quin pot ser, aquest termini? Es pot començar, ja des d'avui, a plantejar els requeriments per al retorn? Hi ha algun estatus intermig, mentre es negocia? De fet, Escòcia ja ha explicat que pensen fer tot el procés -per mantenir-se dins de la UE o l'OTAN, per exemple- en el període que va des de la data del referèndum -18 de setembre de 2014- fins la data en la que proclamarien la independència -24 de març del 2016. En un any i mig, doncs, compten haver fet totes les passes per negociar la seva re-incorporació a les institucions. I, per tant i de facto, compten ser plenament europeus -en el sentit institucional del terme- des del seu primer dia com a estat independent.
- Quins creu que serien els obstacles per al seu reingrés? Aquesta és una pregunta per posar en evidència que, tot i complir amb gairebé tots els paràmetres establerts per pertànyer a totes les institucions de les que diuen que haurem de sortir, només hi ha una sola raó per la qual ens mantindríem a fora: la negativa d'Espanya a què hi siguem present! La única i veritable raó per la qual ens podem quedar fora de qualsevol institució: la intransigència de l'estat que ens posseeix, que no vol deixar-nos lliures!
Però les preguntes podrien seguir, per part dels periodistes, per al cas espanyol -el que quedaria d'Espanya un cop Catalunya s'independitzés. Caldria seguir averiguant si tot quedaria tot igual:
- Haurien de renegociar les condicions d'estada de l'estat espanyol dins la seva institució?
- Creu que compliria les condicions per a mantenir-se dins de la seva institució?
- Els altres estats voldran replantejar el paper que ha de tenir Espanya, tenint present que hauran canviat els seus paràmetres?
- etcètera, etcètera.
Ja sabem que molts dels mitjans de comunicació treballen, ni més ni menys, per al poder constituït, i que això no es pot pas canviar. Però sí que considero que hi ha uns quants periodistes que podrien anar un xic més enllà, preparats per a informar més del que diu qualsevol nota de premsa institucional i per fer-nos imaginar un escenari que innovi fins i tot en el complex món de la política. Com sí estem fent des de Catalunya amb tot el procés.
Tot sigui pel Sí-Sí que ens està a punt de caure a sobre!