dilluns, 9 de desembre de 2013

Manuel Fontdevila i Cruixent

La meva proposta d'entrada per a la Viquipèdia de Manuel Fontdevila i Cruixent:

Manuel Fontdevila i Cruixent (Granollers, 23 de juny de 1887 - Buenos Aires, 18 de maig de 1957), periodista català.[1] 

Biografia

Mentre estudia medicina, viu la vida bohèmia barcelonina.
Funda la revista El Recte (1909), i participa en revistes de premsa humorística i satírica, com Rialles (1909-1910), La Mala setmana (1911), La Figa (1913), La Piga (1913), La PEPA (1913), Arlequí (1914) i Margot (1916-1917), així com L'Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia. En aquesta època, es fa amic de Santiago Rusiñol, Lluís Capdevila, ....
El 1909 es casa amb Roser Perera Soriano, violinista del Novedades, amb qui té un fill. Ella moriria pocs anys després. El fill Francesc, ajudant de realització cinematogràfica, moriria afusellat pels franquistes a Cadis, durant la Guerra Civil, als 22 anys. (Segueix ...)

El 1910 comença a treballar com a periodista a La Tribuna, un diari castellanòfil de Barcelona, i a una nova Tribuna, on coneix Santiago Vinardell, amb qui generen el 1913 el projecte de El Día Gráfico, diari matinal escrit en castellà, de tendència republicana.
El 1914 és enviat de reporter a cobrir la Primera Guerra Mundial.
Del 1914 al 1922, escriu a Papitu, dirigida per Francesc Pujols.
Es converteix en corresponsal a Barcelona del diari Informaciones de Madrid, dirigit per Leopoldo romero.
El 1915(?) entra com a cap de redacció i compaginador a La Publicidad, cridat per Amadeu Hurtado quan el diari és adquirit pels naviliers Taià. Hi treballa amb Romà Jori, Manuel Brunet, Andreu Nin, Eugeni Xammar, Àngel Ferran, Feliu Elies, Joaquim Pena, Xavier Nogués, Carles Soldevila, Antoni Rovira i Virgili, entre d'altres.
El 1921, Amadeu Hurtado el fitxa com a compaginador del diari El Liberal de Madrid, que els germans Busquets havien adquirit un any abans.[2] 
El 1926, és nomenat director de El Heraldo de Madrid pels germans Busquets, propietaris del diari, on practica una política obertament republicana. Col·labora amb diversos periodistes i escriptors, entre els quals Manuel Chaves Nogales, Jardiel Poncela, Sánchez Ocaña, Ruiz de la Serna, Carlos Sampelayo, ...[3]
El 1934, se li atorga el diploma de Fill predilecte de Granollers.
L'abril del 1937 marxa a l'exili. Passa per París, Amsterdam, i arriba a Buenos Aires, el novembre de 1939, a bord el vaixell Massília.
El mateix 1939, aconsegueix la corresponsalia del diari Crítica, de Buenos Aires. Més endavant, engega el projecte de el diari El Sol.
Escriu les seves memòries per fascicles a Catalunya, Revista d'expansió catalana, de Buenos Aires, on hi escriuen catalans a l'exili com Josep Maria Batista i Roca, Vicenç Guarner, Josep Trueta, Pau Casals, Manuel Serra i Moret, Lluís Nicolau d'Olwer, Eugeni Xammar, ...
Mor a Buenos Aires, gairebé amb 70 anys d'edat, deixant vídua una segona esposa, periodista espanyola a l'exili, Maria Rita García.

«Fontdevila fou un home de mitja vida, pàl·lid, groguenc, malenconiós, d'una constitució una mica fluixa, generalment rialler, amb un barret d'ales amples, d'un humor sarcàstic, d'un cinisme normal. Fou un gran treballador i un excel·lent periodista. ... El seu periodisme barceloní, els seus articles al Papitu pornogràfic, el recompensaren amb la direcció de l'Heraldo de Madrid. Potser es desdibuixà una mica, però a l'Heraldo féu una campanya republicana i d'esquerra de gran intensitat. Vingué la República. Al cap de molt poc temps, la República evolucionà cap a la guerra civil. Fontdevila hagué d'emigrar. Es morí a l'Argentina, si la meva memòria és exacta.» Josep Pla. Obra Completa

 «Periodista brillant, polemista ferotge, cònsol de Granollers a Madrid, escèptic congènit, "salvador de diaris", noctàmbul empedreït, escriptor de prosa àgil, lacerant i rònica, cul de cafè i badoc de la vida, liberal, catalanista, amic d'Eugeni Xammar i Lluís Companys, va treballar al costat de Carles Soldevila, Rovira i Virgili, Santiago Rusiñol, Francesc Pujols, Corpus Barga, Chaves Nogales, Jardiel Poncela i César González-Ruano. Però per sobre de tot, Manuel Fondevila va ser un bohemi i un dels més genuïns representants del Papitu i de les publicacions sicalíptiques de començaments del segle XX. ...» Quim Torra. Un bohemi al cabaret del món[4]

Obra dramàtica
  • (1920) L'auca de la cupletista. Escenes pintoresques de la gent del ferro. Obra escrita a quatre mans amb Lluís Capdevila. 
  • (1920) Les dones del music hall, segona part de L'auca de la cupletista. Escrita a quatre mans amb Lluís Capdevila. 
  • (1920) L'hora blava del Districte V: revista vodevilesca barcelonina amb un acte dividit en un pròleg i cinc quadres. Escrita a quatre mans amb Josep Amich, Amichatis. 
  • (1926) La dona verge. El seu èxit més important, estrenada al Teatre Apolo el 1926. 
  • (?) Els creadors del més enllà. S'hauria d'haver estrenat al Teatre Romea. 
  • (?) Dotze apòstols.
Referències
  1. Quim Torra. Manuel Fontdevila: el periodisme perdut d’un homenot excepcional. Ponències. Anuari del Centre d'Estudis de Granollers 2008 http://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/download/184026/237082
  2. http://www.germansbusquets.com/ Jump up
  3. Juan Fermín Vílchez de Arribas. Historia gráfica de la prensa diaria española (1758-1976). RBA LIBROS, 2011 ISBN 9788490061428. Vilchez qualifica Manuel Fontdevila de "el confeccionador de prensa más importante de España en la década de los 20".
  4. Quim Torra. Un bohemi al cabaret del món. Vida de Manuel Fontdevila, un senyor de Granollers. A Contravent, Barcelona 2013 ISBN: 978-84-15720-11-9