Un dels darrers treballs que han elaborat és aquesta proposta de Pla d'Innovació per a Europa, a partir del creixement que suposa l'impuls del poder digital. Dècades d'investigació han demostrat que la innovació és el motor més important de la prosperitat a llarg termini i que les empreses innovadores creen més llocs de treball i creixen més ràpid.
Des de Nesta creuen que les respostes a algunes de les grans qüestions econòmiques es troben en la forma en què es fomenta i es fa servir la innovació. Ara, la seva experiència al Regne Unit la volen traslladar al conjunt de la Unió Europea. Una mirada, doncs, que els catalans agraïm, si és que aquest és el futur que ens depara. En un document - informe d'Albert Bravo-Biosca, Louise Marston, Ann Mettler, Geoff Mulgan, Stian Westlake, després de fer un repàs a les estratègies europees per fomentar el creixement econòmic (Europa 2020, Horitzó 2020), proposen com orientar la política europea en l'àmbit de la innovació, a partir de propostes en set àmbits diversos:
- Crear un mercat únic on negocis digitals i empresaris coneixedors de la tecnologia poden prosperar
- Generar un finançament de la innovació pública audaç, experimental i obert a tothom
- Invertir en la infraestructura del segle 21
- Educar una força de treball coneixedora de la tecnologia
- Abraçar la innovació social
- Generar innovació oberta als ciutadans de la UE i al món
- Reforma de les institucions europees per tal que es millori el suport a la innovació
(Entre els redactors de l'informe, em fixo en l'Albert Bravo-Biosca, un català que treballa de senior economist a @nesta_uk, expert en com s'entrellacen la innovació i el creixement, i de qui és ben interessant seguir-ne la trajectòria).
Evidentment, cal llegir el treball en profunditat, però si algú vol llegir-lo inicialment per sobre, comparteixo una (mala) traducció del resum executiu, per si pot ser d'interès per a algú (Segueix ...)
1. Crear un mercat únic on negocis digitals i empresaris coneixedors de la tecnologia poden prosperar
Les tecnologies digitals estan canviant el món. La UE necessita un mercat únic per a les empreses a l'avantguarda d'aquesta revolució.
Accions específiques
Les inversions públiques són essencials per a la innovació i la tecnologia. Europa ha de pensar en gran. També ha d'obrir el seu finançament a les noves entitats de menor grandària.
El finançament de les infraestructures de la UE s'ha de centrar en el que farà la funció de la nova economia: la banda ampla súper ràpida, les xarxes intel·ligents, estàndards tecnològics líders en el món i les ciutats intel·ligents.
Per treure el màxim profit de les tecnologies digitals, Europa necessita una mà d'obra tècnicament qualificada. Europa hauria d'aprofitar al màxim l'aprenentatge pràctic i tecnologies com els MOOCs, cursos massius en línia oberts per fer d'això una realitat.
La innovació també pot abordar els principals reptes socials i millorar els serveis públics.
La innovació floreix quan és oberta. Europa ha d'implicar els seus ciutadans en la innovació, i millorar les connexions amb les superpotències d'innovació emergents.
La política d'innovació dóna millors resultats quan hi ha representants d'alt nivell, així com alineació, i fertilització creuada entre institucions, departaments i grups d'interès.
INNOVATION FOR EUROPE. DELIVERING INNOVATION - LED DIGITALLY - POWERED GROWTH
La innovació és, amb molt, el motor més important del creixement i
productivitat.[1]
Tant com que el 85% del creixement de la productivitat en les economies modernes i
desenvolupades és resultat directe de la innovació.[2] Si l'incipient
recuperació econòmica d'Europa ha de ser sostenible, la innovació n'ha de ser
en el cor. Hem d'aspirar a que Europa sigui el millor lloc del món per innovar,
el lloc on els empresaris, visionaris i optimistes puguin abordar els reptes del
futur.
Això és fàcil de dir, però es tracta de decisions difícils que seran encara
més difícils de prendre en un moment de consolidació del pressupost: l'elecció de
prioritzar la inversió en futurs productes i serveis sobre el consum d'avui en
dia, l'elecció de donar més veu i pes als nouvinguts sobre els titulars. Una
mica del que cal fer implicarà la construcció del que ha passat abans, entre
els objectius d'Europa 2020 i els Programes Marc de la Unió Europea per a la Recerca i el Desenvolupament Tecnològic (ara rebatejats com a Horitzó 2020).
Però també requerirà una nova actitud cap a la innovació i nous enfocaments per aconseguir que floreixi.
Caldrà que les autoritats i els organismes adoptin una visió més àmplia de la
innovació: no només la que es basa en l'expansió de la recerca i el
desenvolupament (R+D) i les patents, sinó també reconèixer el paper de les
empreses d'alt creixement dinàmic, la importància de la innovació "oculta" -inclosa la innovació en els serveis i la innovació social-, així com
el poder de les noves tecnologies digitals que estan transformant el món.
Això implicarà la cooperació entre els responsables polítics. El programa
d'innovació que Europa necessita s'inclouran no només el finançament efectiu de la recerca, sinó un nou enfocament en el mercat únic, millor inversió en
infraestructura, una bona política educativa, i un compromís amb la
innovació en els serveis públics. Això no és un repte que podem permetre'ns el luxe d'ajornar a millors temps econòmics. Les decisions importants s'han de
fer en els propers anys en els principals programes de la Unió Europea,
com Horitzó 2020 i la propera fase dels Fons Europeus de Desenvolupament
Regional i els programes del Fons Social Europeu. Si no aborden el tema de la
innovació i la productivitat podria fer que la fràgil recuperació trontollés.
Europa té grans fortaleses i empreses i llocs que lideren el món com a
potències innovadores. També té l'avantatge d'institucions estables i
cinc-cents milions de consumidors en un mercat únic. Però el conjunt d'Europa
inverteix menys en R+D i altres formes d'innovació que els Estats Units, té
un menor nombre d'empreses d'alt creixement, i tampoc gaudeix de les taxes de
creixement meteòric de la Xina.
En les següents pàgines es presenta un Pla d'Innovació per a Europa, un
projecte polític que té la possibilitat de no només revitalitzar l'economia,
sinó que també dóna una nova visió al procés d'integració europea. Després
d'anys d'estancament i de foscor, necessitem l'optimisme i la confiança que
els reptes als que ens enfrontem en realitat poden ser superats. La innovació
només floreix quan les empreses, els governs i els ciutadans estan disposats a
assumir riscos, a pensar en gran i invertir en el futur. La temptació
d'ajupir el cap i centrar-se en capejar la tempesta és comprensible, però és
equivocada. Ara necessitem líders amb el coratge de mirar a llarg termini: però també necessitem millors formes d'involucrar els ciutadans europeus en la
tasca de donar forma al futur.
SET PRINCIPALS RECOMANACIONS
1. Crear un mercat únic on negocis digitals i empresaris coneixedors de la tecnologia poden prosperar
Les tecnologies digitals estan canviant el món. La UE necessita un mercat únic per a les empreses a l'avantguarda d'aquesta revolució.
Accions específiques
a) Harmonitzar les
regulacions per crear un veritable mercat únic dels serveis, especialment els
digitals.
b) Creació d'una
nova estructura corporativa, sota la regulació de les empreses digitals de la
UE.
2. Generar un finançament
de la innovació pública audaç, experimental i obert a tothom
Les inversions públiques són essencials per a la innovació i la tecnologia. Europa ha de pensar en gran. També ha d'obrir el seu finançament a les noves entitats de menor grandària.
a) Experimentar i
abraçar nous mètodes de finançament per a Horitzó 2020, com premis per a reptes, i innovació sistèmica.
b) Tornar a petites empreses innovadores, utilitzant el model del programa Small Business Innovation Research dels Estats Units.
c) Simplificar els
processos per encoratjar les empreses més petites a participar-hi.
3. Invertir en la
infraestructura del segle 21
El finançament de les infraestructures de la UE s'ha de centrar en el que farà la funció de la nova economia: la banda ampla súper ràpida, les xarxes intel·ligents, estàndards tecnològics líders en el món i les ciutats intel·ligents.
a) Reequilibrar la
inversió en infraestructura de transport a les xarxes de banda ampla i de
l'energia, mitjançant el Fons Europeu d'Inversions, el Banc Europeu
d'Inversions i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional i l'aprofitament de
nous models dirigits per la comunitat.
b) Fer el seguiment
de les inversions previstes en infraestructures del segle 21 per part dels poders
de vigilància de la UE.
c) Desenvolupar
estàndards tecnològics que influeixin en el món.
d) Introduir la designació de Ciutat Europea del Futur.
4. Educar una força
de treball coneixedora de la tecnologia
Per treure el màxim profit de les tecnologies digitals, Europa necessita una mà d'obra tècnicament qualificada. Europa hauria d'aprofitar al màxim l'aprenentatge pràctic i tecnologies com els MOOCs, cursos massius en línia oberts per fer d'això una realitat.
a) Fer ús de la
innovació tecnològica per desenvolupar i difondre les oportunitats de formació
establerts a la UE, guiats per l'evidència del que realment funciona.
b) Conduir "digital making" a través d'una iniciativa europea per millorar les habilitats
pràctiques. (Proposen que la UE inclogui en altres iniciatives de formació, com els Erasmus +, un programa comunitari per a la "fabricació digital", això és, l'ús d'habilitats de codificació per construir coses reals que funcionin, des de jocs d'ordinador a robots).
5. Abraçar la innovació social
La innovació també pot abordar els principals reptes socials i millorar els serveis públics.
a) Dirigir el 15% del
finançament del Fons Social Europeu als innovadors socials.
b) Fer de les dades de la
Comissió Europea un exemple d'obertura.
c) Augmentar les
oportunitats per a la innovació del servei públic a través de la contestabilitat,
acceleradors i la inversió en start-ups.
6. Generar innovació oberta als ciutadans de la UE i al món
La innovació floreix quan és oberta. Europa ha d'implicar els seus ciutadans en la innovació, i millorar les connexions amb les superpotències d'innovació emergents.
a) Enfocar cap a les
petites i mitjanes empreses una Europa enfocada cap a la internacionalització.
b) Fer de la internacionalització un aspecte central d'Horitzó 2020.
c) Construir un
moviment públic per a la innovació mitjançant oportunitats pràctiques per participar, des d'escoles a ciutats i empreses.
7. Reforma de les
institucions europees per tal que es millori el suport a la innovació
La política d'innovació dóna millors resultats quan hi ha representants d'alt nivell, així com alineació, i fertilització creuada entre institucions, departaments i grups d'interès.
a) Consolidar la
política amb un enfocament transversal focalitzat en la innovació, liderat per la Presidència de la Comissió Europea.
b) Repensar la formació del Consell de la Unió Europea i la representació dels grups
d'interès.
c) Aprofitar big-data per a comprendre millor els resultats d'innovació d'Europa.
d) Establir
objectius per a la innovació oculta, així com d'investigació i desenvolupament.
[1] Aquest estudi és
un projecte de seguiment per al Pla I: The Case for Innovation - Led Growth, publicat el 2012 per Nesta per proporcionar un model per a un pla
global d'innovació per al Regne Unit. Veure Nesta, Plan I: The Case for Innovation-Led Growth (Londres: Nesta, 2012).
[2] Vegeu Robert M.
Solow, "Technical Change and the Aggregate Production Function", The Review of Economics and Statistics, vol. 39, Núm. 3, Agost de 1957, i Milton Abramovitz, "Resource and Output Trends in the United States Since 1870", National Bureau of Economic Research, Inc. Nos 56-1,
setembre de 1956.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada