dimecres, 26 de febrer de 2014

Els avis del Ball de Gitanes

Les fotografies les he robat del fèisbuc d'en Josep Casasnovas, que també és molt bon fotògraf
Fa temps que es diu que el Carnaval, a Granollers, no funciona. I la causa seria ben senzilla: ja tenim la Festa Major, que és quan la gent es canvia de careta i es vesteix d'allò que més li plau -limitat, això sí, a dos colors. Altres poblacions això de la Festa Major no ho tenen tan resolt, i per tant s'espavilen a l'hora de fer gran la seva festa del Carnaval, i la gent corre per tal de mostrar una personalitat ben diferent a la que presenta al llarg de l'any, que és pel que serveix aquesta festa.
El cert és que, si mirem als cronistes granollerins de principis del segle passat, la cosa no es veia igual. Balls i comparses eren per tot arreu, i les associacions s'esforçaven a lluir, amb ofertes -orquestres, premis, balls, ...- que eren l'atracció de la comarca i part de l'estranger. Sembla, a més, que la cosa venia de lluny i s'escampava per tot el territori. Han estat, doncs, els anys de la recuperació democràtica que la gent ha optat -lliurement, és clar- per altres propostes, i ha anat arraconant el Carnaval poc a poc. Sóc ben conscient també d'esforços fets en anys anteriors per dotar la festa d'elements que fossin atractius per a la gent, i també del poc resultat que s'ha aconseguit malgrat tot. Només els darrers anys sembla que torna a agafar esbranzida -que vol dir que hi ha alguna comparsa més que l'any anterior.
Per això és tan interessant que s'afegeixin noves propostes al conjunt d'activitats a l'entorn d'aquesta festa. I totes, amb la bandera de la innovació en la tradició, allò que caracteritza la manera de fer de les entitats de cultura popular de Granollers.
Enguany, la cosa s'ha iniciat amb el Ball de Gitanes, una tradició vallesana arrelada a molts altres municipis, però que a la capital li costa d'arrencar. I he pogut apreciar de prop la Carmeta i en Santiago, els dos avis que l'Esbart Dansaire de Granollers ens ha presentat enguany en el Ball de Gitanes, seguint l'estela d'altres avis que aporten la saviesa i la murrieria, aprofitant l'arribada del rei Carnestoltes.
La segona innovació, també capitalina, és l'elaboració del lèxic de les Gitanes del Vallès. Una colla de mots de ball de plaça, un recull de lèxic sobre el ball de gitanes elaborat pel Consorci de Normalització Lingüística del Vallès Oriental, i que segueix la línia iniciada amb els lèxics de Gegants i de Diables. (Tots ells consultables en línia). Un retorn que fa el CNL a l'esforç que fan la gent de les entitats que participa en el Voluntariat per la Llengua, i que ajuden a fer més nostres les tradicions als catalans més nous.
En tot cas, una bona colla d'iniciatives, que ens han de convidar a tots a disfressar-nos una altra vegada, ni que sigui de Guardia Civil!
...

En Santiago i la Carmeta, els nous personatges del Ball de Gitanes de l'Esbart, en una altra foto manllevada d'en Josep Casasnovas












Els avis del ball de gitanes
Els personatges són en Santiago (S), un vell sorneguer, segur, sarcàstic, i la Carmeta (C), una vella poruga, preocupada per tot i per tothom.

S   Hola Carmeta, què tal?
C   Doncs ja ho veus, fa un fred que glaça
     I em fa molt mal el queixal!
S   Veig que arribes de plaça

S   i avui és dia de mercat.
     Deixa’m veure què has comprat.
     Què hi dus al cistell? Vejam?
C   Quatre pomes i un enciam!

S   Ves quins pebrots ben bonics!
C   Són pebrots verds de ministre!
     D’aquell que és tan sinistre
     i no para de fer amics!

     Vol que aprenguem de memòria
     la llista de tots els reis gots!
S   Que ja coneixem la història!
     Es creu que som carallots?

S   I aquest tomàquet roig!
     D’on els treus, que fan tant goig?
C   Són comprats a la parada
     que hi ha sota la Porxada.

     És d’un noi del Senegal
     que s’ha fet granollerí.
     Ja fa temps que va venir
     sense prendre pas cap mal.

     No pas com el seu cosí,
     que és a Ceuta on va morir.
S   Diuen que es van ofegar,
     p’rò els Civils van disparar!

C   On anirem a parar,
     si aquell que vol ser lliure
     ja no el permeten ni viure!
S   I tampoc podem votar!

C   Ves amb compte amb el que dius!
     Som vint-i-tres de febrer,
     amb en Tejero al carrer!
     No els donis més motius!

S   Carmeta, estigues tranquil·la
     i escolta el que t’he de dir:
     aquí, volem decidir!
     I si convé et prens una til·la.

C   No t’ho vull dir pas amb sorna,
     però sempre, al final, tot torna!
     Ja torna a manar la dreta,
     i tornarem a la Pesseta.

     Que ens fotran la moneda
     i ens faran fora d’Europa
S   I rebrem xarop d’Estopa!
     Carmeta, no siguis bleda!

     No anirem pas a l’infern!
     Aquí tot sempre és igual!
     Fixa’t amb en Mayoral,
     que és el nostre alcalde etern!

C   Jo, que vinc de pagès,
     et dic que no passa mai res!
     Ni tan sols un malentès
     entre un obrer i un burgès!

S   Semblem un poble suís:
     Granollers és avorrit
     fins pels que es mouen de nit!
C   I tot és de color gris!

     Fixa’t, la plaça del Peix
     l’han fet nova, amb aquell deix
     de les coses que són tristes.
     I ja les tenim prou vistes!

(remenant-li el cistell)
S   I a veure què més m’amagues?
     Ep! Mongetes del ganxet!
C   Són collides a Gallecs,
     on hi gaudeixen les plagues!

     Són, doncs, del costat de casa.
     I és que s’ha de ser molt ase
     per comprar menges de fora
     quan pot ser d’aquí a la vora.

C   Però tinguem les coses clares:
     Per dues unces, són prou cares!
     Ja t’ho dic jo! Ho veus?
     No paren d’apujar els preus!

S   Estan tocats del bolet,
     i ens volen fer beure a galet
     i que paguem la seva festa!
     I a mi això se m’indigesta!

     Banquers i especuladors
     ens fan pagar els plats trencats!
C   Amb tots els seus pecats,
     a l’infern de dos en dos!

S   Carmeta, veig que et fa mal
     tot quan arribes de plaça!
     No et vull entretenir massa,
     però s’acosta el Carnaval!

C   I tu, d’on vens, Santiago?
S   Del Casino, de fer un trago!
C   Ja saps que, per Carnestoltes,
     molt vi i molts poca-soltes!

     Hi fan un ball de disfresses
     on hi van tots els senyors,
     notaris i procuradors
     i monges i diablesses!

C   Diuen que, per Carnestoltes,
     totes les bèsties són soltes!

C   Després de la Candelera,
     Carnestoltes ve al darrera

S   De Nadal a Carnestoltes
     set setmanes desinvoltes.

C   I tu, penses disfressar-te?
S   Seré rere una pancarta
     de “cornut i pagar el beure”!
     Que a mi el que m’agrada és jeure!

     Tot a punt pel casament?
C   Diuen que són bona gent!
     Estan ben enamorats,
S   però del tot atabalats!

     Diu que “amors de Carnestoltes,
     casaments de revoltes!”

C   I “Casament de Carnaval
     Casament que res val!””

C   Que aquests joves, ja se sap,
     pardals hi tenen al cap!

S   Confia en la joventut,
     que són el nostre futur!
C   Però si estan tots a l’atur
     i / ho tenen ben fotut!

S   Tranquil·la, se’n sortiran
     i tiraran endavant!
     Són valents i preparats
     i estan ben capacitats!

C   Però no els ve pas de dos pams
     i fan Pasqua abans de Rams!

S   Ai si ho sap en Gallardón
     els engegarà a qui sap on!

     Que això del país veí
     és una olla de cols!
     Adéu els haurem de dir
     tot cridant a cor què vols!

C   Hem arribat a un extrem
     que cada cop que fem bugada
     tots hi perdem un llençol!

S   Doncs què et sembla si ens n’anem?
C   Sí, Sí! Marxem d’una vegada
     i a reveure si Déu vol!

C   Ep, Santiago, no te’n riguis,
     i això a mi no m’ho diguis
     que a mi tot em va gros
     i ja se m’ha passat l’arròs!

S   Compta amb mi pel primer ball!
     que avui és festa, què carall!

     I davant tanta gentada
     te n’explico una d’indis:
     els nuvis faran un brindis
     per tothom! I és de pomada!

SC Visca els nuvis!