Algunes reflexions després del 13-D al Vallès Oriental (i després d'haver escoltat, debatut, llegit sobre el 13-D arreu):1. Feina feta: molta, interessant, voluntariosa. Això no s'ha de perdre. Cal seguir per aquest camí. Per tant, i sobretot, valorar la feina ben feta, rigorosa. Això sí: hi ha coses a corregir i millorar en les futures consultes. Som-hi, doncs!
2. El factor diferencial: quins municipis el van fer en aquesta tongada. Cardedeu, Les Franqueses, Santa Eulàlia de Ronçana, Caldes de Montbui, Sant Pere de Vilamajor, Sant Antoni de Vilamajor i Sant Esteve de Palautordera. 7 municipis del Vallès Oriental per sobre de la línia -imaginària- de sensibilitats nacionals diferents a la comarca. Ara, cal travessar la ratlla. I aquí ve la part difícil.
Per això, val la pena pensar-s'ho molt bé, i fer la feina amb responsabilitat.
3. Dos fets més importants: això ha arribat lluny. Especialment interessant l'editorial de Le Monde -que es planteja obertament la independència dins la UE-, o un reportatge de la BBC són alguns dels exemples que des d'Europa sí que tenen fixada l'atenció en el que pot passar en el futur. Prospectiva europea.
4. I també arriba més enllà, a dins de casa nostra. L'exemple més clar: l'article d'en Ferran Mascarell a LV. Una reflexió seriosa, més enllà de la que li tocaria pel posicionament partidista, i que comença a visualitzar que els federals es van quedan orfes.
5. La darrera: els espanyols -a banda de posar-se com una moto i enfotre-se'n-, continuen sense afegir cap argument. El NO no té qui l'expliqui. Potser perquè no hi ha més arguments que el dogma de l'Espanya única. O potser perquè això de la democràcia no va per ells?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada