dimarts, 8 de desembre de 2009

Eulàlia Canal. L'arbre de les històries


No us perdeu la bona estona de llegir -amb les vostres filles, si pot ser- L'arbre de les històries. Un altre veritable regal, aquest de Reis, que ens fa l'Eulàlia Canal.
Amb nous personatges -la Lluna, en Jonàs, en Juli, en Nanuk, la Lina- que passaran a ser uns clàssics, almenys a casa nostra. (De fet, la N. i l'A. avui mateix ja s'han posat a escriure una nova història amb aquests mateixos protagonistes!).
Però també la senyoreta Malespina, l'home-amb-cara-de-pomes-agres i l'alcalde Petroli, tres dolents ben actuals. (O no és actual el fet de veure com la nostra Biblioteca de Can Pedrals no s'amplia per tal de posar-hi oficines de funcionaris? Sort que la història passa al poble de Bufapolls!).
I és que l'argument pot semblar que us sona: Tot va començar amb una notícia a la premsa: «Ben aviat les biblioteques desapareixeran. Els llibres seran substituïts per càpsules de lectura». Després va venir l’ordre d’enderrocament… I per a complicar més les coses, la Nit de Reis, en Jonàs el bibliotecari troba una nena misteriosa a les portes de la biblioteca. Qui pot ser aquest personatge captivador que capgirarà la vida d’en Jonàs?
Una història que té tots els ingredients dels contes de l'Eulàlia: un xic de màgia, tendresa, un toc d'humor i, sobretot, plens de vitalitat. Com diu ella mateixa, les bones històries són com llavors, poden prendre vida en qualsevol moment.
Amb un llenguatge ben intel·ligent i atrevit -amb mots dels que ja no s'estilen- per als deu anys dels seus lectors. Per exemple, amb els insults de tota mena (megallufes, tros de sardina esqueixat, cara de tomàquet bullit). O amb paraules que fem servir ben poc (malendreços, upala, fer el préssec). I ple de referències poètico-filosòfiques (a cada butxaca, un somriure; en els contes tot és possible, són com somnis que s'allarguen). Però amb el que he rigut més és amb el cartell de "tancat fins després"! Quina troballa!
Cal també felicitar els dibuixos d'en Bartomeu Seguí, que ajuden a situar la història en cada moment, sense il·lustrar-la al detall.
En resum, doncs, un altre llibre imprescindible per aquestes festes, encert d'Ànimallibres. Un petó de mandarina, Eulàlia!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola,el seu llibre és molt interessant i divertit.Tenia molta curiositat per saber com acabava,al final el vaig acabar. Em va agradar més encara.
Sóc una nena de 6è de l'escola Baltà Elies,em dic Valentina.

Anònim ha dit...

Hola soc un nen de sise del colegi Balta elies
:el Yaroslav.
m´agrada l´arbrede les histories perque no es tan avorrit com altes llibres.o es divertit.
Espero k facis la segona part.

:)

David ha dit...

Hola m'encanta aquest llibre a mi i als meus comànys. Em dic Ruth de Mare de Deu del Patrocini. Curs:6è