dissabte, 28 de novembre de 2009

L'adéu a en Ramon Casanovas

Aquest és l'adéu a un Senyor de Granollers. Un cristià humanista, convençut del servei de la política i de la cultura com a eines per transformar el seu poble. Un catalanista de pedra picada, de cap a peus, conscient del seu lloc i del seu paper en la societat que li ha tocat viure.
Amb un seguit de vivències impressionants al damunt. Fill de l'ex-alcalde provinent de les entitats culturals i membre d'Erc de Cardedeu durant la República, empresonat primer pels fets d'octubre del 34, i després condemnat a mort, cadena perpètua, i finalment empresonat dos anys pel franquisme. En Ramon, doncs, visqué de ben petit a casa seva la importància de la cultura i el pes d'una Espanya opressora. I en va fer la seva causa.
Constant en la lluita per una Catalunya lliure i pel català com a llengua normalitzada, fou un dels impulsor d'Unió Democràtica a Granollers. A l'Ajuntament, durant tres legislatures fou el regidor de més edat. I, com a tal, va estar sempre al costat de cada un dels nous alcaldes, amb fidelitat democràtica. Jo vaig començar a col·laborar amb ell quan era regidor de Salut pública i Gent gran.
Precisament, amb la formació de l'AGEVO (llegiu-ne el seu missatge d'optimisme al web), demostrà que l'edat no és cap impediment per formar-se com a persona i per col·laborar amb les feines de suport al país.
En l'àmbit cultural, fou un dels fundadors de la Delegació comarcal d'Òmnium Cultural (conjuntament amb en Jaume Camp, en Miquel Boix i en Josep Garrell). I aquí sí que vàrem col·laborar de valent. Per començar, per impulsar la Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental, que més endavant completaria amb la Festa Jove. De fet, la seva gran obsessió era aconseguir implicar els joves en la defensa de la llengua.
El gran èxit fou portar a Granollers, el 2003, la Nit de Santa Llúcia. Amb el nou equip d'Òmnium de Barcelona vàrem aconseguir alguns canvis en el format de la Nit, com ara la descentralització a La Garriga i Mollet d'alguns dels premis.
El 2006, Granollers li va concedir la Medalla de la Ciutat, ben merescuda, com a reconeixement de tota la seva tasca al llarg d'aquests anys.
Tot i que ell sempre volia quedar en un segon terme, crec que es mereix un reconeixement més gran precisament des del món cultural. Molta gent no és conscient dels efectes que han tingut durant tots aquests anys els premis literaris d'Òmnium. Per exemple, en ajudar i reconèixer la qualitat literària de tota la generació de nous escriptors de la comarca. (Vaig tenir la sensació que, en el seu enterrament, el món cultural hi era poc present. Potser, precisament, perquè no s'ha donat a conèixer prou el seu paper fonamental en aquest punt).
Finalment, només em queda dir, tal i com ja va fer la seva filla en el comiat, que el millor que podem fer per homenatjar-lo cadascún de nosaltres és anant a votar en les properes consultes populars sobre la independència de Catalunya.
Ell, al seu cel, ben segur que ja ha organitzar un referèndum per la independència i un premi literari celestial.
(Com a un senzill homenatge, crec també que l'Ajuntament hauria de posar un apartat específic al seu web amb la biografia de les persones a qui s'ha concedit la medalla. I, com a just homenatge a en Ramon, els d'Unió, podrien també posar el punt.cat al seu web).