dissabte, 7 de novembre de 2009

Charles J. Merrill. Colom: 500 anys enganyats

Us agraden els misteris? Doncs no cal llegir el Codi Da Vinci i els seus sucedanis. En tenim un de millor, i molt més proper. La resolució de l'orígen de Cristòfor Colom va fent camí mica en mica, i es va internacionalitzant cada vegada més. Aquest cop, Charles J. Merrill repassa totes les teories existents sobre el cas, arribant a la clara conclusió de la catalanitat del navegant. (Menys una: no diu res de l'estudi d'ADN dels colom de tot arreu que es va fer fa dos anys, i sobre el qual no s'he n'ha sabut encara res).
I amb connexió granollerina afegida: un dels probables parents de Cristòfor Colom fou Francesc Colom i Bertran, vicari general de la diòcesi de Barcelona i representant del braç eclesiàstic i President de la Generalitat de Catalunya. Doncs bé, Francesc Colom va veure's diverses vegades amb Pere IV el Conestable, entre d'altres a Granollers el 28 de juny de 1466, el dia abans de la seva mort. Tot això, enmig de la guerra civil -catalans contra el rei- probable causa del fet que Colom volgués amagar la seva identitat.
Repeteixo: no llegiu la nova novel·la d'en Dan Brown. L'enigma Colom és molt més interessant!

Què en diu la referència de l'Editorial Cossetània? Des dels Estats Units d’Amèrica, Charles J. Merrill, professor de la universitat de Mount Saint Mary, ha estudiat durant divuit anys tota la informació i les teories existents sobre els orígens de Cristòfol Colom. Per tant, les seves conclusions, publicades a l’estat de Washington el 2008 amb el títol Colom of Catalonia: Origins of Cristopher Colombus revealed, no són fruit de l’apassionament propi de qui vol «llaurar cap a casa». Amb aquest llibre, Merrill demostra amb rigor que el descobridor d’Amèrica era un català que mantenia una antiga enemistat vers la família dels Reis Catòlics, i per això els monarques van ocultar la catalanitat de Colom i van fomentar la idea que era italià. La mentida va guanyar credibilitat perquè es va anar repetint de forma autoritzada fins que es va convertir en un dogma històric. Però, com diu l’autor: «Fins a cert punt, és possible que el mateix Colom i la seva família acceptessin aquest engany. Devien tenir-hi les seves raons. Però no hi ha cap motiu perquè nosaltres hi estiguem d’acord.»