diumenge, 15 de novembre de 2009

Åsa Larsson. Aurora boreal


Per fi arriba Åsa Larsson a les llibreries traduïda al català, després d'un temps encapçalant la llista dels llibres venuts en castellà i de veure-la en els expositors de les llibreries sense poder-la comprar. (Un altre dels misteris de la indústria cultural que cap detectiu ha pogut resoldre -ni cap autor s'ha atrevit a afrontar: per què arriben certs llibres en retard en la seva edició catalana?).
La sèrie de novel·la blanca -novel·la negra provinent dels països bàltics- segueix enganxant a qui la tasta. Aquest cop, una mena de cas Millet -falsificacions a hisenda i als acòlits seguidors de la seva parròquia-, però en un Palau de gel en forma d'església, amb la intolerància religiosa com a rerefons, ben embolcallat amb una capa de neu i gel que fan glaçar en tot moment. I, sobretot, protagonitzada per un seguit de dones -advocades, policies, acusades, i parelles dels mossens de torn- que donen el toc d'intel·ligència a la novel·la.
Ben recomanable, això és el que en diu l'editorial: L’autora s’imposa com a la veritable hereva del seu homònim Stieg Larsson. El cos de Viktor Strandgard, el predicador més famós de Suècia, jeu mutilat en una remota església a Kiruna, una ciutat del nord submergida en l'eterna nit polar. La germana de la víctima ha trobat el cadàver, i l'ombra de la sospita recau sobre ella. Desesperada, demana ajuda a la seva amiga d'adolescència, l'advocada Rebecka Martinsson, que actualment viu a Estocolm i que torna a la seva ciutat natal disposada a esbrinar qui és el culpable. Durant la investigació només compta amb la complicitat d'Anna-Maria Mella, una intel•ligent i peculiar policia embarassada. A Kiruna molta gent té alguna cosa per amagar, i la neu no.