Retorn a Brusel·les

Anar a Brusel·les et transporta al cor d'Europa. Una ciutat curulla d'història, de patrimoni, de parcs immensos, de conflictes de tot tipus -nacionals, lingüístics, territorials-però, sobretot avui en dia, plena de funcionaris d'aquesta cosa que és la Unió Europea. Pel preu d'una, però, et donen dues ciutats. Ahir vaig retornar de la part nova. La Brusel·les moderna i cosmopolita (quina tonteria, no?), des d'on es remenen les cireres -i no només de l'agricultura- de tot Europa.

I vull deixar constància d'algunes de les reflexions compartides amb l'Estanislau, la Núria, la Laura, en Toni, la Irene, ..., catalans submergits en la boira i la pluja del centre del continent.

1. El paper de Catalunya: tenim una delegació al centre neuràlgic -al costat mateix del Parlament, a la plaça Schumann. Un bon exemple de com es pot jugar un paper transcendent -almenys per nosaltres- intentant que no et considerin cada dia una més de les 17 coses rares espanyoles.

2. L'excel·lent feina de reforç de les nostres ambaixades es veu cada dia embrutada per la mala intenció dels que pretenen desprestigiar aquesta tasca (i l'estupidesa dels que, des de Catalunya mateix, els segueixen el joc). Cap d'aquests diaris i partits que dia rere dia s'escandalitzen per les despeses extraordinàries de la Generalitat, .ha calculat mai el cost que té per nosaltres el poder de l'estat espanyol: les seves ambaixades, els milers de funcionaris, ... Allò que no es posa en dubte en el cas d'un estat -entre altres coses, les despeses de representació internacional-, ha de ser el plantejament ambiciós que hem de tenir els catalans amb nosaltres mateixos.

3. També és evident que cal canviar les nostres targetes de presentació. Ja n'hi ha prou de Generalitat de Catalunya i Departament tal. Ja ho deia el President Pujol, que et prenen per representant d'una empresa asseguradora. Quan més aviat millor, però s'ha d'anar pel món com a Govern de Catalunya i Ministeri tal. Això cal incloure-ho en el proper programa electoral, digui el que digui l'Estatut.

4. Importància de les traduccions. Els "mil punyeterus eurus" són clarament una anècdota enfront de l'esforç bestial que suposa mantenir una Europa diversa. Una vegada més, s'evidencia la intenció dels que voldrien que Catalunya renunciés a la seva llengua, i la hipocresia dels que creuen que la diversitat cultural no és rellevant, mentre es barallen per la diversitat ecològica.

5. I el paper rellevant -molt- dels funcionaris. Cal disposar del màxim nombre de funcionaris catalans ben preparats, dins de les estructures de la UE; però també de l'estat a la UE, de la mateixa delegació de la Generalitat, i dins del màxim nombre de lobbis a Brusel·les. Tot perquè el dia que haguem de negociar com un estat més -això dels estats, sembla difícil de resoldre-ho- necessitarem el màxim de gent preparada possible.

A mi em queda ben clar que Brusel·les representa bastant més -jo diria que mooooooolt més- futur que no pas Madrid per a tots nosaltres.