diumenge, 7 d’agost de 2011

Aher Arop Bol. El nen perdut que sabia el que volia

No podia ser més oportuna l'edició de la traducció al català de la història d'aquest jove sud-sudanès sobre les seves peripècies per poder sobreviure i estudiar, just quan una nova onada de fam assola bona part de l'Àfrica que descriu el llibre. Sempre és bo anar més enllà de les imatges impactants que les ONGs ens fan arribar mitjançant les televisions públiques per tal que reaccionem a la injustícia de la fam, i aportar reflexions fruit de vivències personals. I coincideix també amb què encara no fa un mes, el Sudan Meridional es proclamava independent gràcies a un referèndum, i era reconegut com a nou estat per la comunitat internacional. Quin altre encert, doncs, de La Campana! Editar un llibre que, a més a més de tot això, us commourà.
Recordo també que en Frederic Roda -l'ànima del Teatre de Ponent granollerí- em va comentar fa anys que ell no llegia novel·les, sinó que només llegia biografies i històries basades en fets reals; perquè la realitat sempre supera a la ficció, i això li inspirava noves obres teatrals.
I això és el que passa exactament amb aquest llibre, escrit per aquest jove del Sudan del Sud, explicant les peripècies com a refugiat d'un país sense estat, i perseguit, en un guerra que va deixar dos milions i mig de morts, milers d'orfes abandonats i la prosperitat i la dignitat del país devastades., i en la qual ells, els més petits, eren víctimes i objectius. Tot, pel control d'importants jaciments petrolífers que hi ha a la zona!
La història comença en un camp de refugiats a Etiòpia -igual que els que aquests dies podem veure amb refugiats de Somàlia-, i allà s'inicia la fugida, als sis anys, i que el portarà a seguir escapant-se, dels bombardeigs del seu govern, de la fam, de les malalties, dels lleons, dels mosquits i dels gossos policies, dels reclutaments forçosos per a l'exèrcit, ... Intentant retrobar la seva família, que perd de ben petit, i buscant com estudiar i aprendre, una aventura que es converteix en el símbol de la seva supervivència.
També és un retrat també de la situació de tants refugiats arreu del planeta. "La vida del refugiat és duríssima. Els polítics cobdiciosos et manipulen. I alguns ciutadans de peu es neguen a veure't com un ´ésser humà i t'insulten, et denigren i es burlen de tu".
El llibre explica molt bé també -amb noms i cognoms i càrrecs- on es troba la corrupció en els nivells més alts dels organismes internacionals. "Tots sabíem que les Nacions Unides havien enviat diners per a la nostra educació. ¿Per què no havien arribat?". "Podia ser que la directora d'Educació dels Refugiats de les Nacions Unides ho digués seriosament, que em retiraven l'assignació?"
I no s'està de denunciar també les institucions nacionals; el seu mateix Govern a l'exil·li, amb el seu representant a Zimbabue, la "persona que suposava que representava l'SPLA, però que només mirarva pels seus interessos, ... resulta que és el nostre enemic". "És un polític, els polítics no reconeixen els seus errors. Ells declaren la guerra i prou". I els deien: "Torneu al Sudan i enroleu-vos a l'exerèrcit. ... Necessitem gent com vosaltres, gent que parli anglès i que dispari i mati elsn nostres enemics". "Seria el fracàs definitiu, ... servint polítics que es dedicaven a omplir-se les butxaques amb els diners que pidolaven a la resta del món en nom dels pores sudanesos que segons ells representaven". Tot això sense comptar, és clar, les desgràcies del que fins aleshores representava el seu Govern, del Sudan del nord.
Però el llibre, sobretot, parla de la necessitat que sentia l'Aher per aprendre, i procurar-se una educació.  Sabia del cert el que volia, des de ben petit: "Hi ha diferents menes de persones. El teu caràcter depèn de l'educació que hagis rebut"; "les diferències religiosos atiaven l'odi entre totes dues comunitats"; "Els ancians van començar a pensar en la nostra educació. Havíem d'aprendre l'alfabet"; "Volíem estudis; necessitàvem llibres ... i ens ho hauríem de pagar nosaltres mateixos"; D'aprendre dels altres, dels més grans i dels que són com tu: "Era fantàstic poder aprendre dels altres nens!". I tota la seva aventura gira al volant de com van intentar trobar un sentit i un camí per fer que aquest món fos un lloc millor per viure.

L'educació, doncs, com a antídot als grans mals de la humanitat: "Les guerres, la pobresa i les malalties de les quals no pot escapar, i que són conseqüència de l'enveja, de la intolerància religiosa, del racisme i de la manca de cultura." L'educació que els farà uns homes lliures: "És aquest rebuig dels altres el que ha causat les guerres que assolen el Sudan des de fa segles. La victòria final en el conflicte sudanès no arribarà fins que el poble sudanès no tingui una mentalitat més lliure".
L'Aher es preguntava "si arribaria mai un dia en què jo també em pdria permetre ajudar els altres de la mateixa manera que tanta gent m'havia ajudat a mi". I el darrer consell del seu pare, precisament, fou: "Viu la teva vida en pau, acaba els estudis i preparat't per procurar-nos un bon futur quan la pau torni al nostre país". I això és el que està intentant fer avui l'Aher: aprendre per ajudar els seus. Ben segur que aconseguirà fer realitat el seu somni. ...
En realitat el llibre està escrit -per ser més precisos, traduït- amb una correcció extrema, i no fa cap aportació literària extraordinària, ja que el seu valor es troba en el fet de ser un document que exemplifica la situació de milers d'altres nens i nenes com ell.
Tot i amb això, el relat té situacions que ens recorden, als que hem estat pares, certs moments d'aprenentatge prou interessants, alguns fins i tot macabres: aquell dia vaig aprendre que un nen acabat de néixer no s'enfonsa"; "Un nen que s'està morint de gana es menja el que sigui"; "Estic mirant la mateixa lluna que la meva mare i el meu pare, siguin on siguin";  ...
I segueix amb petits pensaments, autèntiques lliçons de vida per a un jove: "La vida és així. Sempre hi ha gent que necessita odiar algú. I quan t'hagis compromès a fer alguna cosa, sigiui el que sigui, no tornis enrere fins que no hagis esbrinat si era bona o dolenta". "No tinguis por de demanar ajuda si realment la necessites. La perona que avui et dóna un cop de mà potser demà també necessitarà ajuda  tu l'hi podràs donar". "La primera aventura que et trobes no és mai l'última. Cada comp que escalis una muntanya i arribis al cim en veuràs una altra encara més alta al darrere. Accepta el repte. Escala-la!"

I un altre aspecte que vull ressaltar del llibre és com ens presenta amb tota normalitat -malgrat tractar-se d'un llibre escrit en anglès- una Àfrica on la diversitat cultural i lingüística estan a l'ordre del dia. Del seu dinka matern, a l'àrab, l'anglès, ...

Què en diuen de l'Editorial La Campana?
El nen perdut és un cant a la força de voluntat i a la il•lusió per aprendre.
L’Aher és un nen sudanès que des dels 4 anys viu en un camp de refugiats a Etiòpia. No té ni una mare ni un pare que el cuidin, però aviat té molt clara una cosa: no tindrà futur si no estudia. Així doncs, tot i la seva lluita diaria per la supervivencia enmig de la guerra, la fam i la misèria, l’Aher comença un viatge –de vegades a peu– que el portarà a travessar tot sol mig Àfrica en una epopeia plena de perills, intentant forjar-se un futur i retrobar elss eus pares.
La seva mestra li va dir: «Tot això ho has d’escriure.» I l’Aher ho ha fet.
El nen perdut ens explica d’una manera sincera, directa i senzilla la vida extraordinaria d’aquest heroi des dels 4 fins als 19 anys.
Aher Arop Bol. Va néixer el 1983 en un poblat dinka del Sudan del sud. Ara es guanya la vida amb una paradeta de llaminadures i tabac que té sota el pont de l’estació central de Pretòria. Està estudiant la carrera de dret i s’ocupa de l’educació dels seus dos germans més petits.