El que fa l'estiu: un diari que fa una oferta (?, que vol expressar dubte com a oferta) per un llibre que, en el seu moment, vaig refusar de llegir, i jo que em poso a empassar-me'l mentre la família es torra (?, que vol expressar dubte per aquest estiu com a torradora) a la platja. I acabo amb un regust agredolç de boca.
De fet, es tracta d'un doble "camell-movie"; és a dir, de les desventures d'un monjo arqueòleg -a principi del segle passat- tot resseguint, damunt d'un camell, les passes de Moisès i el poble d'Israel i el periple d'Abraham. Lluny, és clar, de les aventures de l'Indiana Jones, ja que Bonaventura Ubach, el monjo de Montserrat de qui se n'expliquen els viatges, se'ns presenta com més aviat un bon negociador, dialogant a tothora i amb tothom, i gens amant de les corredisses i els cops de puny. De fet, només s'assemblen amb la curiositat innata, que el fa exposar-se sempre a rebre de valent sense que, en cap moment, succeeixi cap fet prou mogut com per aixecar pols del desert que transita. (De fet, l'autor fins i tot s'ha d'inventar una trama -poc reeixida- amb túniques pel mig per fer més moguda l'acció. I intercala episodis amb pluja de peixos al mig del desert, o amb serps verinoses, per posar-hi un altre xic d'emoció, i amb contactes fins i tot amb en Lawrence d'Aràbia, per donar credibilitat al text).
Però el que fa atractiu el llibre no són les trapelleries d'arqueòleg, ni les trames detectivesques difícils d'endevinar, ni cap descripcions del seu pas pel desert, ni les estratagemes per aconseguir les peces per al seu museu, sinó el personatge real sobre el que en Martí Gironell s'atreveix a fer-ne novel·la i el seu viatge entremig de tantes cultures diferents. I és que el monjo Ubach és la persona que va idear el Museu de l'Orient Bíblic que avui podeu trobar a dins del Museu de Montserrat, i del projecte de redactar i editar una Bíblia de Montserrat -que recordo verda i petitona, ben fàcil de manegar- que no va ser mai de l'agrat de les autoritats eclesiàstiques del moment. Un home tranquil i pacífic, però amb una empenta tal que, en el seu moment, el va empènyer a conèixer personalment i seguir les passes dels personatges bíblics, amb el risc que suposava aleshores.
Per tant, tot i de tractar-se d'un llibre que podria polir-se un xic més, reconec que m'ha fet entrar ganes de llegir-me el Dietari d'un viatge per les regions de l'Iraq, que el mateix Bonaventura Ubach va escriure anys després. Llàstima que aquesta edició no incorporés un mapa dels viatges, explicant-ne el recorregut detalladament ...
Ganes, també, de veure el retaule de Santa Caterina pintat per un català, en Bernat Maresa. O de viatjar a Jerusalem, Bagdad, Petra, El Caire, ... Tot això que tinc pendent!
Què en diu l'editorial?
Martí Gironell novel·la amb un absorbent pols narratiu l’arriscada aventura a Terra Santa del monjo català que va crear la Bíblia de Montserrat.
Text de contraportada
En la seva tercera novel·la, Martí Gironell tracta per segona vegada en clau de ficció un personatge real, en aquest cas el monjo de Montserrat Bonaventura Ubach, artífex de la Bíblia de Montserrat i del museu de l’Orient Bíblic d’aquest monestir, creat el 1911. En concret, adapta de forma lliure els dos viatges d’Ubach per terres bíbliques, d’Egipte a l’Iraq, plens de riscos físics, que el monjo va emprendre per contrastar les sagrades escriptures amb els seus escenaris reals i aconseguir peces arqueològiques representatives. Alhora, hi afegeix una subtrama que recorre tota l’obra, al voltant de les túniques de la sagrada família de Jesús, la qual accentua el caràcter novel·lesc de la història. Un tret distintiu del llibre és l’entretingut accés del lector als grans referents de la cultura religiosa de la mà d’un personatge històric vinculat a un símbol català com Montserrat, el museu bíblic del qual commemora el seu centenari l’any 2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada