dimecres, 31 d’agost de 2011

Festa Major 2011 de Blancs i Blaus (i VIII)

En Pep Callau, el Puyal de la Festa
Dilluns (00:05)

(Veredicte)
Tot és a punt a la plaça,
tothom ja ho té coll avall;
no cal rumiar-s'ho pas massa,
que els Blancs s'enduen el tall.

Ja som ben bé a mitjanit;
hi ha un silenci sepulcral.
L'espíquer llegeix, decidit,
guanyen els Blaus al final!

És sorpresa general;
la cosa no té sentit,
el que diu no és real,
i ha semblat un acudit.

I és que enguany el Veredicte
que han llegit des del balcó
ha estat un clar delicte
que no té cap parangó,

donant un clar avantatge
a la colla oficial,
com si fos un abordatge,
pirateria il·legal.

Alguns criden: robatori!
i d'altres que: “Mayorato”!
Diuen des del Consistori
que, només pels Blaus, “yo mato”!

El Tribunal d'Arbitratge
-potser Constitucional?-,
disfressat, amb camuflatge,
és de color Blau total.

I és que algú ha decidit,
per primer cop en molts anys,
escollir el Jurat a dit,
que no hi hagi desenganys!

El vaixell així s'enfonsa
amb tant de desavantatge
-com jugar tres contra onze.
L'any que ve, tots a la platja!

Diguem tots Mecàsum Dena.
Potser els vents bufen tots blaus
i més després del 20-N
que en sortiran més dels caus.

(DJ Cloenda)
Però, tranquils, tot això és broma;
com qui diu, una rabieta.
Ara toca punt i coma
i anar endavant, què punyeta!

No val la pena enfadar-s'hi;
ja hi estem acostumats.
Només és una catarsi
per fer-nos forts i bregats.

L'any que ve serà dels nostres,
amb una victòria blanca!
(També jo puc dir-ho, ostres!
amb la meva opinió franca).

Tindrem més feina del compte
animant els més petits,
però a l'hora del recompte
serem més a fer brogits.

Demà serà Sant Tornem-hi,
que pels Blancs això no és res.
Tots els que som d'aquest gremi
tenim el mateix interès:

divertir-nos d'allò més
tot tenint la festa en pau,
conquerint tots els carrers.
Molt bona nit, i adéu-siau!

I mentre anotem a l'agenda
les dates de l'any vinent,
punxa un DJ de Cloenda
per ballar fins a sol ixent.

...............................................

No volia perdre el temps;
només era un exercici
-com qui diu, un passatemps-
fet amb molt de desfici.

Han estat quatre quartetes,
sobre la festa que he vist
narrades en to mofeta
i amb un final un xic trist.

Perdoneu-me la molèstia
Ho he fet per diversió,
també amb molta modèstia,
i visca la Festa Major!