Eva Weaver. Tot el que cap a les butxaques

Ara que s'ha posat de moda anomenar-nos nazis als catalans a partir de qualsevol excusa, és convenient continuar amb la lectura de llibres -siguin de novel·la o d'assaig- sobre el que veritablement significa un règim totalitari.
Tot el que cap a les butxaques és una novel·la tres en uno. És a dir, que proposa tres històries que s'acaben enllaçant al final de tot. De bon principi, des de Nova York -on tornarem al final per tancar el cercle- on un vell Mika transmet els secrets de l'abric de les butxaques al seu nét, Danny. Seguidament, ens endinsem cap un dels escenaris més visitats en la novel·lística de la shoah: el gueto de Varsòvia, i ens en detalla tot el calvari que varen patir els seus habitants a partir de les titelles que el jove Mika construeix i fa anar. Una d'aquestes titelles, el Príncep, anirà a parar a mans d'un soldat alemany, en Max. I això ens aportarà una visió ben diferent de la tragèdia de l'holocaust, des del punt de vista nazi. El recorregut d'en Max i el titella, -des de Sibèria, i fins que arriba a mans de la seva neta Mara- ens portarà finalment a Nova York, la ciutat on tots els somnis-fins i tot el del retrobament i la reconciliació- són possibles.
Acostumats a situar trames argumentals en la segona Guerra Mundial, jo desconeixia gairebé tot el calvari que varen patir els alemanys en la post-guerra. A banda de jutjar els líders polítics -no tots, ja que molts se'n varen lliurar-, la societat alemanya també va patir represàlies immerescudes i força cruels. És clar que les atrocitats que varen cometre els alemanys requerien un càstig, però tampoc és justificable de cap manera algunes de les penes a les que varen ser sotmesos posteriorment. (Per exemple, estades sense judici en camps de concentració, violacions de dones, maltractament d'infants, expulsions i desplaçaments, ..). En especial, els seus soldats, molts dels quals varen passar directament als camps de concentració russos, a Sibèria, on hi restaren com a presoners sense drets, explotats, i amb poques possibilitats de sobreviure. Una història poc explicada -cal recordar a casa nostra la novel·la de la Teresa Pous, La cançó dels deportats-, i que posa a la mateixa alçada el règim estalinista amb el hitlerià.
La novel·la, la primera d'aquesta escriptora anglesa que s'havia dedicat fins ara a fer performances, té tots els punts per convertir-se en un guió cinematogràfic d'aquells que t'atrapa des del primer moment. Amb la sensació d'haver-ne ja vist alguns elements en altres llocs (la necessitat d'animar els infants en moments d'extrema dificultat, m'ha fet venir al cap imatges i documentals sobre Pallassos sense fronteres; els dubtes sobre com cal comportar-se amb l'enemic em portaven al cap escenes de El pont sobre el riu Kwait), tens la sensació que és l'atzar el que domina la vida dels protagonistes, tot i haver estat tractats com a titelles pels dictadors alemanys i russos.
De la traducció, no en sé dir gaire cosa. Em sembla correcte el que he llegit, excepte el títol: The Puppet Boy of Warsaw. I és que això ja sembla quan es traduïen els títols de pel·lícules americanes a l'espanyol durant el franquisme!
Potser és la sensació d'un xic de pompositat i esperit comercial en el subtítol del llibre -la novel·la definitiva sobre el gueto de Varsòvia!-, imagino per aquesta història un destí similar al de El noi del pijama de ratlles: un llarg recorregut literari i una exitosa pel·lícula per al cinema.
Tot i amb això, es tracta d'una lectura ben recomanable per a tots aquells -i penso amb més d'un dirigent polític i periodista espanyol- que fan servir amb tanta lleugeresa el terme nazi. ...
Què en diu l'Editorial?

Tot el que cap a les butxaques

Autor: Eva Weaver
Titol Original:The puppet boy of Warsaw
Col·lecció: Clàssica [Núm 975 ]
Núm edició: 1

« La novel·la definitiva sobre el gueto de Varsòvia. »

Un nen jueu de catorze anys que viu dins del gueto de Varsòvia, hereta un abric del seu avi. Dins d’una de les butxaques secretes hi troba un titella. Un titella que canviaràla seva vida.

Text de contraportada

“–Danny, els soldats no van trobar mai el món secret de l’interior del meu abric, no es van fixar mai en les butxaques a dins de les butxaques. Guaita, aquest abric té una màgia pròpia. Però deixa’m començar pel principi. Que et digui exactament com va anar tot”.

Corre l’any 1941 i en Mika, un nen jueu de catorze anys que viu dins del gueto de Varsòvia, hereta un abric del seu avi. Dins d’una de les butxaques secretes hi troba un titella. Un titella que no canviarà únicament la seva vida, sinó també la d’en Max, un soldat alemany destinat a Polònia.