dimarts, 8 d’octubre de 2013

Lliures o morts. Jaume Clotet i David de Montserrat

S'acosta el 2014 i tot bull. Fins i tot, el món de la cultura, que altres vegades havia estat més reaci a treballar la memòria des de diferents vessants, en aquesta ocasió sembla que s'hi posa més de cara. Segurament, el Born Centre Cultural -que encara tenim pendent de visitar- hi ajudarà força, pel que representa de posada al dia d'un patrimoni excepcional, únic arreu, i que explica un moment clau de la nostra història. Probablement, el valor més important que té el jaciment és que, a cada una de les cases derruïdes, s'hi pot posar el nom i cognoms dels seus habitants. I això sí que és novedós: més enllà de les pedres, hi ha les persones que varen viure la tragèdia de primera mà, lluitant pels seus drets i les seves llibertats com ningú. I que foren esclafats per les forces borbòniques, sense pietat de cap mena. L'11 de setembre de 1714 no fou cosa només de Rafel Casanova, sinó que la historiografia més actual està treballant a marxes forçades per ampliar la llista de resistents, mostrant que fou gent de tot el país i de totes les classes socials les que, fins al darrer moment, varen plantar cara a l'opressor. (I, cal recordar-ho, també amb un personatge granollerí, en Francesc de Perpinyà Sala i Sasala, al bell mig de l'escena).
Per això, ha estat tot un plaer descobrir el personatge de l'Ermengol Amill, coronel dels miquelets, amb la lectura d'aquesta novel·la. Ara que el país es desperta d'una vegada, i amb mètodes pacífics, és bo recordar que l'alternativa dels catalans de fa 300 anys era Lliures o morts! I l'Ermengol Amill -com en Francesc de Perpinyà- varen decidir portar la divisa fins el final, de forma èpica.
Escrita pels periodistes Jaume Clotet i David de Montserrat, m'ha recordat un Sàpiens, però de quatre-centes pàgines: la Història en majúscules, molt ben explicada -han estat degudament assessorats per historiadors com en Xavier Hernández, l'Agustí Alcoberro o l'Albert Garcia Espuche- per tal que pugui arribar a tothom amb rigorositat, però de forma amena. I amb una dosi d'aventura que la fa digna del millor BraveHeart que us pugueu imaginar! (De fet, en David de Montserrat ja pensa amb en Jaume Collet Serra i en Liam Neeson per a portar-la al cinema!).
A diferència del Victus, una catedral indiscutible de la literatura, en la qual el personatge d'en Martí Zuviria em va fer fixar, sobretot, en l'estratègia de la guerra -amb la construcció i destrucció de les defenses-, però també en les interioritats més fosques del conflicte, Lliures o morts m'ha fet adonar de la rellevància que té la vessant internacional de tot conflicte, i les peces del senzill joc d'escacs que representen els exèrcits en les decisions dels manaires de torn. I la importància de la diplomàcia internacional, però també de l'espionatge, més o menys discret, en una guerra, que permeten manipular l'opinió pública i que acaben tombant la balança cap a un costat o l'altre.
Sobretot, però, són els personatges "nous" a la memòria gairebé única que teníem del 1714 el que m'ha convençut més. Amb el Victus, el General Antonio de Villarroel, i amb aquest Lliures o morts, gent com l'Ermengol Amill, però també la Marianna de Copons -bravo, una dona!-, Pau Ignasi de Dalmases, o els militars Basset, Lleonart i Marco, per citar-ne només alguns dels que surten en la novel·la, i que m'ajuden a ampliar la dimensió d'un dels moments més importants de la nostra història.
L'altre, l'estem visquent aquests dies. ...
Què en diu l'Editorial?

La novel·la que et descobrirà el veritable heroi del 1714

Sinopsi 

« L'única família que teniu ara es diu Catalunya, i té quatre-cents mil fills que són els vostres germans, els vostres fills, pares i mares, avis, oncles i cosins. Ells ara necessiten que gent com vós els protegeixi de les males ànimes que vénen de totes bandes contra la nostra llibertat».Ermengol Amill (1665-1732) abandona el seu Pallars natal i es converteix involuntàriament en fuseller de muntanya durant la guerra de Successió. Europa és un gran tauler d'un immens joc d'interessos per definir el futur del Vell Continent i Catalunya n'esdevé la peça clau. Aquest heroi oblidat lluitarà contra els borbònics fins a les darreres conseqüències. La tria entre la llibertat i la mort protagonitza una de les aventures més formidables i desconegudes de la història de la nostra nació.Per a més informació, podeu visitar http://www.lliuresomorts.cat/

Els autors 

David de Montserrat i Nonó (Girona, 1972) és periodista. Ha treballat i col·laborat en premsa digital, ràdio i televisió en mitjans com ara TV3, TVE, Vilaweb, Cadena Ser, l'Agència Catalana de Notícies (ACN) o Directe.cat, entre altres, així com a l'àrea de comunicació del Govern de Catalunya, des d'on va impulsar les campanyes "Elteumòbil.cat" i "Catalan, a business opportunity", entre altres accions. Actualment treballa en la preparació de diversos projectes editorials i audiovisuals documentals i de ficció.