diumenge, 20 d’octubre del 2013

Clavé al cor d'Europa

Deia George Steiner que un dels fets que ens defineix com a europeus és que tenim els carrers honorant persones que ens han precedit, i que han donat a la ciutat molt més del que n'havien rebut. Començo, doncs, aquest apunt recordant que el carrer principal de Granollers, en el seu tram central des de l'Europa fins a la plaça de la Corona, està dedicat a Josep Anselm Clavé. Amb els seus Cor, des de la meitat del segle XIX, aquest bon home es va dedicar a intentar ajudar els obrers tot muntant corals pel país, en un procés d'"il·lustració" del poble molt més potent que qualsevol projecte educatiu de ciutat que avui en dia ens poguem imaginar. Com faria anys més tard Pau Casals amb la seva orquestra, la música era el principal instrument per a la inclusió social, procurant fer millors persones aquells que, fins el moment, només tenien l'opció d'anar a la taverna a prendre un got de vi. Amb aquesta intenció, a Granollers el 1877 es va crear la Societat Coral Amics de la Unió, una entitat que va anar creixent poc a poc, a empentes i rodolons, mantenint la nostra cultura a partir del cant coral. Durant molts anys, l'entitat va residir al bell mig de la Porxada, fins que fa pocs anys va anar a raure al carrer Travesseres, on el 1996 es va fundar l'Escola de música que aquest cap de setmana ha revolucionat Europa. I és que tot té un principi i, en el nostre cas, al principi fou Clavé!
Ben segur que el lema fundacional de Clavé -Progrés, Virtut, Amor- a les noies del Cor Infantil els deu sonar ben carrincló. Potser és hora que, des de l'entitat, es pugui posar al dia els valors que aporta el cant coral al segle XXI, i que els han anat inculcant, com qui diu, sense voler. L'esforç i la constància, en l'estudi de la música i el cant, el treball en grup per damunt les individualitats, la recerca de l'excel·lència en els objectius, ambiciosos però assolibles, que es plantegen, ... Però també la il·lusió amb la que viuen tots i cadascún dels seus projectes i la passió que posen en cada una de les noves aventures en les que s'impliquen. (Hauríem d'afegir-hi també l'exemple que suposa l'entitat en sí, aplicant la recepta que tots els gurús del món econòmic recomanen per a sortir de la crisi: la innovació i la internacionalització, de les que l'escola n'ha fet gala des del primer moment. Innovant en espectacles, com el V-E-U-S, o el Mar i Cel, i viatjant arreu d'Europa: Polònia, Txèquia, Alemanya, França, Itàlia, ...).
Ara bé, tot això ho podríem haver repetit durant els darrers anys, i hauria estat veritat. Aquest cop, però, la cosa és diferent. El que varen aconseguir les noies del Cor Infantil, amb en Josep Vila al capdavant, el cap de setmana passat és realment extraordinari i, de fet, no crec que ningú n'ha estat conscient fins al cap de dos o tres dies d'haver tornat.
Cal explicar que el concurs al que assistien, Let the Peolpes Sing, organitzat per la EBU, l'associació de ràdios europea, va ser fundat l'any 1961 per la mateix BBC. Són les diverses ràdios musicals -en el seu cas, Catalunya Música- qui conviden a participar-hi a una coral, i realitzen una fase prèvia, enviant una gravació de primer nivell. Aleshores, un jurat especialitzat selecciona els finalistes, que assistiran a un acte específic, en aquesta ocasió al Philarmonie Luxemburg, un auditori immens, digne de la millor tradició cultural europea.
Les corals estaven dividides en tres categories, la d'Adults, que va guanyar el Key Ensemble de Finlàndia, la categoria Open, que va guanyar el cor alemany Voices in Time i la categoria de cors infantils i joves, que va guanyar el Cor Infantil dels Amics de la Unió. Per l'experiència del Cor Infantil, que havia participat en diversos concursos amb bons resultats, podria semblar que això és ben normal. Però cal tenir present que els cors amb els que competien eren d'un altíssim nivell: el Wells Cathedral School Choralia, una escola anglesa formada el 909 i que, per tant, és la més vella d'Europa, i el Choeur Robert Schumann un cor transfronterer, format per cantants de la regió existent entre Luxemburg i la Valònia belga i francesa, en memòria no pas del músic sinó del polític luxemburguès fundador de la idea d'Europa. I per això, la frase del president jurat que va precedir al nom del cor jove guanyador és per recordar: It's the category of the future and we are sure that the future is in god hands! Un elogi ben objectiu, tenint present que els tres cors portaven afegida una motxil·la d'història europea excepcional, però amb una mirada de futur molt optimista. Deia Schumann que Europa no es farà d'una vegada ni en una obra de conjunt: es farà gràcies a realitzacions concretes, que creuen en primer lloc una solidaritat de fet. I el concert de l'altre dia n'era una bona mostra. Amb noies com les del Cor Infantil, qui diu que a Europa no ens hi voldran, quan Catalunya s'hi representi per via directa?
Les captures de l'Enric varen donar la volta a Europa
La sorpresa, però, va venir amb el veredicte referent a la Silver Rose Bowl, un trofeig llegendari que guardona el millor cor amateur, d'entre tots els de les categories. Una copa ben massissa, on hi ha gravats els noms dels cors guanyadors des de l'any 1961, i que la coral guanyadora té en propietat durant dos anys. Un guardó que, des del principi, només l'havien guanyat corals del nord del continent -i també del Canadà i Nova Zelanda-, i mai cap cor infantil. Si el moment de saber el nom del cor guanyador és d'una emoció indescriptible, el que encara impressiona més són, també, les paraules del jurat: si ja és difícil comparar entre cors de diferents categories, al Cor Infantil el van valorar for musicality, for talent, for musical consequence in the performance, for technical skills, the length of voices, but most of all we have been lisening  for musical passion, i per the desire to tell stories through music. I no us penseu que la coreografia va ser decisiva, no: but we have focused on we have eard and not what we saw! Tot plegat, els portava a la conclusió final: ... And the best we found to combine all this aspects of choir music and who has giving the most convincing performance is ... I aquí, no cal dir-ho, s'esdevé un esclat d'alegria immens. (Pels que no hagueu vist el final del vídeo, no us ho perdeu! És un moment únic, digne de les millors finals de la Champions!).
L'escenari: la Philarmonie de Luxemburg 
Si us plau, Amics, emmarqueu aquest veredicte -ben traduït, és clar- a l'entrada del vostre local, perquè tothom pugui conèixer de primera mà què vol dir això de cantar! Crec que és el millor elogi que he escoltat mai d'una coral, i prové d'un Jurat que unànimament es va sentir encomanat per la passió de les joves del Cor. Una força, a més, que varen saber encomanar al públic luxemburguès. Com molt bé va explicar el president del Centre català de Luxemburg, aquestes noies varen aconseguir fer posar d'empeus tot l'auditori, un fet excepcional en aquell país centreeuropeu, on els signes exteriors d'emoció són més aviat discrets. Una coral catalana que mostrava a tot el món la força del jovent i l'esperança d'un món millor, amb un Song of Hope de la Susanna Lindmark que gairebé féu enfonsar l'auditori.

Aquest conjunt de fets excepcionals, però, no s'acaba aquí. En la recepció per les autoritats municipals, a més de poder escoltar com el Cor segueix avançant en noves propostes, vàrem apreciar com la formació que reben és, a més de musical, d'un caire humanístic absolut. El discurs improvisat de la Marina -petita-, fou com una petit relat del que han estat visquent aquestes noies des que van entrar a l'entitat per aprendre a cantar, i que els ha permès viure en una gran família, amb la que han conviscut moments inesborrables, que recordaran fins i tot quan siguin velles. I és que aquestes noies, tot i la seva joventut, a més a més de cantar bé són sàvies! Per molts anys!

(Algunes informacions més ...)
Els membres del Jurat:

Bent Grønholdt, DK (Chairman), editor de música a Radio Dinamarca, al linkedin
Michael Emery, GB 
Pascale Labrie, BE, productora executiva a Radio Canada, al Linkedin
Guy Engels, LU
Helge Lindeman, NO, productora de la NRK, ràdio noruega
Brian Newhouse, USA, Host, Managing Director, Classical Programming, al aMinnesota Public Radio, perfil 
Matthias Keller, DEBR, músic, compositor, periodista musical, productor de música de cinema. Perfil.

 El meu recull de premsa d'aquests dies:

Notícies:

La pàgina oficial on surten els guanyadors:
(Petit detall: Abans posaven ESP i ara posen ESCAT, que no se sap què vol dir, però s'intueix!).



Emissora alemanya:

Emissora danesa (ben explicat el concurs, i amb talls separats del Cor Infantil!):







CCMA:
http://www.ccma.cat/pccrtv/ccrtvItem.jsp?item=np&idint=1575

Publicat per Quico a 0:27
Etiquetes de comentaris: , , , , ,
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)