dijous, 2 de febrer de 2012

Un granollerí ben internacional

El vaixell amb el que va participar a la Guerra de Cuba
Rellegeixo les Petites cròniques granollerines de Plàcid, un volum que conté alguns dels escrits que l'Amador Garrell i Alsina havia publicat a La Gralla, i on hi desgrana tots els seus records d'infantesa. Em fixo, però, en el recorregut d'un personatge ben curiós i desconegut: l'Ignasi Faura, de qui m'agradaria conèixer-ne el final. Sobretot, perquè defuig el tòpic granollerí del botiguer tranquil i que toca de peus a terra, i és capaç de llançar-se a l'aventura i fugir del previsible Granollers carlí per anar a cercar emocions fortes lluny de casa.
Fill del carrer Travesseres, aquest rodamon granollerí tenia, l'any 1924, una quarentena d'anys -així doncs, deuria haver nascut pels volts del 1880- i una vida plena d'aventures, que el seu germà Esteve Faura, propietari del restaurant de l'estació inferior del funicular del Tibidabo, s'encarrega de relatar a l'Amador Garrell. Us en copio part de l'article:
L'Ignasi Faura, fill d'un modest torner que en la nit que entraren els carlins a Granollers estigué a punt de morir víctima d'una venjança personal, en la seva infantesa era un esperit rebel, un vailet indomable. ...

Internat a l'Asil Naval, allí s'inicià en la carrera de mariner, i pel seu propi esforç, aconseguí el grau de contramestre de l'Armada, quan tot just tenia l'edat que marca la llei.
Quan la desfeta del 98, Faura es trobà a Cavite, a bord de l'Infanta María Teresa, essent l'admiració dels nordamericans pel seu heroisme, en l'hora tràgica d'enfonsar-se aquell vaixell i tots els altres que eren la potència naval d'Espanya. Guarit a l'hospital i portat presoner als Estats Units, va nacionalitzar-se americà i ingressà al Brooklyn. (Ves per on, el mateix vaixell que l'havia enfonsat!). Formava part de l'oficialitat d'aquell cuirassat, quan esclatà la guerra ruso-japonesa (1904-1905) i junt amb altres seus companys va allistar-se per a servir a l'esquadra japonesa. Assistí al setge de Port-Artur, a la desfeta de Vladivostok ... Ara, fa uns quatre anys, el seu germà rebé noves del brau granollerí, que ja era casat i tenia el comandament d'un dels cuirassats de la flota japonesa.
Ara, temps ha que el nostre amic no sap res de la sort del seu germà. Més, nosaltres creiem que, homes com ell, extraordinaris, no poden desaparèixer en la plenitud de la vida per molts terratrèmols que presenciïn; i tenim l'esperança que a l'hora menys pensada, l'Ignasi Faura -granollerí, americà i japonès- serà protagonista de qualque fet transcendental, que potser esdevindrà a Marte, i que serà el bell coronament de la seva vida anveturera.
Com veieu, una vida de pel·lícula, plena de viatges, amors i guerres, de la qual no en coneixem el final. Si algú sap com continua la història ...