M'assabento, per un tuit d'en Quim Monzó, de la trista història de Miranda Washinawatok, una noia menominee de dotze anys que pertany a la ètnia índia del mateix nom que habita a Wisconsin. La història ens és coneguda: mentre parlava amb dues companyes i els ensenyava com es diu en la seva llengua hola -"posoh"- i t'estimo -"ketapanen”-, un professor la va renyar per mala actitud. "Com puc saber jo que no estàs dient res dolent?". I per aquest fet, la varen expulsar de l'escola catòlica de Shawano, el seu poble, on estudiava el setè grau. No us sona, això de la ignorància com a motiu per a condemnar a una persona que només havia comès el delicte de parlar en la seva llengua? ...
Com és normal, el fet ha suposat la resposta de l'Indigenous Language Institute. El poble indi no es deixa aixafar tan fàcilment. De fet, la família Washinawatok té una llarga història de participació en qüestions indígenes a tot el continent americà. La tia àvia de la Miranda, Ingrid Washinawatok, va ser assassinada a Colòmbia el 1999, on hi treballava per als drets dels pobles indígenes. La seva àvia, Karen Washinawatok, és actualment la directora del Programa de l'Idioma Menominee, i expresidenta de la Comissió Menominee de Llengua i Cultura, i també havia estat presentadora en el Simposi sobre llengües indígenes l'octubre de 2011 a Albuquerque. El seu besavi, James Washinawatok, era un jutge tribal, i el seu nét és ara un advocat en exercici. Aquesta família, doncs, com molts altres en els territoris indígenes, s'ha dedicat durant generacions a la preservació de la cultura i la sobirania del seu poble i els pobles indígenes de tot el món.
Per tant, més que donar suport moral o una simple reacció a un incident aïllat, fets com aquest ressonen en totes les comunitats natives d'Amèrica com un clam per a la seva lluita.
No caldria dir que la llengua dels menominee és una llengua tan vàlida com qualsevol altra. En aquesta pàgina podeu trobar-hi uns quants recursos per al seu aprenentatge.
La moral de la història ja la coneixem. L'imperi americà no es diferencia pas de l'espanyol quan es tracta d'imposa llengües i cultures, ja que així els és més fàcil el domini econòmic, que és el que es pretén en realitat. Des de l'arribada de Colom, a les amèriques han desaparegut centenars de llengües diverses, i moltes més es troben en perill d'extinció. També als Estats Units, on la diversitat lingüística és molt més àmplia del que ens fan creure els interessos econòmics americans, hispans i xinesos. Les llengües-mare, les que hi havia abans de l'arribada dels colonitzadors, estan en plena regressió, per molt que els mateixos americans indis intentin reconduir la situació. Precisament avui, Vilaweb presenta també una pàgina per promoure els primers llenguatges i cultures d'Amèrica del Nord, sobrevivents a la massacre, tot presentant un documental d'Anne Makepeace, que posa l'èmfasi en els últims esforços per a recuperar les llengües i cultures dels pobles pre-colombins nord-americans. Així, podeu escoltar com sonen l'Alutiiq, el Cherokee, el Crow, el Dakota, l'Euchee, el Lakota el Mohawk, el Navajo, l'Ojibwe, el Salish, el Sauk i el Wampanoag.
Us n'adjunto el vídeo promotor de la campannya We still live here - Âs Nutayuneân, per difondre l'ensenyament de les llengües primeres. I és que, de feina, els en queda molta.
Ves per on, però, no hi trobo el Menominee que es parla a Wisconsin. Hauré de seguir buscant ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada